Societat

Viatge gastronòmic per la Setmana Santa amb Jordi Jardí

Per Berta Ruiz

Jordi Jardí i Fina Mestres, el passat divendres durant la xerrada al Centre Cultural

El passat divendres al vespre, al Centre Cultural, s'encetava el primer acte de la Setmana Santa 2015 amb una xerrada emmarcada en el programa Altres mirades. La conferència, organitzada per la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors, va anar a càrrec del director de l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Cambrils –Jordi Jardí–, acompanyat de la presidenta de la Confraria, Fina Mestres.

Sota el títol "Els menjars de Setmana Santa: abans i ara", Jordi Jardí va fer "un viatge gastronòmic" per aquest període del calendari, on va parlar de tots els dies que s'engloben dins de la Setmana Santa i seus els plats típics, des de Dijous Llarder –Dijous Gras– fins a Corpus Christi, ja dins del mes de maig. Va explicar quins són els menjars típics, buscant tant la seva relació estacional com litúrgica. Jardí va parlar del desconegut ranxo, de les llàgrimes de sastre –que són dues arengades amb fesols–, de les sopes i escudelles de verdures del típic guisat de bacallà amb patates, de la crema de sant Josep o de les mones. En aquest punt, tal com va comentar Jardí a revistacambrils, cat, "la primera connotació del que és la litúrgia de la Setmana Santa és té cap a l'any 324 o 325 d.C., de tot el que comporta el dejuni, l'abstinència. Quant al menjar he trobat que moltes coses venen lligades a una situació concreta de la societat o per l'entrada d'un ingredient nou, en aquest cas, pel descobriment d'Amèrica i l'aparició de productes com per exemple la patata".

Gran presència de dolços

Per altra banda, Jardí també va destacar la importància de l'elaboració de dolços durant la Setmana Santa. Tal com va dir, fora de Catalunya es fan les típiques torrijas, arroz con leche, flores a la sartén, huesos de santo o els pestiños. A Catalunya tenim els típics bunyols i, especialment, les mones de Pasqua. L'origen d'aquest dolç, segons Jardí, era una mica de pa amb sucre i res més i s'elaborava com aprofitament. Posteriorment va aparèixer la seva part més comercial i la creació de les primeres figures de xocolata que, inicialment no eren de xocolata sinó de crocant. També cal destacar la tradició de col·locar-li un ou al centre de la mona, com a símbol d'origen de la vida, va dir.

Després de la xerrada es va organitzar una degustació d'elaboracions típiques d'aquest període com truites, bunyols, coques d'espinacs i mones. Des de l'Escola d'Hoteleria i Turisme es van portar diferents tipus d'aquests postres.

Mones de Pasqua i dolços que es van degustar després de la conferència

Comenta aquest article