Fer Momus.

Momus es un llatinisme que significa ridiculitzar o enriure-se'n dels altres. Procediria de la mitologia grega i del déu Momo, referent de la ironia i el sarcasme. A Cambrils, encara podem sentir aquesta expressió i s'utilitza quan ens referim a que els nens fan ganyotes o treuen la llengua en actitud de mofa.

Déu dóna faves a qui no té queixals.

Aquesta dita s'utilitza quan ens referim a algú que té mitjans per fer alguna cosa però no els utilitza perquè no sap com fer-ho, no en té la capacitat o bé no ho necessita. Per contra, també s'utilitza per comparació quan algú en trauria partit a alguna cosa però no disposa dels mitjans. Trobem expressions similars com "Déu dóna pa a qui no té dents".

Besar l'estola.

L'estola és l'ornament de roba que els sacerdots porten rodejant i penjant a banda i banda del coll, i que utilitzen en diferents litúrgies cristianes. L'acte de besar l'estola del mossèn suposava el reconeixement a l'autoritat cristiana i la importància superior del representant religiós. En sentit figurat, significa haver de claudicar davant una altra persona o situació.

Anar les pedres pels turmells.

Quan algú fugi de manera evident d'una situació o d'un lloc perquè s'hi sent foragitat i mal rebut podria fer-se servir aquesta dita, dient que va marxar que li anaven les pedres pels turmells. El paral·lelisme el trobaríem en la imatge d'algú que fuig apedregat i la primera part del cos que tocarien les pedres serien els turmells.

Semblar un cap de riera.

Una de les imatges que té més impactant una rierada sembla que és quan comença a baixar per la llera i es pot observar l'inici de l'avinguda d'aigües, el que s'anomenen cap de riera. El cap de riera s'ho emporta tot per davant amb molta violència i s'utilitza com comparació, real o figurada, a través de la dita "semblar un cap de riera" amb algú o alguna acció que ho destrossa tot als seus peus. 

Trobar-ho tot cagat i pixat.

Quan algú és molt primmirat i molt exigent en la feina dels altres pot arribar a límits que sobrepassen la lògica i el respecte, i acabar sent molt repel·lent. En aquestes situacions es fa servir una expressió tan escatològica com "ho troba tot cagat i pixat"en referència que algú no troba res bé.

Dels parents i els amics es treuen els quartos.

Quan un té un negoci, sap que moltes vegades, sobretot als inicis de posar-lo en marxa, els millors clients són els familiars i els amics. El botiguer o l'empresari no hauria de patir perquè els seus parents més propers se'n vagin a fer les despeses més importants a la competència, sempre li seran lleials. En principi, clar. A més el botiguer ho té tot a favor perquè sap que els familiars compraran confiadament sense ni preguntar el preu, guiats pels seus bons consells i la seva proximitat. El preu se'l trobaran quan la compra ja estigui embolicada.

De pagar tu a pagar jo, quantes me'n fotria.

Aquesta expressió es fa servir per indicar la diferència d'actitud que una mateixa persona pot arribar a tenir pel fet d'haver de pagar-se una cosa o que l'hi pagui un altre.

 

N'hi ha més a plegar que ha fer-ne caure.

Aquesta expressió es fa servir per denotar que una feina està mal repartida o mal organitzada, com en el cas de la recollida de garrofes en què es imprescindible que abans de plegar-les es batin (facin caure).

 

 

Semblar un estaquirot.

Un estaquirot és una estaca; en alguns indrets també se'n diu estaquirot d'un espantaocells i també de l'estaca (i la persona) que aguanta les cintes als balls de gitanes. Sovint fem servir l'expressió "semblar un estaquirot" aplicada a algú que s'està plantant en un lloc sense fer res i més aviat fent nosa.

 

Que pocs capellans portaràs a l'enterro.

Antigament, hi havia tres classes d'enterraments (primer, segona i tercera categoria). Com més categoria (major economia), més lluïts eren els enterraments i cada categoria estipulava el número de capellans i el número de cavalls que duia el cotxe de morts. Aquesta expressió es refereix a algú que, perquè és un dropo o un murri, se suposa que no aconseguirà prou èxit com per poder pagar-se un bon enterrament i portar molts capellans.

 

No facis el ruc que la palla va cara.

Usem aquest expressió per cridar l'atenció a algú perquè vagi amb compte amb alguna cosa de valor que es pugui trencar o malmetre, o també en el sentit de fer l'animal, de fer alguna bestiesa.