Tres imatges de la nit electoral. A dalt, Robert Benaiges dirigeix unes paraules als simpatitzants del PSC davant la seu del partit. Al centre, eufòria a la seu del PLIC un cop coneguts els resultats. A baix, una delegació de Convergència i Unió, va anar fins a la seu dels socialistes per felicitar-los dels resultats que havien obtingut

PSC, ERC i ICV ho tenen prou bé per revalidar un govern d’esquerres per a aquesta propera legislatura. El PSC amb els vuit regidors electes, més els dos d’ERC i els altres dos d’ICV conformen una majoria suficient per governar. La PLIC sembla ser que no entrarà al futur govern. A l’hora de tancar aquesta edició de la Revista encara no s’havia produït un pronunciament oficial sobre el futur pacte de govern, però tant ERC com ICV ja havien deixat clar, l’endemà de les eleccions, que no eren partidaris de fer entrar la PLIC al nou govern. Aquests grups consideraven que no era imprescindible pactar amb la PLIC per fer govern. ERC, a més, argumentava que la seva formació estava en contra dels partits independents i que considerava que no n’hi hauria d’haver al nostre municipi. L’alcalde en funcions, Robert Benaiges, va manifestar, un cop més, que establiria una roda de converses amb tots els partits polítics representats. Aquesta roda de converses es va iniciar el mateix dimarts 27 de maig.

Sorpreses en la nit d’eleccions

Els resultats que es van donar a Cambrils a les eleccions municipals han canviat substancialment el panorama polític local. L’augment important del PSC, de 6 a 8 regidors, va ser força celebrat a la seu del carrer de la Verge del Camí. Molts militants van ser-hi presents des del tancament de les urnes. En la llarga nit electoral i un cop coneguts els resultats, Benaiges va rebre la visita d’una delegació de la PLIC, amb Xavier Martí, i d’una delegació de CiU, amb Joan Serra al capdavant. Serra i Benaiges es van saludar, no tan efusivament com fa 4 anys, però exactament al mateix lloc que llavors, al mig del carrer davant la seu del PSC. Benaiges, Savall i Matas ja van mantenir una primera reunió la mateixa nit electoral. Però on es van celebrar els resultats obtinguts de manera més efusiva va ser a la seu de la PLIC. Els tres regidors aconseguits va produir un esclat d’eufòria que es va traduir en llançament de coets, cava a dojo i tot un repertori de crits i càntics. El resultat aconseguit per CiU, que va passar de 5 a 3 regidors, va caure com un gerro d’aigua freda als seus simpatitzants. ICV, per la seva banda, estava força satisfeta d’haver augmentat la seva representació, de 1 a 2 regidors, mentre que a ERC es va patir una certa decepció. Tot hi haver aconseguit el segon regidor es va quedar a molt poc d’aconseguir el tercer. Conformisme i certa satisfacció a la seu del PP per haver aguantat prou bé l’efecte de la guerra de l’Iraq i la catàstrofe del Prestige, i decepció a l’ACI, que es queda sense representació i s’augura un futur incert a aquesta formació.

§ La jornada electoral§

La jornada electoral es va viure amb tota normalitat tot i que a l’hora d’obrir els diferents col·legis electorals ja es va produir el primer fet noticiable. Una presidenta d’una de les taules del Casal Parroquial va fer treure una pancarta que estava col·locada a les finestres del Casal on hi havia escrit un “No a la guerra”. La pancarta feia unes quantes setmanes que hi era. Un altre fet remarcable va ser que en una de les urnes del castell de Vilafortuny s’hi van dipositar dues paperetes juntes. Es van aturar les votacions en aquesta urna i va haver de baixar el secretari de l’Ajuntament a certificar-ho i es va acordar fer el tancament d’aquesta taula un quart d’hora més tard a causa de la interrupció que s’havia produït. El recompte de vots va ser una mica mogut en algun col·legi ja que la PLIC va fer una queixa per la tipografia i la textura de paper que havia emprat el PP en les seves paperetes. D’altra banda hi ha gent que aprofita les eleccions per dipositar paperetes amb missatge propi i que s’engloben dins l’apartat de vots nuls. A tall d’anècdota cal dir que un d’aquests missatges era “una merda per a tots”. Una altra, algú en comptes d’introduir la papereta d’un partit va posar un dibuix del Shin Chan ensenyant la “trompa”.