Mor Jordi Carbonell, històric dirigent independentista amb vincles a Cambrils
 | |
| Jordi Carbonell en un dels primers actes de l'Assemblea de Catalunya, als anys setanta |
Carbonell ha rebut la Creu de Sant Jordi (1984), la medalla dor de la Generalitat de Catalunya (2001) i la medalla dhonor de Barcelona (2002).
Jordi Carbonell, Josep-Lluís Carod-Rovira i la connexió cambrilenca
En el vesant de la militància política, Carbonell va ser un dels creadors de Nacionalistes dEsquerra i el 1992 va entrar a militar a Esquerra Republicana de Catalunya. A petició de Josep Lluís Carod-Rovira, Carbonell va esdevenir president del partit el 1996. La relació entre Jordi Carbonell i el cambrilenc Josep-Lluís Carod-Rovira ve de lluny. Tal com s'explica en el reportatge de Revista Cambrils "L'Assemblea de Catalunya a Cambrils", Josep Lluís Carod-Rovira "entra en contacte amb l'Assemblea de Catalunya a través del PSAN i de Jordi Carbonell, amb qui contacta a través de la cambrilenca Mercè Berenguer, que anava a treballar a casa dels Carbonell a Barcelona. Aquest fet feia que tingués accés directe a un dels líders de l'Assemblea de Catalunya, amb tota la informació que això suposava. El 28 d'octubre de 1973 forma part dels famosos 113 detinguts a Barcelona, membres de la Permanent de l'Assemblea de Catalunya".
Revista Cambrils ha demanat a Josep-Lluís Carod-Rovira una col·laboració en motiu de la mort de Jordi Carbonell, que podeu llegir a continuació.
Col·laboració
El senyor Carbonell
Josep-Lluís Carod-Rovira
A casa estaven contents que em relacionés amb Jordi Carbonell i de Ballester i sempre que shi referien ho feien dient el senyor Carbonell, insistint en la condició de senyor. De fet, era tot un senyor, amb un posat, unes maneres i una educació ben britàniques, en part herència de la seva estada a Liverpool, com a professor de la seva universitat. Més tard, quan el 1973 la policia ens va detenir i empresonar, fèiem broma daixò i del fet que, pensant-se ells que no shavien de preocupar de res amb aquella companyia, acabéssim a la garjola, gairebé agafats de la seva mà. Ja en llibertat, vam fer un dinar a casa dels meus pares, on també van assistir Josep Benet, Josep Solé Barberà i Agustí de Semir, on el bon peix cuinat a la cambrilenca va ser la millor companyia duna conversa viva i afable.
Pare de quatre fills, professor universitari i compromès fins al moll de los en el combat democràtic i nacional contra la dictadura, els Carbonell van afegir un nou membre a la família perquè els ajudés en la seva activitat domèstic quotidiana: Mercè Berenguer, que aviat es va convertir en Mercè Carbonell, en el llenguatge familiar. La Mercè era cambrilenca i això va facilitar que jo en pogués fer la coneixença i mhi pogués anar relacionant, a partir daleshores.
Cambrils, doncs, va convertir-se en un lloc que formava part de limaginari col·lectiu dels Carbonell i van ser infinitat les vegades que ell mateix o altres membres de la seva família van venir-hi a fer-hi des descapades danar i tornar, fins a estades de més dun dia, ja que la Mercè, de baix a mar, tenia una germana casada amb un marit de la vila, amb la sort de viure en ple camp. Anar a Cambrils, parlar de Cambrils, estimar Cambrils, va ser, ben aviat, un acte de plena normalitat. Ara, desaparegut aquest referent tan destacat de la cultura i la política catalana dels darrers 50 anys, m´ha semblat de justícia fer memòria de la connexió cambrilenca de Jordi Carbonell, patriota de pedra picada, demòcrata fins al moll de los i intel·lectual dalçada europea.