El temps a Cambrils:   avui  demà  Temperatura:23.3ºC | Humitat: 70% | Pressió: 1017Hpa | Vent: ESE 4 km/h | Precipitació: 0mm meteoclimatic.com 
    Edició 2197 | divendres 31 de octubre de 2014 | Any IX
  Cercador     
En portada Informació Societat Cultura Esports Camp Hemeroteca Opinió Reportatges Cambrils.tv Agenda
REPORTATGE | abril '2004 | 7006 lectures |
La Batalla de l'Ebre. L'última carta de la República

Text Ignasi Martí

Ofensiva republicana del juliol de 1938

Els motius de l'ofensiva republicana

El fallit cop d'estat militar del juliol de 1936 va desembocar en un conflicte armat que va dividir Espanya en dos bàndols. La teòrica política de no intervenció d'Europa només va funcionar en el cas de la República, que pràcticament només va rebre material bèl·lic de Mèxic i l'interessant suport de la URSS. Mentrestant, el bàndol colpista sempre va rebre d'Alemanya i Itàlia un suport que va esdevenir crucial per al desenvolupament del conflicte. Per altra banda, cada cop era més evident la possibilitat d'un enfrontament directe de França, Gran Bretanya i la URSS contra l'Alemanya de Hitler, que ja s'havia annexionat la Renània i Àustria. Davant el perill real que suposaven les creixents apetències de Hitler, les autoritats republicanes creien que la imminent intervenció per aturar els peus a l'Alemanya nazi portaria a una lògica intervenció en favor de l'agonitzant República espanyola que expirava davant del feixisme. Després de la desfeta del darrers nuclis de resistència republicana a la franja del Cantàbric l'octubre de 1937, el març de 1938 es produeix la caiguda del front d'Aragó. Aquesta situació va comportar una ràpida operació de les tropes franquistes en direcció al Mediterrani, per controlar el Maestrat i aïllar Catalunya de la resta de territori que encara es mantenia fidel a la República. Les tropes de Franco estableixen el límit nord al riu Ebre, mentre concentren tots els seus esforços per tal de conquerir València. El govern de Juan Negrín necessitava d'un cop de força que donés ressò de la demanda d'ajut de la República a la comunitat internacional.

Segons ens expliquen els historiadors Edmon Castell i Lluís Falcó (entre d'altres autors que han estudiat la batalla de l'Ebre) les autoritats republicanes esperaven amb aquesta ofensiva i la que paral·lelament es preparava a Extremadura evitar l'ocupació de València i alhora fer temps a l'espera d'un context internacional més favorable. 'historiador de Flix Josep Sánchez-Cervelló apunta que l'ofensiva havia de superar la baixa moral existent en el bàndol republicà després de les repetides derrotes i pèrdues de territori.

La República va preparar l'atac més important de tot el conflicte

Per tal de superar la manca d'efectius humans, la República va mobilitzar a Catalunya des dels reservistes de més de 35 anys (la Lleva del Sac) fins a la quinta de 1941 que aquell any havien de complir només 18 anys. A caua de la seva joventut aquesta promoció dels nois nascuts el 1920 seria coneguda popularment com la Lleva del Biberó. Van ser mobilitzats el 28 d'abril de 1938. Els cambrilencs que es van presentar al Centre de Reclutament, Mobilització i Instrucció de Tarragona (CRIM) van ser enviats al Parc Samà, on, allotjats en barracons, van rebre una més que simbòlica instrucció militar de cinc dies. Com encara recorden avui en dia, de nit saltaven la paret del recinte per anar a casa seva a Cambrils i després tornaven a primera hora del matí. El 2 de maig van sortir en direcció al front fins arribar a terres lleidatanes, des d'on posteriorment van ser mobilitzats a la zona de l'Ebre.

Mesos abans del pas de l'ofensiva les autoritats republicanes van requisar centenars d'embarcacions de poblacions costaneres com Cambrils. Com que les barques van romandre massa dies al sol, la fusta d'alguns d'aquests bots es va obrir i es van fer inservibles el dia de l'atac. El pescador cambrilenc Lleó Ferrando, sis dies abans del 25 de juliol, va participar en una operació de reconeixement a l'altre costat del riu, de la qual van tenir la sort de tornar vius i amb un sergent com a presoner.

El pas de l'Ebre

L'ofensiva republicana a l'Ebre s'inicia la matinada del 25 de juliol de 1938, quan 200 barques carregades de soldats i escàs material travessen el riu. Tot i tenir-ne alguns indicis, l'atac agafa per sorpresa el bàndol franquista, que menysvalorava l'exèrcit republicà i més encara el dia del patró d'Espanya quan alguns generals feixistes havien promès arribar a València. El pas del riu Ebre per part de l'Exèrcit Popular es concentrava en tres punts concrets: pel nord a Mequinensa-Faió i pel sud a Amposta, operacions que només tenien la funció de distreure l'enemic, davant del gruix de l'ofensiva de la zona del centre, entre Riba-roja i Ascó. Durant les primeres hores de l'atac republicà, el desconcert impera a les tropes franquistes sense coneixement de l'abast de l'operació. Els cambrilencs Anton Guri i Joan Rovira van passar el riu per Flix, mentre que Anton Cabré i Jaume Margalef ho van fer per Riba-roja. Els mariners com Lleó Ferrando eren utilitzats per remar en els bots que creuaven el riu, tot i que aquest cambrilenc va travessar el riu uns dies més tard per Garcia. L'atac per Amposta va suposar la pèrdua de centenars de brigadistes francobelgues i va ser l'únic fracàs que van tenir els republicans aquell 25 de juliol. Els èxits més rellevants es van donar al sector central de l'ofensiva quan el dia 26 van arribar a les portes de Gandesa i Vilalba dels Arcs.

