El nom Castlania ha perdurat a través dels segles en el ric patrimoni toponímic local, malgrat que alterat en la forma Carlania. El nom designa una petita partida de terra situada damunt de la vila i que actualment acull l’estadi de futbol, el dipòsit d’aigua municipal i uns terrenys pendents d’urbanitzar. Pel que fa al nom del carrer del Castlà, situat al capdamunt del carrer Major, al Barri Antic, cal assenyalar que fou adoptat per un acord municipal de 1890. Antigament se’l coneixia per carrer de les Premses, en al·lusió directa als molins d’oli de la vila situats allí mateix. Però a banda del registre fossilitzat de la toponímia, la Castlania de Cambrils ens ha deixat dos elements valuosos. D’una banda, el testimoni documental recollit en el fons conservat a l’Arxiu Municipal de Cambrils. Es tracta de dos plecs de documents compilats durant el segle XVIII, un d’ells enquadernat en pergamí. Es tracta, en la seva major part, de declaracions sobre els drets de la Castlania. Hi destaca la transcripció dels interrogatoris que es van dur a terme l’any 1634 entre els veïns més entesos i vells de la vila per tal d’aclarir en què consistien aquests drets. En conjunt, es tracta de l’únic testimoni documental de què disposem a Cambrils sobre l’antiga Castlania.

L’altre element és d’atribució molt dubtosa. Es tracta de les runes d’una construcció imprecisa, que es troben al bell mig de la partida de la Carlania. Les restes es troben, segons explica Montserrat Vidiella en el seu llibre, a la banda de ponent del camí del Cementiri, a l’alçada del camp de futbol, abans d’entrar al pontet de sota l’autopista, al costat del mas del Ronyeta. Situades sobre una petita elevació del terreny, que els dóna un aire de monumentalitat llegendària, i enmig d’un camp d’ametllers, aquest indret amaga una història desconeguda que roman latent i en perill de desaparèixer. El seu estat de conservació és molt dolent: una part de les parets no existeix i una d’elles està amenaçada per una branca d’un garrofer que creix en el seu interior. A més, l’interior i els voltants estan bruts de deixalles.

Detalls constructius de la Carlania. A l'esquerra, observem un detall del parament, amb els encofrats i els orificis característics d’aquesta construcció. A la dreta, detall d’una espitllera.

En aquests moments no tenim cap coneixement documentat de la relació d’aquesta construcció amb la Castlania i no podem descartar la possibilitat que no tenen perquè estar relacionats, malgrat tot el que s’ha dit. L’investigador local Josep Salceda afirma que la casa del castlà es trobava al carrer del mateix nom i que posteriorment es va traslladar a l’edifici ara enrunat, però no coneixem documentació que ens confirmi cap d’aquestes afirmacions. En tot cas, la tradició del topònim i l’antiguitat de les restes són, a hores d’ara, força significatius a l’hora d’establir una relació amb l’antiga Castlania de Cambrils. S’han proposat diverses hipòtesis sobre la funció d’aquest edifici: una construcció defensiva, un magatzem (aquesta és la tesi menys compartida) o un habitatge aïllat. L’arqueòleg David Bea, que ha realitzat un reconeixement d’aquestes restes, creu que es podria tractar d’una casa forta construïda per alguna família de la petita noblesa local. En tot cas, ens trobem davant d’un edifici d’una excepcionalitat evident, sentida ja per les persones més velles del poble, que el relacionen amb un poder local pretèrit.

Les runes conegudes com la Carlania constitueixen un clar exemple de patrimoni històric que no ha estat prou valorat, a causa del seu complet desconeixement. De totes maneres, això ha permès potser que l’edifici hagi perviscut fins als nostres dies, malgrat trobar-se tan a prop del nucli urbà. Podríem pensar a primer cop d’ull que aquestes restes no presenten cap mena d’interès, que només es tracta de runa, però una anàlisi més detinguda ens mostra que presenten un gran potencial d’estudi i una raresa única al terme. En primer lloc, la seva situació vora la confluència de l’antic camí de Montbrió i l’antic camí de Mont-roig i elevat sobre un petit promontori és prou suggeridor com per iniciar-hi una intervenció arqueològica. És bo recordar que fa cinc anys es van desenterrar no gaire lluny d’aquest punt, vora el desaparegut mas de la Mineta, les restes d’un cementiri tardoromà de magnitud considerable, a més d’altres inhumacions localitzades a la zona anys abans. En tot cas, aquest dos poblaments estarien separats per almenys un miler d’anys i seria aventurat postular-ne una continuïtat.

	Vista de la part posterior de la Carlania. Tot l’entorn està bastant degradat i ple de brossa.

D’altra banda, l’antiguitat de l’indret s’endevina per l’excepcionalitat de la construcció. L’edifici està encarat al sol, cosa que permetria disposar de llum natural el màxim d’hores possible. Presenta planta rectangular i probablement tindria dues habitacions i almenys un pis. S’hi intueixen les estructures d’obertures i una possible porta. Les parets descansen sobre una base sòlida, amb carreus de pedra a les cantonades i parament de còdols lligats amb argamassa. Els murs estan construïts amb blocs de tàpia i formigó de profunditat considerable. Encara s’hi perceben les empremtes dels taulons utilitzats en l’encofrat dels blocs durant la seva construcció. Els diversos forats que esquitxen el parament tindrien funcions diverses. Alguns d’ells podrien haver suportat estructures de fusta, ja fossin bastides durant la construcció de l’edifici, ja fossin bigues per sostenir el sòl del pis superior. Uns altres tipus de forats corresponen clarament a espitlleres, que marquen que el nivell actual es troba elevat respecte a la planta de l’edifici.