§ PSUC§

	No tots els membres de l'Assemblea local tenien un carnet com els que es van repartir a l'acte de presentació en públic de l'Assemblea local el febrer de 1977

La secció local del Partit Socialista Unificat de Catalunya es crea amb joves estudiants universitaris que durant la setmana es traslladaven a Barcelona.⁸ Montserrat Cros recorda que ella es va afiliar al PSUC amb 16 o 17 anys, quan estava estudiant batxillerat a Tarragona. És allí on a través d'alguns professors té els primers contactes amb aquest partit, i quan cursava l'últim curs és una de les organitzadores de la primera manifestació de l'1 de maig a Tarragona després de la Guerra Civil.⁹ Joan Mas fixa el 1973 com a any de refundació de la secció local del PSUC. Als quatre o cinc joves inicials (Joan Mas, Montserrat Cros, Marc Salvadó i Carles Serra) se'ls sumen uns quants immigrants (Julio Sànchez, per exemple) que amb la crisi del petroli havien tornat de Suïssa, on havien tingut contacte amb l'oposició a l'exterior i en concret amb el partit comunista. Quan arriben a Cambrils porten l'adreça per contactar amb els membres del PSUC. També s'hi afegeix un antic membre del PSUC local en època de la República que juntament amb d'altres nous membres sumaven entre 20 i 30 militants abans de la mort de Franco. No feien reunions amb tots els membres del partit, sinó que s'organitzaven en cèl·lules comunistes, petits grups de quatre o cinc persones que per raons de seguretat només contactaven amb els altres grups per mitjà d'un sol membre. Segons Joan Mas, hi podia haver cèl·lules que només tinguessin contacte amb Reus, tot i que reconeix que hi havia un coneixement prou evident entre els membres del partit.¹⁰ Segons ens explica Anton Teixell, el PSUC era l'únic partit organitzat que hi havia en el moment en què es va començar a crear l'Assemblea local.

§ PSAN§

Apel·les Carod-Rovira té el primer contacte amb les joventuts del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (JSAN) a través del seu germà Josep Lluís Carod-Rovira el 1975, quan es trasllada a casa seva a Barcelona.¹¹ Quan traslladen l'Assemblea a Cambrils, Jordi Fargas, tot i que era independent, apareix figurant com a membre del PSAN, partit al qual era proper. Tot i que aquests eren dos dels membres més actius de l'Assemblea, el seu partit no tenia més militants¹². Com a cas curiós cal citar els nombrosos canvis de formacions polítiques que en els anys de l'Assemblea porten a terme els germans Carod-Rovira. Així, després de deixar el PSAN, formen part durant uns mesos del Col·lectiu Comunista d'Alliberament, després passen al Moviment d'Unificació Marxista (MUM), partit que a Cambrils comptava amb uns 20 militants i amb un dels tres locals que tenia en tot Catalunya, seguidament militen al Bloc Català dels Treballadors (BCT), posteriorment entren al Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN) i després a l'Entesa pels Nacionalistes d'Esquerres.¹³

Pel que fa a l'activitat que realitzaven a l'Assemblea de Cambrils, sempre va ressaltar més Apel·les, tot i la llarga experiència política de Josep Lluís, que un cop creada la secció local actuava més de forma puntual. Josep Lluís esdevenia el contacte directe amb l'activitat de l'Assemblea a Barcelona i per a aquells joves cambrilencs era considerat com "el pare espiritual".¹⁴

§ CDC§

Material de propaganda de l'Assemblea per demanar l'Estatut

Un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya a la població va ser Miquel Àngel Baiges, que provinent de Montbrió arriba a Cambrils el 1972, quan tenia 17 anys. Té els primers contactes amb la clandestinitat política quan fa la mili a Tarragona i coincideix amb Josep Lluís Carod-Rovira. Així coneix la seva família (a més de Jordi Fargas, Rafel Serra i Roser Castellnou) i va ser com es va introduir a l'Assemblea de Catalunya local just es va crear. Segons recorda, va ser un cop mort Franco que "cada un dels que érem a l'Assemblea ens vam anar decantant per un partit, i jo cap a Convergència". Miquel Àngel Baiges forma la secció local de CDC el 1976 amb gent com el ceramista Esteve Sunyol, Joan Llaveria i Josep Nadal. Després van vindre nous membres (Joan Albert Campos, per citar-ne un), però va ser quan "ja no era el mateix, ja no era lluitar per uns ideals. Era una conveniència i no una convergència" i després de les primeres eleccions generals (recorda com va fer propaganda electoral amb un Seat 127 atapeït de cartells) va ser quan va dimitir, com ho van fer d'altres militants.¹⁵

