"Anar a escola a Cambrils", des del segle XVIII fins a l'actualitat
 |
| Josep Bertran Cuders i el regidor de Cultura Francesc Garriga, ahir al vespre, al Centre Cultural |
Ahir al vespre, al Centre Cultural, sencetava el 9è Cicle de Memòria de Tardor Anar a estudi: ensenyament a Cambrils (segles XVIII-XX), organitzat pel Departament de Cultura. La primera conferència del programa va anar a càrrec de Josep Bertran Cuders que, sota el títol Anar a escola a Cambrils: una visió històrica va fer un repàs cronològic dels darrers segles: des del primer testimoni escrit dun mestre que exercia a Cambrils lany 1711, fins a lactual desplegament de la xarxa de centres educatius a Cambrils. El regidor de Cultura Francesc Garriga va presentar l'acte.
Els mestres de minyons i els mestres de gramàtica, al segle XVIII
A linici de la seva intervenció, Josep Bertran Cuders es va remuntar al segle XVIII, a lantic règim, quan existien els mestres de minyons. Aquests sense cap mena de titulació es feien càrrec dels xiquets nens dentre 6 i 9 anys. Aquestes mestres eren pagats per lAjuntament i ensenyaven a la canalla una mica descriptura, lectura i moral. Aleshores a Cambrils només hi havia un únic mestre que havia dassistir un gran volum de xiquets en una època en què, labsentisme escolar era elevadíssim. En aquesta mateixa època també hi havia els anomenats mestres de gramàtica una equivalència a la Secundària a la qual hi assistien els xiquets dentre els 10 i els 12 anys. En aquesta etapa els ensenyaven una mica de llatí, filosofia, etcètera. Després daixò, només alguns pocs accedien a la universitat. Tal com va explicar Bertran Cuders, va ser el cas del metge cambrilenc Antoni de Gimbernat que va fer lensenyament de primària a Cambrils, després va fer la segona etapa a Riudoms i, posteriorment va anar a estudiar a Cervera i a Cadis. Aleshores, només una minoria podia accedir als estudis, lensenyament era elitista i només per als alumnes masculins, perquè les nenes havien de ser mares i mestresses de casa. Pel que fa a la falta de professorat, Bertran Cuders va comentar que, si feien falta professors, es podia anar al convent de Gràcia, on els frares per un mòdic preu suplien els mestres oficials, perquè era difícil trobar-ne.
Males condicions dels locals on s'impartien les classes
Al segle XIX, cap a lany 1821, durant el trienni liberal, es va fer la primera Llei General dEducació, amb la què lEstat controlava leducació. Després, en el període de 1823-33, el protagonisme de lensenyament va passar a mans del sector religiós. Uns anys després, el 1843, es va fundar lEscola Normal de Tarragona, in van començar a formar-se nous professors. Al llarg de tots aquells anys, segons va explicar Bertran Cuders, les condicions dels locals on simpartien les classes eren deplorables. LAjuntament havia danar buscant locals per diferents punts del municipi i llogar-los es van muntar classes al carrer de Sant Plàcid, a lactual plaça de la Vila, al carrer de Rovira, a la plaça de Marianao, etc. Segons va citar, a lArxiu consten denúncies tant dels professors com dels pares dels alumnes queixant-se de les penoses condicions: amb problemes dhumitat, falta de llum, etcètera. Com a curiositat, també va apuntar que lescola que hi havia a la platja, era considerada de segon nivell respecte les de la vila i, allí, els professors cobraven menys.
Cap a finals del segle XIX, s'afavoreix l'ensenyament religiós
Cap a lany 1885, un nou decret del govern va tornar a afavorir lensenyament religiós. En aquest període es quan arriben les dues congregacions religioses a Cambrils: els germans de La Salle i la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat. Es van construir uns grans edificis que, segons Bertran Cuders, no tenien color respecte lensenyament públic. Així doncs, lensenyament religiós va assolir un gran pes i va absorbir un nombrós alumnat.
Arribat el segle XX, lany 1901, lEstat ja va assumir el pagament dels sous dels professors que, fins aleshores anava a càrrec de lAjuntament. En anys posteriors, a Cambrils es va plantejar, en diferents ocasions, la construcció dun centre públic. Lany 1900 shavia de construir la primera escola pública, però no va arribar a bon port. Va succeir el mateix, els anys 1910 i 1917 quan shavia de construir una escola al barri de La Pallissa. A linici dels anys 30, amb larribada de la República, segons Bertran Cuders, el sistema educatiu es torna a reforçar amb millors professors. En aquell període, el mestre Josep Ortoneda va arribar a Cambrils provinent de la Seu dUrgell per impartir classes. Ortoneda va protestar per les males condicions de lensenyament públic i va començar a moures per tirar endavant el projecte descola pública. Posteriorment, amb lesclat de la Guerra Civil, el projecte torna a quedar aturat. Després del conflicte, lensenyament franquista queda marcat per un fort control ideològic, nacional i catòlic, amb un absolut control del professorat.
Primer centre públic, l'any 1960
No va ser fins a lany 1960 quan a Cambrils es construeix la primera escola pública: lescola Joan Ardèvol, al passeig dAlbert. Deu anys després, al 1970, amb la Llei General dEducació, Cambrils no disposava densenyaments secundaris, ni FP ni BUP. Noves pressions socials van fer que lAjuntament cedís lactual espai que ocupa la Biblioteca Municipal, on es van instal·lar un conjunt de barracons fins que es van construir a la zona Direccional linstitut Ramon Berenguer IV i, posteriorment, linstitut Cambrils. Novament, lAjuntament es va fer càrrec inicialment de les despeses. Posteriorment, es va tirar endavant lEscola dHoteleria i Turisme, que inicialment, es va instal·lar a lhotel Mònica. Lany 1983, es construïa lactual escola Marinada.
Finalment, tal com va explicar Bertran Cuders, en els darrers temps de bonança, shan anat construint nous centres públics fins a configurar lactual xarxa educativa actual.