El Casal Popular ofereix una xerrada sobre l'Islam i els mitjans de comunicació
 |
| Jordi Moreras, en la seva intervenció al Casal Popular el passat 20 de maig |
L'antropòleg de la URV Jordi Moreras va oferir, el passat dimecres 20 de maig, una xerrada al Casal Popular, sota el títol "Què hem après de l'islam amb els mitjans de comunicació?". L'expert que porta anys estudiant les comunitats musulmanes a casa nostra, va oferir un recull de 100 notícies de premsa per exposar la imatge que s'ha donat de l'Islam a la premsa d'aquí. Segons Moreras, des dels anys 1970 que tenim notícies referents a població immigrada musulmana, on destaca una imatge de desconfiança, tot i que no sempre ha estat intencionada "de forma malèvola. L'antropòleg va voler remarcar la relativa antiguitat d'aquestes comunitats, ja que fa 40 anys que es van obrir els primer oratoris musulmans a Catalunya. Moreras va deixar palès que a l'Estat espanyol, és a Catalunya on els partits xenòfobs tenen més incidència, i on de forma més notòria certs responsables polítics han agafat aquest tipus de discursos com a propis. Segons l'antropòleg, és perillós que aquest fenòmen s'hagi convertit en quotidià, mentre "el tema de la immigració és un tema electoralment delicat" i no es planteja quin és el model per treballar en una igualtat real. Amb el públic assistent es va tractar la creixent influència que tenen les corrents religioses tradicionals alimentades per petrodòlars i la necessitat de contrarrestar-les reivindicant la identitat amazic de les comunitats immigrades a casa nostra.
El TTiP un atac a la sobirania dels Estats
Per altra banda, el passat divendres 22 de maig, l'economista Jordi Teixidó membre del Seminari d'Economia crítica Taifa, va tractar el Tractat de Comerç i Inversions conegut com TTiP. Tal i com va explicar Franki Bernúdez, del Casal Popular, aquests tractats econòmics entre els EUA i la UE s'estan acordant de manera opaca entre els lobbies econòmics i polítics i totalment d'esquenes a la ciutadania. Teixidó va exposar que l'objectiu d'aquest acord, és contrarrestar la competència internacional de la Xina amb un creixement molt superior al de la UE i EUA. Per això volen potenciar l'exportació a canvi de reduir els costos de producció, o sigui drets laborals i socials.
Segons Teixidó, l'acord TtiP permetria a una multinacional denunciar a un estat si considera que la normativa vigent en aquell país atempta els seus interessos privats. Té com objectiu augmentar els guanys de les grans empreses exportadores dels centres industrials europeus, a costa d'aplicar les lleis liberals nordamericanes a la UE. Així l'actual normativa laboral que s'aplica als EUA (país que no ha signat els acords de l'OIT) podria aplicar-se a la UE, com també normatives mediambientals més laxes que les europees (EUA no ha signat els acords de Kioto), com per exemple aixecar la prohibició del fracking. Normatives referents a l'alimentació com la prohibició de comercialitzar carn amb hormones o etiquetar els productes amb trangènics, podrien ser altres exemples dels canvis que hi podria haver amb l'aprovació del TTiP. Segons Teixidó, a Espanya ja s'han viscut episodis en que les multinacionals s'han saltat les institucions, com ha passat amb el cas de la plataforma Castor. A preguntes del públic, l'economista no confia que l'oposició de Grècia aturi el tractat i si en canvi a fer campanya ciutadana per pressionar els partits. Teixidó va recordar que en una moció presentada al Congrès, el PP, PSOE, UPyD i CIU es van oposar a fer un referèndum sobre el tema.