§ El Grup de Joves, nucli de l'Assemblea§

Aquesta entitat va ser el màxim exponent dels aires de renovació que es produeixen en el món associatiu cambrilenc de la primera meitat dels 70. Apareix en un moment en què hi ha tota una sèrie de joves que, conscients del que per a ells era un endarreriment cultural del poble, decideixen crear un associació que aglutinés tots els joves i entitats amb ganes de fer coses. "Teníem contacte amb els estrangers, llegíem premsa estrangera, coneixíem grups de rock estrangers i vèiem que el que estava passant a Espanya no era el que passava a Europa". Joan Mas recorda com tenien una percepció gris de la situació que es vivia a Cambrils, "en aquella època tothom que es bellugava ho feia amb una voluntat de canvi d'un sistema que pesava com una llosa. Si eres jove, inquiet, t'asfixiaves".¹⁶

Material de propaganda de l'Assemblea per demanar l'Estatut

Van decidir que almenys a nivell de Cambrils s'havia de canviar aquella situació. L'objectiu d'aquella entitat era la d'unir els joves actius de tot el poble ("de dalt a la Vila i baix a la Platja, tots junts") que no els agradava anar a les discoteques els caps de setmana i sí fer festivals de música, recitals de cançó, poesia o reivindicar un casal cultural.¹⁷

Es tractava de trencar amb la idea de Platja-Poble i amb la cultura oficial religiosa.¹⁸ El Grup de Joves es va crear amb gent que ja estava polititzada o formava part de partits i va arribar a aglutinar entre 50 i 60 joves. Com que fins aleshores no hi havia hagut la possibilitat de fer totes aquelles activitats, a tots aquells joves d'entre 16 i 20 anys s'hi van sumar d'altres cambrilencs uns anys més grans, com era el cas de Paco Piñol i d'altres.¹⁹

Cal fer esment, però, que anteriorment al Grup de Joves, i a instàncies de mossèn Creu, es crea l'associació de joves Quatre Barres, que amb la intenció de fer activitats per potenciar la cultura catalana es defineixen com a grup excursionista integrat dins de la Coral Verge del Camí. La primera referència d'aquesta entitat és del gener de 1972, tot i que a Revista Cambrils no hi apareix fins al 1973. Feien diferents activitats culturals, com recitals de cançó, xerrades, excursions o la recuperació dels Pastorets. L'entitat no tenia cap idea política concreta i estava formada per joves "de dalt el Poble".²⁰ Segons recorda Montserrat Cros, és d'aquesta entitat d'on sortirà part de la gent que formarà el Grup de Joves. Josep Martí, tot i que corrobora aquest traspàs de joves, creu que potser no es va fer "de manera gaire ortodoxa". D'altra banda, Lluís Colom afirma que el Grup de Joves es va crear amb joves que ja tenien conviccions polítiques –la majoria eren militants del PSUC– amb la idea d'aglutinar tot el jovent local, però que pel fet d'estudiar a fora "no vivien intensament la realitat del poble". Anton Teixell, que estava als Quatre Barres, recorda que es reunien al col·legi La Salle i que bàsicament es dedicaven a fer excursions. Després, i igual que d'altres membres de Quatre Barres com Jordi Fargas, va entrar a formar part del Grup de Joves.

	HERAS pàg. 157

És fa difícil datar la creació del Grup de Joves a causa de la manca de documentació i de referències a Revista Cambrils, que en aquell moment patia la censura del règim, i perquè els entrevistats no ho recorden amb exactitud. La primera notícia que apareix a Revista Cambrils és de l'abril de 1974. Sembla ser que en un principi el Grup de Joves es reunia al casal de la parròquia de Sant Pere, però després que en un cine-fòrum passessin un film de Buñuel, el mossèn ja no els va voler cedir més el local. És en aquell moment que el Grup de Joves aconsegueix que l'Ajuntament els cedeixi les instal·lacions de la piscina municipal de Cambrils Badia i arreglen, pinten i condicionen el bar.²¹ "El fet que el Grup de Joves tinguéssim un local nostre ens permetia fer el que volguéssim, parlar del que volguéssim, banyar-nos a l'estiu. Allò era la llibertat".²² L'entitat s'autofinançava amb el bar de la piscina per tal de pagar el lloguer a l'Ajuntament i portar a terme diferents activitats i concerts.²³ El Grup de Joves aconsegueix reunir l'Agrupació Sardanista, l'Agrupació Excursionista, el Grup d'Escoltes i el Grup d'Esplai.²⁴ Els entrevistats no poden distingir del tot entre les entitats anteriors o posteriors al Grup de Joves, ja que la major part d'aquells joves formaven part de més d'una entitat. El que sí que queda clar és que els Quatre Barres en aquell moment no es van voler incorporar al Grup de Joves i després tampoc a l'Assemblea de Catalunya, tot i que sembla que van fer alguna activitat conjunta.²⁵ Lluís Colom, que era dels Quatre Barres, tenia carnet de l'Assemblea, tot i que no assistia a les reunions que feia la secció local.²⁶

