Les faves, donades o robades.

Les faves són un producte força apropiat quan són tendres. Tot i que és un producte agrícola que es comercialitza, hi ha hagut sempre una certa tradició de part de qui les conrea de donar faves als parents i amics. D'altra banda, robar faves ja forma part d'una llegenda i fins i tot d'una altra dita que diu "Sant Isidre favater, a robar faves qui no en té".

Preu per preu, sabates grosses.

Fem servir aquesta expressió quan anem a comprar alguna cosa i no hi ha increment de preu en un objecte més gran o que té més quantitat de producte. L'esperit d'aquest missatge seria que, quan una cosa no se n'ha de pagar segons la quantitat que se'n adquireixi, convé més prendre'n molta que poca.

Passar els "quinocis".

Aquesta dita expressa el fet de passar una època de calamitats o de turments que ens afecten força, ja siguin de salut, emocionals, econòmics o qualsevol tipus d'aflicció. Tot i que pronunciat popularment pronunciat com a "quinocis", fa referència als equinoccis que marquen el pas de l'hivern a la primavera i de l'estiu a la tardor. Però deixant fora el fet astronòmic, els equinoccis també descriuen els temporals de vent que tenen lloc quan s'acosta qualsevol dels dos equinoccis i que, per extensió, s'ha fet servir per descriure qualsevol vent molt fort.

Qui no posa el ventre en perill, no mor fart

Sempre s'ha dit que l'èxit és de valents i aquesta dita fa una referència clara a aquest plantejament. Qui vulgui tenir èxit, diners o aconseguir fites importants ha d'arriscar-se d'una manera o d'una altra. El risc, però, com deixa entreveure el final de la dita, pot tenir conceqüències fatals.

Fotre's les potes com els pops.

Aquesta expressió la fan servir sobretot en àmbits mariners, quan no es pot sortir a la mar a feinejar i, per tant, no hi haurà captures i els seus consegüents beneficis. L'expressió s'extrapola a qualsevol situació que es preveu complicada pel que fa obtenir els ingressos que la facin viable i tindria l'origen en el fet que els pops poden sacrificar algun tentacle en situacions de perill.

Agafar el rave per les fulles.

Aquesta dita l'utilitzem quan algú, a partir d'un fet, fa declaracions equivocades o malintencionades, perquè ha entès malament el sentit real d'una cosa o perquè n'exagera la importància interessadament.

Semblar l'escapat del llop.

Descripció d'algú que fem que té molta pressa i que corre atabalat perquè fa tard a algun lloc, com si el perseguís un llop.

Sortir del foc i caure de les brases.

Fem servir aquesta expressió quan volem fer notar que anem de mal en pitjor. Que hem sortit d'una situació complicada i hem entrat en un altre encara pitjor.

Més val un dia més de coneixement que de vida.

Sovint, al final de la vida es produeix una dicotomia entre els que arriben amb el cap clar però la resta de la salut malmesa o els que arriben amb bona salut però han perdut el raonament i la memòria. La dita es posiciona a favor de tenir més dies amb el coneixement intacte. 

La llengua sempre va a cavall i no es cansa.

L'expressió es refereix a aquelles situacions en que algunes persones acostumen a parlar molt i molt, sense arribar a conclusions clares. També s'utilitza quan parlar de segons quins temes o de quines persones, es fa de manera gratuït, sense consideracions ni objectivitat.

Trobar-ho tot cagat i pixat.

Quan algú és molt primmirat i molt exigent en la feina dels altres pot arribar a límits que sobrepassen la lògica i el respecte, i acabar sent molt repel·lent. En aquestes situacions es fa servir una expressió tan escatològica com "ho troba tot cagat i pixat"en referència que algú no troba res bé.

Meitat en quartos meitat en calderilla.

Quan es vol exigir a algú que pagui en metàl·lic alguna adquisició, es pot fer servir aquesta expressió, que deixa clar que no s'acceptarà cap altre tipus de mode de pagament que no sigui diner en efectiu.