No dorm totes les hores que té son.

Les preocupacions ens poden provocar que no puguem dormir de la manera plàcida que desitjaríem. En aquests casos, quan els problemes prevalen sobre la son, podem utilitzar aquesta expressió, que diu que no es dorm totes les hores que es té son.

Treure el Sant Cristo gros.

En altres èpoques, el sant Cristo gros es treia per a fer rogatives per tal de pal·liar problemes importants que afectaven tota la societat, com la sequera, les epidèmies,... En el llenguatge popular es fa servir l'expressió «treure el sant Cristo gros» davant d'una situació greu en què cal mobilitzar la màxima autoritat possible o que s'ha de fer fer servir tota la munició dialèctica possible davant d'un contratemps.

És tard i vol ploure.

Aquesta expressió es fa servir com un recurs per donar a entendre que s'ha de fer via a l'enllestir una feina o una activitat determinada. Normalment, el motiu de les presses ve donat perquè s'arriba tard a una activitat o cita posterior.

Qui té padrins, bateja.

Aquesta dita fa referència a la relació directa que hi ha entre el parentesc i la quantitat de beneficis que se'n deriven.

Tots els Sants tenen vuitada.

Aquesta frase es fa servir quan felicitem alguna persona pel seu sant o aniversari el dia que no toca. Es una frase recurrent que ve a dir que durant un període de vuit dies és vigent l'onomàstica d'una persona.

Es va acabar com la comèdia de Falset.

Aquesta expressió s'utilitza per dir que una cosa s'ha acabat malament i, en alguns casos, d'una manera tumultuosa o accidentada. Segons algunes versions, la comèdia de Falset va acabar a cops de pedra i segons unes altres versions, a bastonades. S'expliquen dues coses com a motiu d'aquest accidentat acabament. L'una, que es va fer pagar un preu excessiu en relació a la importància de la comèdia. L'altra, que un dels comediants, mentre actuava, va insultar un espectador. A vegades es completa la frase d'aquesta manera: «que va començar a les vuit i es va acabar a les set».

Qui canta a la taula i xiula al llit, no té el seny cumplit.

Es considera que cantar a la taula i xiular al llit no és propi de les persones assenyades. Per això es fa servir aquesta dita quan algú fa alguna d'aquestes accions i com a sinònim d'eixelebrat o d'algú que no hi toca del tot.

Tot ho vol, sac i peres.

Es fa servir aquesta dita quan algú s'ho vol endur tot i no vol triar entre una cosa i una altra, és a dir, o bé el sac o bé les peres. Segons l'origen de la dita, sembla ser que a una persona se la va convidar a endur-se les peres que desitgés com a regal. Va agafar un sac però es va trobar que l'amo de totes dues coses, les peres i el sac, el va fer triar, o les peres que es volgués endur o el sac. A vegades es fa servir aquesta expressió amb la variant "perdre sac i peres" en referència a una persona que, fruit, d'una circumstància concreta, ho ha perdut tot.

Ja pots xiular, si l'ase no vol beure.

Aquesta dita s'utilitza quan per molt que manem o recomanem fer una cosa, si la persona a qui ens dirigim no en té la intenció o no ens fa cas, no hi haurà res a fer. El seu origen cal buscar-lo en el costum que tenien els traginers de xiular per fer beure el bestiar quan estaven a prop d'un corrent d'aigua.

Ha calgut Poblet i Santes Creus.

L'expressió "Ha calgut Poblet i Santes Creus", s'utilitza en referir-se a les dificultats que s'han hagut de superar per tirar endavant alguna activitat o alguna feina, plena d'esculls insospitats i en la qual s'han esmerçat moltes energies. Aquesta dita és una al·lusió a l'esforç sobrehumà que va representar en el seu dia l'edificació d'aquests dos cenobis cistercencs, fundats a Catalunya en la mateixa època. També es fan servir altres variants d'aquesta dita com és "Necessitar Poblet i Santes Creus" o bé "Remoure Poblet i Santes Creus".

 

El que no mata engreixa.

Es fa servir aquesta dita amb temes relacionats amb el menjar. Quan, per exemple, consumim un producte que té una data de caducitat ja passada o que es troba en un dubtós estat de conservació o de presentació, utilitzem aquesta expressió, a la qual moltes vegades s'hi afegeix allò de i si no fa créixer. De manera metafòrica també es fa servir aquesta dita amb temes relacionats amb la superació de moments difícils que a una persona li toca passar en un moment determinat de la seva vida.

Què hem de fer? Vendre la casa i anar a lloguer.

Es fa servir aquesta expressió quan no se sap ben bé què fer, ni què respondre, ni cap on anar davant d'una situació concreta. També es fa servir en el sentit de resoldre o liquidar una situació concreta davant d'alguna adversitat.