Façana de l’Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola, a Salamanca

Un arxiu al servei de la repressió

Just iniciada la Guerra Civil el 1936, el bàndol sublevat contra la República va decretar la il·legalització dels partits contraris al Movimiento Nacional i va ordenar la confiscació de la seva documentació. El 1938 es crea la Delegación Especial para la Recuperación de Documentos (DERD) amb seu a Salamanca. Aquest organisme exercirà “la recogida, custodia y clasificación de todos aquellos documentos aptos para obtener antecedentes sobre las actuaciones de los enemigos del Estado”. El seu objectiu era qualsevol persona sospitosa de ser republicana, nacionalista, anarquista, comunista o maçona. A mida que van anar ocupant pobles i ciutats, les autoritats franquistes es van dedicar a recollir tota mena de documentació amb la qual van elaborar milers d’expedients personals dels suposats enemics de l’Espanya de Franco. En base a l’arxiu, es van portar a terme tota mena de depuracions, empresonaments i execucions dels suposats enemics del “Nuevo Estado”. Part de la documentació requisada va ser destruïda (per exemple per fer pasta de paper), una altra va ser adjuntada als expedients de la Causa General destinats a esbrinar els fets delictius ocurreguts en domini republicà durant els anys de la guerra. El 1944 es van fusionar els dos organismes destinats a “recuperar” documents, la DERD i l’antiga DAE (Delegación de Asuntos Especiales) configurant la Delegación Nacional de Servicios Documentales (DNSD). La política repressiva del règim amb els anys es va anar afeblint, però l’arxiu de Salamanca va mantenir la seva funció fins als anys de la Transició. L’Arxiu de Salamanca no es va obrir a la comunitat científica fins al 1977, quan es va incorporar al Ministeri de Cultura. Dos anys més tard, s’adscriu a l’Archivo Histórico Nacional, amb la creació d’una divisió independent que prendria el nom de Sección Guerra Civil.

Exposició sobre la Guerra Civil

L’entrada a l’exposició sobre la Guerra Civil i la maçoneria que hi ha instal·lada a l’arxiu és gratuïta i oberta a tothom. Hi apareix nombrosa documentació i objectes que, com s’informa en els plafons explicatius, van ser incautats entre el 1936 i el 1939. Aquests documents –segons els plafons– “fueron utilizados por el Franquismo en tareas ligadas a la información, el control y la represión de los ciudadanos. A partir de 1979, con la recuperación del sistema democrático en España, estos mismos documentos sirven para resarcir a muchas de aquellas personas y para dar a conocer a las nuevas generaciones esta parte de nuestra historia”. A l’exposició hi ha, entre d’altres coses, un cartell enorme de la UGT, cartells de propaganda feixista i republicana, fotografies del front de guerra, fotografies de refugiats, un expedient de depuració d’un carter de Santander, una llista de soldats republicans i un carnet d’un brigadista anglès. Com a objectes sorprèn un joc de l’oca de la Falange Española Tradicionalista (FET) i un parxís republicà (en tots dos l’última casella representa Madrid). Uns elàstics amb els colors de la República, un braçalet de la FET i un altre de la Defensa Passiva de Barcelona són altres dels objectes que es poden observar als expositors.

L’exposició s’acompanya d’un vídeo on s’explica que la documentació que té l’arxiu va ser robada pel bàndol franquista que es va sublevar contra “el govern legítim de la República”. També s’explica que per la seva varietat i volum, l’arxiu suposa el més important a Espanya dedicat a la maçoneria i en un dels més rellevants per estudiar la II República, el moviment obrer, la Guerra Civil, l’exili i el franquisme.