Mara Martínez (Asociación Súmate): "Els nostres pares van venir a treballar a Catalunya, ara tenim lobligació de deixar un futur millor per als nostres fills
 |
| Un moment de la xerrada, ahir al matí al centre cívic Nou Cambrils. D'esquerra a dreta: Ignasi Martí, Llorenç Canals i Mara Martínez |
Cambrils per la Independència i Cambrils Actua van organitzar conjuntament, ahir al matí, una xerrada-col·loqui titulada "Per què SÍ a la Independència?", al centre cívic Nou Cambrils. Per començar lacte, lhistoriador local Ignasi Martí va fer cinc cèntims de la creació i evolució del barri de Nou Cambrils, un barri molt peculiar que, segons Martí, sempre ha patit un oblit històric. El Nou Cambrils va aparèixer en un moment de boom demogràfic, fruit del gran canvi social i econòmic que va patir Cambrils durant la dècada dels 60. Molta gent arribada darreu dEspanya, especialment dAndalusia i dExtremadura, van fer cap atrets per la construcció i el turisme. Segons va explicar Martí, aquesta gent es va anar fent les seves pròpies cases al barri, perquè era gent de lofici. Aquest important moviment social va fer que, lany 1978, es creés al barri la primera gestora veïnal que va dur el nom de Verge de Gràcia. Va ser un barri que va néixer combatiu i reivindicatiu va demanar el canvi de nom dalguns carrers i va lluitar per aconseguir els seus drets i serveis tan bàsics com laigua o lenllumenat. És un barri que sempre ha patit un oblit molt gran i de fet, alguns carrers no shan arreglat fins als últims 20 anys, va dir Martí.
Després daquesta introducció històrica, es van projectar diverses imatges antigues sobre el naixement del barri de Nou Cambrils per il·lustrar les explicacions dIgnasi Martí.
Llorenç Canals: "Ens hem d'implicar, donar i generar debat i que ningú quedi al marge"
A continuació va ser el torn de Llorenç Canals, arribat des de Sabadell, membre de la Sectorial Veïns per la Independència de l'ANC. Canals va explicar que, des de les associacions de veïns van creure oportú implicar-se en tot aquest procés de debat sobre la independència. Segons va dir Canals, lany 1976, després de la mort del dictador, ningú parlava dindependència. Buscàvem ser tots iguals i això sha quedat estruncat amb una pèrdua de les llibertats. Creiem que ens hem dimplicar, donar i generar debat i que ningú quedi al marge. En aquest procés hi té cabuda tothom: aquells que estan a favor, aquells que estan en contra o aquells que tenen dubtes. A Catalunya hi ha molta immigració i crec que el més important és construir el teu projecte allà on ets.
Mara Martínez: "El que volem és un millor futur per a Catalunya i això passa per decidir que sigui independent"
Per acabar el torn dintervencions va parlar Mara Martínez de lAsociación Súmate un col·lectiu de castellanoparlants, principalment, arribats des de diferents punts de lEstat a Catalunya, que estan a favor de la independència (www.sumate.cat). Martínez va explicar en castellà que ella va néixer a Granada i de petita va arribar a Catalunya, on al llarg de la seva vida ha viscut a ciutats com Badalona, Santa Coloma de Gramenet i, actualment, a Cambrils. Catalunya mha donat loportunitat de créixer com a persona. Mai he sentit rebuig ni marginació a Catalunya i, els meus fills i els meus néts són catalans. En els últims 5 o 6 anys, quan vaig al poble, veig que allà estan millor, que ells pugen i nosaltres baixem. Per què aquestes diferències? Ens preocupa el futur dels nostres fills i néts. Si Catalunya és la regió més rica dEspanya i la que més produeix, per què tenim més carències? Per què no tenim un millor nivell de vida? Cada any, Catalunya envia a Madrid 16.500 milions deuros que no tornen i tampoc ens expliquen en què sels gasten. El meu pare sempre deia una frase: si quieres peces, mójate el culo. I és per això, que jo vull formar part duna societat amb esperança, perquè ara no nhi ha. És un dret que ens preguntin què volem pel futur. El que volem és un millor futur per a Catalunya i això passa per decidir que sigui independent. Els nostres pares van venir i van treballar aquí, ara nosaltres tenim lobligació de deixar un futur millor per als nostres fills.