Jo també votaré Joan Laporta
De bon matí m'he trobat amb un interessant article a La Vanguardia del catedràtic d'economia a Columbia i a la UPF, el sr. Xavier Sala Martín, explicant els motius que té ell per votar a Joan Laporta. També el podeu llegir al Facebook.
Us el recomano. No puc estar d'acord amb el seu punt de vista sobre la limitació de velocitat, però sí en que a hores d'ara la millor opció pel país és votar per Solidaritat Catalana per la Independència.
M'ha sorprés que aquest article tant explícit a favor de Laporta es publiqués en un mitjà de comunicació que pràcticament l'ha ignorat com a polític. Sala Martín sembla satisfet perquè per fi el PSC abandonarà el govern de Catalunya. Els fa responsable del major desastre econòmic, polític i social del país -suposo des de la guerra civil-. És cert, mai des de la democràcia hi havia hagut una crisi com l'actual. Amb un deute de 40.000 milions d'euros, la qualitat del crèdit català està al nivell de la del Perú -amb tots els respectes pels peruans, això és una vergonya-, amb les pensions congelades, els salaris dels treballadors públics rebaixats, els joves catalans qualificats que cada cop han d'emigrar més, l'IVA més alt, i també l'IRPF. I el pitjor: un nivell d'atur el doble que Euskadi o el de mitja Europa. Mai havíem estat tan malament.
I quin és el lema del PSC?: "Garantia de progrés". N'hi ha per llogar-hi cadires!. Cada cop que veig aquest lema penso el dia que vaig llegir que els directius de la Caixa Tarragona i Caixa Catalunya s'incrementaven un 25% el sou abans de fusionar-se.
Als països "normals", als directius que han arruïnat les seves entitats els acomiaden, en altres els jutgen -cas del president islandès-. Aquí se'ls premia. Però no ens hem d'estranyar, allà passa a les empresses el que passa a la política. I aquí...també.
És ben sabut que totes les retallades mencionades, així com les pujades d'impostos, tenen el seu origen en la crisi financera produïda per les entitats financeres. I que aquestes han estat ajudades amb diners públics -els nostres diners- perquè si s'enfonsaven per culpa de la seva mala gestió l'economia cauria en una espiral negativa. Però al centre d'Europa es van condicionar aquests ajuts públics a una limitació de sou dels directius, i en alguns casos al seu cessament.
¿Què ha passat amb les nostres caixes que han hagut de rebre diners dels nostres impostos per fer-les viables?. Les han obligat a fusionar-se. I que han fet els seus directius?. S'han apujat el sou!!!. I que han fet els polítics valents, que són garantia de progrés, o que volen construir un país millor?. Els que anomenen als directius d'aquestes entitats, els que estan al seu consell assessor -cobrant és clar-, o que directament salten de la política a la direcció bancària com el cas del Sr. Narcís Serra?. Callar quan no aplaudir les pujades de sou.
Em diuen: estem en crisi i tothom ens hem d'estrènyer el cinturó: et rebaixem el sou perquè tothom pugui cobrar, et pugem l'IVA i l'IRPF perquè necessitem diners per "tothom", congelem les pensions dels teus pares perquè tots hem de col·laborar, necessitem una quantitat immensa d'impostos per sanejar les caixes que dirigeixen els polítics que nosaltres hem col·locat. I aquests directius que han causat la crisi, que son uns incompetents, en lloc d'abaixar-los el sou o que algú els faci fora, es pugen el sou i ens quedem tan amples.
Els polítics que els hi han posat o que els han d'ajudar a tornar-se a finançar no diuen res: o estan cobrant dins l'entitat en representació del poble, o hi han col·locat la meitat de familiars, o encara han de pagar els préstecs que no han tornat de les campanyes anteriors, o simplement perquè són uns inútils.
Fins aquí molt bé. Però donat que els fets són ben demostrables; ¿en lloc de triar un lema en que ens garanteixen allò que han destruït, no podrien començar demanant perdó i dir que ho intentaran fer millor?. Perquè els lemes que llegeixo dels partits crec que s'haurien de denunciar a l'oficina del consumidor per publicitat enganyosa. O potser no, s'haurien de qualificar de vegades com insult a la nostra intel·ligència.
Tant Solidaritat Catalana com Reagrupament sempre han insistit en que no demanarien crèdits per no estar condicionats. I cada cop entenc més perquè.
Jo no us puc donar cap garantia perquè voteu a Solidaritat Catalana per la Independència, simplement us convido a la xerrada que demà dijous, 18 de novembre, fem a la Sala d'Actes de la Cooperativa de Cambrils a les 8 del vespre. De fet no la fem nosaltres, sinó 2 empresaris del Centre Català de Negocis, que ens explicaran el que costa estar a Espanya i que passaria si proclaméssim la Independència. Que tu ets tan català com espanyol i no vols la Independència?. Vine demà i a veure si després de l'exposició pots defensar el mateix. Que no et va bé venir?. Descarrega't una de les nombroses presentacions que trobaràs a www.ccn.cat o entra dins de www.solidaritatcatalana.cat i entendràs perquè aquest cop has de votar diferent.
