Informació general

Memòria històrica

El ple debat una moció en record als cambrilencs represaliats pel franquisme

La moció, impulsada per Revista Cambrils i el Casal popular "El Polvorí" inclou la celebració d'un acte de reconeixement al mestre madrileny Sidonio Pintado i la col·locació d'una placa assenyalant la fossa comuna del cementiri

Per Lluís Rovira i Barenys, Jordi Moreno

Placa del monument 'Dignitat' que hi ha a la fossa comuna del cementiri de Tarragona en record de 771 afusellats pel franquisme majoritàriament al Turó de l'Oliva i on figura el nom de Sidonio Pintado / foto: Ignasi Martí
Placa del monument 'Dignitat' que hi ha a la fossa comuna del cementiri de Tarragona en record de 771 afusellats pel franquisme majoritàriament al Turó de l'Oliva i on figura el nom de Sidonio Pintado / foto: Ignasi Martí

Revista Cambrils i el Casal popular "El Polvorí" han impulsat una moció en record dels cambrilencs represaliats pel franquisme que avui es debatrà al plenari. Enguany es compleixen 80 anys del final de la Guerra Civil Espanyola de 1936-39, i amb l’objectiu de preservar la memòria de les persones represaliades a Cambrils a l’inici de la Dictadura Franquista, aquesta moció reclama una sèrie de mesures en favor de la memòria històrica de Cambrils i en especial dels cambrilencs i refugiats represaliats per aquest règim.En el text de la moció s'explica que "en coherència amb els principis democràtics i els drets civils més bàsics que comporta la condemna d’un règim feixista com el del general Franco, volem recuperar la memòria dels cambrilencs i refugiats que van ser víctimes de la més cruel i injusta repressió en aquells primers anys de la dictadura. Tal i com l’associació de víctimes de la repressió franquista a Tarragona va explicar en una conferència el passat octubre de 2017 al Museu del Molí de les Tres Eres, entre el 1939 i 1945, hi va haver 109 cambrilencs i cambrilenques que van patir processos sumaríssims. D’aquestes persones que residien a Cambrils, 6 van rebre condemnes de mort dels quals 5 foren afusellats (665 a nivell de la província). Els seus noms són:  Antoni Gené Tuset (1939), Joan Príncep Serra (1939), Sidonio Pintado Arroyo (1939), Josep Albiñana Matas (1940) i Joan Granell Martorell (1940). A aquests cal sumar Josep Fàbregas Bernat (1942) que va morir a la presó."

Acte de record a Sidonio Pintado i placa a la fossa comuna del cementiri

La moció proposa accions commemoratives d'aquestes persones com ara l'acte en record del mestre madrileny Sidonio Pintado Arroyo que es farà el proper dissabte 13 d’abril a l’edifici de la Torre del Llimó. Revista Cambrils i el Casal popular “El Polvorí”, organitzen aquest acte en record del mestre Sidonio Pintado (nascut a Villanubla, Valladolid), refugiat a Cambrils a l’inici de la Guerra Civil, detingut en aquest mateix edifici de la Torre del Llimó, actualment equipament municipal, i afusellat el 30 de maig de 1939 a Tarragona. La moció proposa que "en compliment de l’article 54 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, proposem ampliar la senyalització i dignificació dels Espais de la Guerra Civil a Cambrils més enllà de la Ruta ja senyalitzada al Barri Antic de Cambrils, per a donar a conèixer als seus nombrosos visitants, el seu ús durant la Guerra Civil com és el cas del Parc Samà, el Castell de Vilafortuny, l’Estació de Ferrocarril i el Port de Cambrils."

També en compliment de la Llei 10/2009 del 30 de juny, sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la Dictadura Franquista, i la dignificació de les fosses comunes, la moció proposa "la creació d’un Espai Memorial al Cementiri Parroquial de Cambrils que permeti la dignificació de la fossa comuna allí documentada amb 10 dones i 311 homes enterrats durant la Guerra Civil majoritàriament provinents de l’Hospital de Sang de Cambrils."

 

L’Apunt

La figura de Sidonio Pintado present a l'exposició 'Madrid ciudad educadora 1898/1938'
El passat dissabte 23 de març es va inaugurar al Museu d’Història de Madrid una exposició temporal que recupera la memòria de l’ensenyament públic a Madrid durant el primer terç del segle XX i especialment durant la II República espanyola. La mostra reconstrueix les pràctiques escolars i la vida quotidiana  de l’alumnat i professorat a través d’objectes, material didàctic, fotografies i audiovisuals.  L’exposició també recorda el treball de cinc mestres interessats en la innovació pedagògica entre ells Sidonio Pintado.  Un audiovisual mostra també fotografies i documents d’aquest mestre que formen part de l’arxiu cedit per la família al centre de documentació de la Residencia de Estudiantes de Madrid. També s’exposen objectes personals com ara les seves plomes estilogràfiques i la seva insígnia de periodista. La mostra ha estat organitzada per la Oficina de Drets Humans i Memòria i ha estat comissariada per la Fundació Ángel Llorca, amb la col·laboració de 30 escoles històriques.