El Casal Popular El Polvorí va acollir, ahir a la tarda, la presentació del llibre Lo Carrasclet. Crònica d'un irreductible 1687-1743 del catedràtic d'Història i col·laborador de Revista Cambrils, Jaume Borràs. Es tracta d'un treball que aborda el perfil biogràfic d'aquest personatge –fill de Capçanes (Priorat)– que va tenir un paper cabdal en la lluita contra l'absolutisme de Felip V. El prioratí Pere Joan Barceló va arribar a ser coronel i va esdevenir un exemple d’irreductible fidelitat a les llibertats catalanes i una icona de la resistència popular a l’opressió borbònica. El llibre ja va ser presentat a Cambrils el passat mes de setembre de 2020, al Centre Cultural.

Reivindicació del sud del país

La presentació del llibre va anar a càrrec d’Ignasi Martí. Jaume Borràs va fer un preàmbul amb les dedicacions familiars del llibre i amb una ferma i encesa defensa del territori del sud de Catalunya, tan desconegut i ignorat per la resta del país. Borràs no dubta que si el Carrasclet hagués estat del nord de Catalunya hauria tingut un altre tractament mentre que ara encara s’ha d’anar desmuntant la imatge de bandoler que se li atribueix per culpa dels versos de mossèn Cinto Verdaguer en el període de la Renaixença catalana. Segons Borràs, aquesta imatge de bandoler amb faixa, barretina i patilles no s’adiu amb el que era el Carrasclet, un home del poble que va actuar davant l’opressió borbònica a la que sempre va combatre fins la seva mort a Alsàcia.

Borràs també va fer esment de l’enfrontament que van mantenir el Carrasclet amb el vallenc Pere Antoni Veciana, impulsor del cos dels Mossos d’Esquadra. Precisament aquest cos armat va néixer com a defensor de la causa borbònica i per combatre els defensors austriacistes com Carrasclet. Borràs també va explicar que per anomenar la policia de Catalunya hauria estat més adient fer servir el nom de Fusellers de muntanya o de Miquelets, més que el de Mossos d’Esquadra, amb claríssima referència borbònica. Jaume Borràs també va dedicar un apartat de la seva exposició a contraposar la figura de Rafael Casanova, el conseller en cap de Barcelona el 1714, i a qui es ret homenatge cada 11 de Setembre. Borràs va incidir en el fet que Casanova no va morir en la capitulació de Barcelona, va sobreviure i va continuar exercint la seva professió d’advocat, “ a ell se li dediquen els homenatges mentre que Carrasclet, lluitador irreductible contra els Borbons, resta a l’oblit”. Finalment, Jaume Borràs va tenir un record per al recentment traspassat Arcadi Oliveres, amb qui havia compartit diferents trobades al llarg dels anys i a qui va qualificar de mestre.