Us el recomano. No puc estar d'acord amb el seu punt de vista sobre la limitació de velocitat, però sí en que a hores d'ara la millor opció pel país és votar per Solidaritat Catalana per la Independència.
M'ha sorprés que aquest article tant explícit a favor de Laporta es publiqués en un mitjà de comunicació que pràcticament l'ha ignorat com a polític. Sala Martín sembla satisfet perquè per fi el PSC abandonarà el govern de Catalunya. Els fa responsable del major desastre econòmic, polític i social del país -suposo des de la guerra civil-. És cert, mai des de la democràcia hi havia hagut una crisi com l'actual. Amb un deute de 40.000 milions d'euros, la qualitat del crèdit català està al nivell de la del Perú -amb tots els respectes pels peruans, això és una vergonya-, amb les pensions congelades, els salaris dels treballadors públics rebaixats, els joves catalans qualificats que cada cop han d'emigrar més, l'IVA més alt, i també l'IRPF. I el pitjor: un nivell d'atur el doble que Euskadi o el de mitja Europa. Mai havíem estat tan malament.
I quin és el lema del PSC?: "Garantia de progrés". N'hi ha per llogar-hi cadires!. Cada cop que veig aquest lema penso el dia que vaig llegir que els directius de la Caixa Tarragona i Caixa Catalunya s'incrementaven un 25% el sou abans de fusionar-se.
Als països "normals", als directius que han arruïnat les seves entitats els acomiaden, en altres els jutgen -cas del president islandès-. Aquí se'ls premia. Però no ens hem d'estranyar, allà passa a les empresses el que passa a la política. I aquí...també.
És ben sabut que totes les retallades mencionades, així com les pujades d'impostos, tenen el seu origen en la crisi financera produïda per les entitats financeres. I que aquestes han estat ajudades amb diners públics -els nostres diners- perquè si s'enfonsaven per culpa de la seva mala gestió l'economia cauria en una espiral negativa. Però al centre d'Europa es van condicionar aquests ajuts públics a una limitació de sou dels directius, i en alguns casos al seu cessament.
¿Què ha passat amb les nostres caixes que han hagut de rebre diners dels nostres impostos per fer-les viables?. Les han obligat a fusionar-se. I que han fet els seus directius?. S'han apujat el sou!!!. I que han fet els polítics valents, que són garantia de progrés, o que volen construir un país millor?. Els que anomenen als directius d'aquestes entitats, els que estan al seu consell assessor -cobrant és clar-, o que directament salten de la política a la direcció bancària com el cas del Sr. Narcís Serra?. Callar quan no aplaudir les pujades de sou.
Em diuen: estem en crisi i tothom ens hem d'estrènyer el cinturó: et rebaixem el sou perquè tothom pugui cobrar, et pugem l'IVA i l'IRPF perquè necessitem diners per "tothom", congelem les pensions dels teus pares perquè tots hem de col·laborar, necessitem una quantitat immensa d'impostos per sanejar les caixes que dirigeixen els polítics que nosaltres hem col·locat. I aquests directius que han causat la crisi, que son uns incompetents, en lloc d'abaixar-los el sou o que algú els faci fora, es pugen el sou i ens quedem tan amples.
Els polítics que els hi han posat o que els han d'ajudar a tornar-se a finançar no diuen res: o estan cobrant dins l'entitat en representació del poble, o hi han col·locat la meitat de familiars, o encara han de pagar els préstecs que no han tornat de les campanyes anteriors, o simplement perquè són uns inútils.
Fins aquí molt bé. Però donat que els fets són ben demostrables; ¿en lloc de triar un lema en que ens garanteixen allò que han destruït, no podrien començar demanant perdó i dir que ho intentaran fer millor?. Perquè els lemes que llegeixo dels partits crec que s'haurien de denunciar a l'oficina del consumidor per publicitat enganyosa. O potser no, s'haurien de qualificar de vegades com insult a la nostra intel·ligència.
Tant Solidaritat Catalana com Reagrupament sempre han insistit en que no demanarien crèdits per no estar condicionats. I cada cop entenc més perquè.
Jo no us puc donar cap garantia perquè voteu a Solidaritat Catalana per la Independència, simplement us convido a la xerrada que demà dijous, 18 de novembre, fem a la Sala d'Actes de la Cooperativa de Cambrils a les 8 del vespre. De fet no la fem nosaltres, sinó 2 empresaris del Centre Català de Negocis, que ens explicaran el que costa estar a Espanya i que passaria si proclaméssim la Independència. Que tu ets tan català com espanyol i no vols la Independència?. Vine demà i a veure si després de l'exposició pots defensar el mateix. Que no et va bé venir?. Descarrega't una de les nombroses presentacions que trobaràs a www.ccn.cat o entra dins de www.solidaritatcatalana.cat i entendràs perquè aquest cop has de votar diferent.