Com havien previst els comandaments de l'Exèrcit Popular, l'operació de l'Ebre va comportar que Franco traslladés tots els esforços concentrats a València, cosa que va evitar la caiguda de la ciutat. El que sí que no van preveure va ser la descoordinació de l'exèrcit republicà que va provocar que no es portessin a terme les ofensives que paral·lelament s'havien d'iniciar en d'altres fronts. A l'estil més clàssic, Franco es trasllada a l'Ebre, on dirigirà els millors efectius del seu exèrcit (l'Exèrcit del Nord i el Cos d'Exèrcit Marroquí) en una contraofensiva frontal contra les tropes republicanes. El desequilibri de forces era prou evident: el bàndol franquista tenia tropes de reforç, experimentades, amb armament eficient i el suport de l'aclaparadora aviació alemanya i italiana, mentre els recursos materials del bàndol republicà sempre van ser escassos, en nombrosos casos inoperants, amb una aviació simplement testimonial i amb una manca d'experiència de molts dels seus soldats (com era el cas de la Lleva del Biberó). Sánchez Cervelló destaca l'error dels caps republicans d'iniciar una ofensiva amb tots els recursos disponibles, en un moment en què la frontera amb França estava tancada cosa que evitava qualsevol tipus de reposició de material des de l'exterior.

A l'Ebre hi va haver la concentració d'homes i material de guerra més rellevant de tot el conflicte: 130.000 soldats republicans, davant dels 185.000 homes sota les ordres de Franco, que comptaven amb quatre vegades més el nombre de bombarders, blindats i carros de combat que els republicans.


El Pacte de Munic esvaeix qualsevol esperança per als republicans


EXPRESSA LA TEVA OPINIÓ ! 5 comentaris rebuts

El meu para mariner ,tambe va ayudar a creuar al riu reman y vull que el seu nom consti.Anton Bonet Obiol,aquets era el nom del meu para.Grasias.
Antonieta | Contestar aquest comentari! | 21/8/2006 - 20:43
el meu para i va anar a la guerra com a voluntari el Sisco el va fer presone i las va pasa molt putes com totom,neu altanto am aqueste dreta que defensa tan als catalans
fill de un rojo catalan | Contestar aquest comentari! | 25/10/2008 - 14:03
Tenim una esquerra bona? ens defensa? ens apoia ? jo mai de dretes pero avui tots son iguals nomes els EUROS
Francesc | Contestar aquest comentari! | 2/3/2010 - 11:50
El meu pare Joan Ferré, va ser de la Lleva del BIBERÓ, va creuar el riu Ebre i va ser presoner de guerra per els nacionals, El meu oncle germa del meu pare Ciscu Ferré, va ser fusellat per els MOROS al front d'Arago , al ploble de Vivel del Rio Martin. Algu sap si hi ha alguna fosa comuna? Gracies i volem tots els papers de Salamanca lo mes aviat JA FA PUDOR aquests politics son uns pallasos-
Francesc | Contestar aquest comentari! | 2/3/2010 - 11:47
Hola Francesc!
No he pogut evitar fixar-me, mentre llegia el teu comentari, que el teu pare va ser de la Lleva del Biberó.
Actualment estic fent una recerca sobre tots els combatents d'aquesta quinta i les seves experiències, i m'agradaria saber si tens constància dels moments que el teu pare va viure durant la Guerra.
Moltes gràcies pel teu temps.
Si vols contactar amb mi, et deixo el meu correu: rosa.pascual.miquel@gmail.com.

Gràcies.
Rosa | Contestar aquest comentari! | 21/12/2011 - 21:51

Afegeix un comentari a aquesta notícia

El funcionament d'aquest apartat és moderat, això vol dir que quan escrius un comentari al Diari Digital aquest no es publica directament fins a ser supervisat per membres de la nostra redacció. Agraïm la teva participació i et demanem que mantinguis l'educació i el respecte als altres. La redacció de Revista Cambrils Diari Digital es reserva sempre el dret a no publicar un comentari.

Nom: Esborrar comentariEnviar comentari
 PUBLICITAT  PUBLICITAT
 PUBLICITAT  PUBLICITAT

 PUBLICITAT  PUBLICITAT
 PUBLICITAT
 PUBLICITAT  PUBLICITAT
 PUBLICITAT
 PUBLICITAT

ALTRES REPORTATGES

 PUBLICITAT


q
revista cambrils


Associació Cultural REVISTA CAMBRILS
C/Sant Placid, 7 (baixos) | 977 79 43 43

revistacambrils@revistacambrils.cat
43850 Cambrils (Tarragona)
© Tots els drets reservats 1996, 2014

 
OJD Interactiva:
 
Membre de:
 
   
Associat a l'àrea digital
Membre de:
acpg

Amb el suport de: