En totes les reunions que realitzaven durant tot l'estiu són contínues les referències als actes programats per commemorar l'Onze de Setembre d'aquell any. L'Assemblea local va intentar, sense èxit, la presència de personalitats de l'oposició antifranquista com Lluís Maria Xirinacs o Jordi Carbonell.¹⁰⁴ Es crea la Comissió 11 de Setembre i els actes de la Diada ja van començar el dia 8 de setembre amb una rua de cotxes que va recórrer la població informant sobre què era el que s'havia de commemorar i convidant la gent a participar a la festa.¹⁰⁵ A l'avinguda del Cardenal Vidal i Barraquer, a l'Eixample, s'hi van instal·lar parades dels partits on es recollien signatures.¹⁰⁶

La manifestació passant pel carrer de la Verge del Camí (d'esquerra a dreta): V. López, S. Ramon, R. Benaiges, J. Llaveria, F. Fornós, Q. Massagué, J. Fargas, J. M. Torrents, J. Fernández i, fora i girat, A.  Carod. (J. PASTÓ)

Un dels moments de la manifestació: Apel·les Carod parlant pel megàfon, al seu costat Lluís Pàmies i dins del Casal Parroquial de l'església de Sant Pere hi ha Josep M. Torrents (J. PASTÓ)

La cercavila de cotxes del dia 8 es va repetir el matí de la Diada. L'acte central va tindre lloc a la plaça del Pòsit a partir de les sis de la tarda, amb jocs per a la canalla i sardanes. D'altra banda, Esteve Sunyol va llegir un parlament que va ser molt ben acollit pel nombrós públic de la plaça. Després d'això es va organitzar la Marxa per l'Autonomia, una manifestació que va sortir de la plaça en direcció a l'Ajuntament. Tal i com ho reflecteixen les imatges, els manifestants portaven nombroses pancartes, entre les quals hi havia lemes com "No volem una Generalitat descafeïnada", "Volem els ajuntaments catalans i democràtics", "Dret a vot als 18 anys" o el simple "Volem l'Estatut" que portava el PSC.¹⁰⁷ Les pancartes van ser pintades al detall per Lluís Pàmies, membre de l'Assemblea.¹⁰⁸ Cada partit tenia un lloc concret dins de la manifestació i els membres del PSUC eren els encarregats de tancar-la pel darrere.¹⁰⁹ Entre els manifestants s'hi podia veure alguna ikurriña que portaven unes estiuejants del País Basc que residien a Cambrils. La marxa va passar pels carrers que mantenien una nomenclatura franquista com el de 15 de Enero o el del Generalísimo. Durant la marxa es va fer un breu record a Xile, que tal dia com aquell de 1973 havia perdut el sistema democràtic pel cop d'estat militar de Pinochet.¹¹⁰

La manifestació va arribar a l'Ajuntament i al balcó es va canviar la bandera espanyola per la senyera. (J. PASTÓ)

Finalment la manifestació arriba a la plaça d'Espanya, on segons tots els entrevistats s'hi van congregar entre 400 i 500 persones. Els manifestants ocupaven des del davant mateix de l'Ajuntament fins a l'entrada de la plaça per l'actual carrer de l'Hospital. En arribar davant del consistori es van incrementar els ànims dels manifestants, que cada cop amb més insistència cridaven "volem la senyera al pal del mig!". La Comissió 11 de Setembre va ser rebuda per la corporació municipal, als membres de la qual es va entregar un plec de signatures que s'havien recollit durant tot el dia a favor de l'Estatut. Després, els membres de la Comissió van sortir al balcó de l'Ajuntament, on animats per l'aclamació dels manifestants de la plaça van substituir la bandera espanyola del pal central per la senyera. Tant els del balcó com la gent de la plaça van esclatar d'alegria i van entonar l'Himne dels Segadors després que Esteve Sunyol tornés a llegir el parlament de la Diada.¹¹¹ Lluís Recasens recorda que tot i que dies abans l'havien avisat de la voluntat dels manifestants de substituir la bandera espanyola, ell no hi havia donat importància perquè "en aquell moment s'havia de ser molt pragmàtic i una bandera no deixa de ser un signe, no n'hi ha per tant".

La manifestació va ser el primer acte realment multitudinari que va organitzar l'Assemblea de Catalunya local i, com va passar amb la manifestació del milió i mig de persones de Barcelona, va ser fruit d'un procés de conscienciació democràtica de la població, sense el qual no es podria explicar. Tots els entrevistats creuen que el paper de l'Assemblea va ser determinant perquè s'organitzés un acte tan multitudinari com la Diada de 1977.

La manifestació més multitudinària feta a Cambrils

A la fotografia es pot veure una panoràmica de la Marxa per l'Autonomia al seu pas per la riera d'Alforja, a punt de creuar per sota la via del tren cap al passeig de La Salle. Es pot constatar la diversitat de cambrilencs que es van afegir a la crida feta per l'Assemblea local confluint a la manifestació més multitudinària realitzada fins aleshores. Les nombroses pancartes van ser pintades per Lluís Pàmies, membre de l'Assemblea local.  (J. PASTÓ)

¹⁰⁴ Acta 16-8-77
¹⁰⁵Revista Cambrils núm. 77, setembre 1977, pàg 7
¹⁰⁶ Acta 5-9-77
¹⁰⁷ Acta 29-8-77
¹⁰⁸ Apel·les Carod-Rovira
¹⁰⁹ Joan Mas
¹¹⁰Revista Cambrils núm. 77, setembre 1977, pàg. 7
¹¹¹ Apel·les Carod-Rovira; Revista Cambrils núm. 77, setembre 1977, pàg. 7