Entitats veïnals i socials cambrilenques es van reunir el passat dijous a l'Ateneu Juvenil en el grup d'interès organitzat per l'empresa GMG, encarregada d'elaborar el Pla Local de l'Habitatge (PLH). Tal com es va anunciar, després de recollir dades objectives sobre la realitat del sector, ara s'ha iniciat una ronda de contactes amb persones i entitats del municipi per conèixer la seva opinió i visió de la situació.

Cal recordar que el PLH és un document que ha d'establir les necessitats, oportunitats i febleses del mercat de l'habitatge a Cambrils sis anys vinents. Ara es troba en l'etapa de diagnosi i ja s'han fet més d'una desena d'entrevistes a tècnics experts en la matèria. A més, també està en procés una consulta a la ciutadania mitjançant unes enquestes que l'Ajuntament es distribueix en línia –tothom qui vulgui pot fer l'enquesta a través d'aquest enllaç– i físicament als Centres Culturals. En els darrers dies també s'han celebrat quatre grups d'interès amb polítics, tècnics de l'Ajuntament, professionals del sector i, la que es va celebrar dijous a l'Ateneu, amb entitats i associacions locals.

Revista Cambrils va participar en aquesta trobada que també va comptar amb la presència de la regidora d'Inclusió Social –departament d'on penja l'Oficina Local de l'Habitatge–, Gemma Balanyà. Les dues persones que van conduir l'acte, però, van ser una geògrafa i una arquitecta de l'empresa GMG que, en primer lloc, es van encarregar de presentar les dades recollides durant la seva investigació de la situació de l'habitatge a Cambrils.

Les dades

Per exemple, les tècniques van presentar unes dades segons les quals poden afirmar que a Cambrils hi ha uns 31.000 habitatges. Tanmateix, entre 5.000 i 8.000 d'aquests estarien buits tot l'any, segons les dades de consum d'aigua i llum dels anys 2022 i 2023. Tot i que aquestes dades s'haurien d'acabar de concretar, es pot afirmar que al voltant d'un 20% del parc actual d'habitatges de Cambrils no es fa servir. També es va comentar que, d'aquests 31.000 habitatges, uns 4.000 tenen llicència d'Habitatge d'Ús Turístic (HUT) i que, per tant, no serien utilitzats com a primera residència en la majoria dels casos.

Cal no oblidar que també hi ha una xifra important d'habitatges que operen amb finalitats turístiques sense llicència, és a dir, de manera il·legal, i que, en conseqüència, no estarien inclosos en aquestes dades. Si afegim que a Cambrils, segons les dades recollides per GMG, hi ha entre 5 i 7 blocs de pisos i “diversos habitatges individuals” ocupats il·legalment, i que bona part del parc de l'habitatge també es destina a segones residències; l'empresa calcula que, aproximadament, el 50% dels habitatges que hi ha a Cambrils no es destinen a primera residència.

La manca de construcció d'habitatge en els darreres disset anys ha contribuït a aquesta crisi. Segons les dades, entre 2008 i 2024 només s'ha construït uns 1.100 habitatges a Cambrils –cap d'ells, de protecció oficial–; molts menys que els 11.000 que es van construir entre 1998 i 2007, els anys previs a la crisi immobiliària. Això provoca que el 90% del parc d'habitatges que es lloga o es ven actualment sigui de segona mà. De fet, a causa d'aquest desequilibri entre l'oferta i la demanda, el nombre d'habitatges que actualment estan disponibles per llogar a tot Cambrils són només una trentena, segons han explicat a GMG professionals del sector. La mitjana del preu del lloguer al municipi, a més, rondaria els 800 euros al mes (11 euros/m2), una xifra que augmenta significativament per la presència del lloguer de temporada.

Tanmateix, Cambrils té molt sòl disponible per construir habitatges. Concretament, en l'actualitat hi ha 440 solars buits arreu del municipi en sectors ja urbanitzats en els quals es podria construir ara mateix una xifra aproximada de 1.300 habitatges, tot i que els promotors no tindrien l'obligació de reservar cap percentatge per habitatge protegit. Sí que se n'hauria de reservar en aquells 27 solars previstos per urbanitzar, per exemple, el PA-6 El Pinaret. En total, a llarg termini, es podrien construir fins a 10.000 habitatges.

La diagnosi i les propostes

A partir de l'abocament d'aquestes dades, els presents van poder debatre sobre la situació que coneixen els barris. Algunes de les conclusions a les quals es van arribar van ser que hi ha massa parc d'habitatge buit i que es desconeix de qui són propietat. Els assistents van destacar l'evident manca d'oferta, la pujada del preu del lloguer que això provoca i van denunciar la situació precària a la qual es veuen abocades moltes famílies vulnerables, com algunes que conviuen fins a quatre persones en una habitació que els hi costa més de 500 euros.

Els participants en la taula rodona també van apuntar a la manca de seguretat jurídica que pateixen els petits propietaris com una de les causes que els fa enrere a l'hora de posar el seu habitatge en el mercat de lloguer. També es va arribar a la conclusió que cal un estudi per regular la distribució dels HUTs per barris perquè no es concentrin tots a les mateixes zones.