Esquitxa!

“Esquitxar” vol dir donar o tornar a algú alguna cosa que no és nostra.
Exemple:
"–Xec, encara em deus els quartos que et vaig deixar! Vinga, esquitxa!"

Vent de llebeig dóna mareig.

El vent de llebeig baixa de mar cap a terra, creant un onatge que de vegades pot arribar a temporal. És una mar apaciguada que provoca mareig.

 

Lluna nova, peix al cove.

Que pesquis més o menys depèn de molts factors, deixant a part la vàlua del patró; els corrents marins influeixen molt en el volum de captures, si hi ha un bon corrent s'’agafa més peix, però un dels factors que influeixen més és la lluna, els canvis de lluna nova acostumen a donar força pesquera.

 

Pelar la rajada.

“Pelar la rajada” vol dir ‘anar de cos’ o ‘fer de ventre’.
Exemple:
–On és el Joan?
–Pelant la rajada!
Antigament a les barques no hi havia vàter i havies de fer de ventre traient el cul per l’'orla; la cosa es complicava si hi havia temporal de mar i vent, i, a més a més, anaves claret.

 

Plantar la quilla.

Per construir una embarcació el primer pas a fer és plantar la quilla; la quilla és la columna vertebral d’'una barca. Diem “plantar la quilla” quan algú deixa prenyada la seva dona, o sigui que fa el primer pas.

 

La xitxarra que t'’aguanta.

Aquesta frase és de les més famoses, aquella que tothom fa servir, però que la gent no sap ben bé què significa, o sí.
Una xitxarra en el vocabulari de l’'argot mariner cambrilenc és un cony, una figa, una ganya, els d’'eduació sexual en dirien una vulva, òrgan sexual femení.
Després d'’aquestes descripcions tan evidents, crec que aquesta frase no necessita traducció.

 

De l’'arrancada, a l'’almadrava.

Quan algú està exagerant, va de prepotent o diu mentides quan explica alguna cosa.

Anar curt de parents.

La persona que és poc social, que té pocs amics, que no acostuma a saludar ni a dir res i de sobte s'’acosta per començar una conversa.

 

Busca'’t mar i cala.

Ho diem quan volem que ens deixin tranquils, quan veiem que la persona amb qui parlem s'encaparra amb una idea i ens la repeteix constantment.

 

Donar sèu.

Puntxar algú perquè parli d'’un tema en concret. També, riure’'s de la gent fent-li creure que pensem el mateix que ell d’'una cosa.

 

Anar a la revessa.

Anar al contrari natural d'’una cosa, a contracorrent. Al contrari de tothom.

Embalar-se.

Diem que algú s'’embala quan, inconscientment, no pot parar, ja sigui parlant o fent alguna cosa.
Exemple:
–"Amb tu no es pot parlar de futbol!
–Per què?
–Perquè t'’embales de seguida!"