La major part del Grup de Joves formava part o era afí a l'Assemblea de Catalunya. Hi havia una estreta relació entre les dues entitats i amb els partits polítics. Per això, a la piscina, "fèiem reunions de l'Assemblea i del PSUC. Érem els mateixos".²⁷ L'Ajuntament desconeixia que allí també s'hi feia activitat política.²⁸ Jordi Fargas explica que el Grup de Joves editava un fulletó que, com d'altres fulls de l'Assemblea, imprimien amb una rudimentària vietnamita i un viso de la seva mare que ell amagava sota el llit.²⁹

§ Justícia i Pau§

El secretariat local d'aquesta entitat vinculada a l'Església el creen Joan M. Ivern, Leonor Moretó i Roser Castellnou. Això era entre el 1972 i el 1973 i van aconseguir el suport d'uns 40 o 45 simpatitzants, ja que "mai hi va haver cap carnet, ni s'anotava la gent que hi participava i hi col·laborava". Es va estendre tant a la parròquia de Santa Maria com a la de Sant Pere, "tot i que no hi va haver distincions entre una i altra". Joan M. Ivern recorda que en aquells anys la pressió de Barcelona a la resta de Catalunya era molt més forta que ara i era molt difícil crear una activitat de poble. És a partir de l'assistència a la Diada de l'Onze de Setembre de Sant Boi el 1976 quan Justícia i Pau entra a formar part de l'Assemblea local. Segons Joan M. Ivern, amb aquesta decisió no se seguia cap premissa des de la cúpula de l'entitat, tot i que el secretariat local tenia contacte continu amb Barcelona i amb partits com Cristians pel Socialisme o Cristians per Catalunya (CC). Joan M. Ivern recorda que ell i la seva dona, Leonor Moretó, eren dels més grans de l'Assemblea i de vegades van haver de fer d'intermediaris amb les autoritats.³⁰

§ D'altres formacions polítiques i els independents§

	Els quatre punts de l'Assemblea de Catalunya: L'amnistia dels presos i exiliats polítics, les llibertats democràtiques fonamentals, el restabliment de l'Estatut de 1932 i el dret a l'autodeterminació, i finalment la coordinació de tots els pobles peninsulars en la lluita per la democràcia.

Convergència Socialista també tenia la seva presència a l'Assemblea amb joves com Robert Benaiges o Joan Pastó. D'aquesta formació en sorgiria la secció local del PSC-Congrés, de la qual formava part Josep M. Torrents, que després exercirà de secretari a la fase final de l'Assemblea local.³¹ Josep M. Torrents, juntament amb Párbole, anaven pel sindicat USO, on sembla ser que hi havia un trotskysta (del qual Apel·les Carod-Rovira no en recorda el nom). Per ERC a l'Assemblea local hi havia Agustí Roig Capafons, que apareix en nombroses actes. Entre els independents hi havia Anton Teixell, Rafel Serra i Lluís Pàmies, entre d'altres. Apel·les Carod-Rovira creu que la gent es coneixia i, per a la gent que es veia motivada, no era massa difícil saber qui formava part de l'Assemblea. Els independents a l'Assemblea tenien la mateixa força que un representant d'un partit o entitat i tot es feia de forma assembleària.³² L'Agrupació Sardanista - Excursionista estava representada per Montserrat Pujals i Francesc Jansà.³³ El cas de la Coral Verge del Camí era força especial, ja que mentre tenia membres de l'Assemblea com Roser Castellnou, Concepció Manresa o Germa Fargas, i com veurem més endavant va col·laborar en activitats organitzades per l'Assemblea, l'entitat no es va voler adherir als quatre punts, cosa que va fer que Jordi Fargas deixés aquesta entitat.<sup>34

8</sup> Joan Mas
⁹ Montserrat Cros
¹⁰ Joan Mas
¹¹ Apel·les Carod-Rovira
¹² Jordi Fargas
¹³ Apel·les Carod-Rovira
¹⁴ Joan Mas
¹⁵ Miquel Àngel Baiges
¹⁶ Joan Mas
¹⁷ Joan Mas, Apel·les Carod-Rovira
¹⁸ Jordi Fargas
¹⁹ Joan Mas
²⁰ Lluís Colom, Josep Martí
²¹ Jordi Fargas
²² Apel·les Carod-Rovira
²³ Montserrat Cros
²⁴ Elionor Clúa, Apel·les Carod-Rovira
²⁵ Elionor Clúa, Joan Mas, Apel·les Carod-Rovira
²⁶ Lluís Colom
²⁷ Montserrat Cros
²⁸ Joan Mas
²⁹ Jordi Fargas, Apel·les Carod-Rovira
³⁰ Joan M. Ivern
³¹ Apel·les Carod-Rovira, Joan Pastor
³² Jordi Fargas
³³ Apel·les Carod-Rovira
³⁴ Jordi Fargas, Apel·les Carod-Rovira