Societat

Cruz Sánchez, psicòloga: "No hi ha una manera correcta o incorrecta d'enfrontar-se a la mort"

Per Berta Ruiz

Un moment de la xerrada de la psicòloga Cruz Sánchez de l'EAPS Consorci Sanitari Garraf - Hospital Residència Sant Camil

L'associació Aixopluc Centre d'Escolta Activa de Cambrils va organitzar, ahir a la tarda al Casal Municipal de la Gent Gran, la conferència-col·loqui titulada "Ajudar a viure el final de la vida". Durant tota la tarda es va comptar amb la presència d'expertes que treballen en diferents aspectes dins del procés del dol anticipat al final de la vida d'un ésser estimat, tant dins del context hospitalari com del context domiciliari i les atencions psicosocials que necessiten els malalts i les famílies.

Per encetar la trobada, el president d'Aixopluc –Apel·les Carod– va adreçar unes paraules de benvinguda. i, posteriorment va donar pas a la infermera de l'Hospital Lleuger Antoni de Gimbernat de Cambrils –Pilar Ferrer– que va assistir en substitució de la directora de l'Hospital Lleuger Antoni de Gimbernat de Cambrils –Lídia Ríos–, que finalment no va poder assistir a la jornada. Ferrer va explicar que "sovint la mort és un tema tabú i, des dels serveis d'atenció domiciliària el que es realitza és una tasca d'acompanyament, creant un ambient de confort i calidesa tant a casa com a l'hospital per als pacients i per a les seves famílies".

Atenció psicosocial i espiritual

Des del punt de vista de l'atenció psicosocial i espiritual dins del context hospitalari es va comptar amb la intervenció de Cruz Sánchez Julvé, psicòloga de l'EAPS Consorci Sanitari Garraf - Hospital Residència Sant Camil. Sánchez va explicar que la seva tasca consisteix en l'atenció psicosocial i espiritual dels pacients, de les famílies i dels propis professionals que atenen els pacients i que també han d'afrontar situacions difícils. Va manifestar que, "no hi ha una manera correcta o incorrecta d'enfrontar-se a la mort, sinó que cadascú ho fa a la seva manera. Jo l'acompanyo, no l'ensenyo a morir. L'objectiu és fer un ajust emocional. De fet, el malalt ha de fer un procés de dol per acomiadar-se de la família i la família també per acomiadar-se del pacient. En aquest tram final tots hauríem de dir: 'et perdono', 'perdona'm', 't'estimo', 'gràcies' i 'adéu'".

Atenció i seguiment en el context domiciliari

A continuació, la infermera de l'Hospital Lleuger Antoni de Gimbernat de Cambrils –Eugènia Franch– va abordar "l'atenció i seguiment al malalt en el context domiciliari". Segons va dir, "la nostra feina és atendre els pacients que ja no es poden desplaçar al centre i que estan a punt de morir-se. Llavors sorgeix la pregunta de: què fer quan ja no hi ha res a fer? És a dir, quan la vida ja arriba a la seva fi". En aquest punt, Franch va explicar què passa amb el cos quan arriba al final de la vida. "Per començar és visible a la pell –amb mans i peus freds i d'un to blavós–; després els intestins deixen de funcionar perquè les cèl·lules es moren i és quan els pacients ja no tenen gana. A continuació fallen els ronyons –els pacients ja no tenen sed–; després el cervell –que queda com adormit–, posteriorment els pulmons i, finalment, el cor que és el múscul més fort que tenim". En tot aquest procés segons va comentar Franch, es realitzen cures pal·liatives per assolir el major confort i benestar del pacient, així com tasques de suport a la família.

Finalment, les dues darreres intervencions de la tarda van anar a càrrec de la presidenta del Banc del Temps de Cambrils –Montserrat Manyé– que va explicar l'experiència personal d'acompanyament d'un ésser estimat al final de la vida. Per la seva part, la secretària d'Aixopluc –Loli Domínguez– va ser l'encarregada d'explicar el projecte de l'entitat, que consisteix en un servei de suport i d'acompanyament en el procés de dol d'una persona per la pèrdua d'un ésser estimat, d'una mascota o d'altres pèrdues sentimentals. 


Presentació de la jornada a càrrec de president d'Aixopluc, Apel·les Carod, acompanyat de la infermera Pilar Ferrer

Conferència d'Eugènia Franch sobre l'atenció i el seguiment en el context domiciliari

Comenta aquest article