Reportatge publicat a Revista Cambrils el febrer de 2014

Els orígens de l’associacionisme cambrilenc no són encara gaire coneguts, però el cert és que la vila va comptar amb societats de tot tipus: religioses, mutuals, civicoculturals, politicosindicals, esportives i econòmiques. Als inicis del segle XX són quatre les principals societats cíviques de Cambrils: el Centre Catòlic −posteriorment Unió Agrària Autonomista− i la societat El Porvenir −coneguda popularment com “La Cadira”−, ambdues creades a principis de segle XX, i la Societat de Treballadors de la Terra i Oficis Varis −popularment anomenada “El Polvorín”, que presentava un caire sindical i polític− i el Pòsit de Pescadors −associació del barri de la Platja−.

Societat El Porvenir - “La Cadira”

Origen
La Societat El Porvenir va trobar els seus impulsors en un grup de pagesos que cap als volts del 1904 van crear El Porvenir. Aquests, en la línia del moviment social que vivia Catalunya, van veure la necessitat d’associar-se i poder impulsar activitats d’esbarjo, teatre, corals així com mutuals per tenir més força en el seu dia a dia. Entre els pagesos impulsors del Porvenir en podem destacar: Ramon Crusells, Anton Cros, Jaume Montserrat, Jaume Príncep, Josep Príncep i Francisco Cabré (“el Seras”).

Activitats
Societat de socors mutus
Les societats de l’època van considerar oportú crear una secció amb una societat de socors mutus. Aquesta es basava en una contribució setmanal inclosa en la quota de la societat, que l’encarregat passava a recollir casa per casa o bé a la seu, i quan algun soci es lesionava, la societat li brindava el jornal si tenia l’aprovació de la lesió per un metge.

Cinema
El naixement de la sala de cinema de la Societat El Porvenir el podem situar durant els inicis de la dècada dels anys vint. Comptava amb major aforament que el cinema del Centre Catòlic. Les sessions de cinema cap a l’any 1932 eren els dissabtes i diumenges, i l’entrada valia 20 cèntims per als petits i 40 cèntims per a la gent gran. També podem destacar que “La Cadira”, per tal de tenir una font d’ingressos extraordinària a l’estiu, va ser seu del primer cinema a l’aire lliure del poble.

Futbol
Cambrils a principis del segle XX vivia una autèntica febre futbolística, ja que el 1923 l’Ajuntament ja va rebre una petició per poder jugar a futbol a un espai pròxim a la riera d’Alforja. Tot plegat deixa en evidència l’interès que va començar a generar l’esport entre els cambrilencs. Aquest interès dels cambrilencs es va començar a materialitzar cap al 1929 quan van sorgir diversos equips de futbol, un d’ells el Futbol Club Cambrilenc, secció del Porvenir. L’existència de diversos equips de futbol va comportar algunes disputes per l’ús del camp que havien de fer els clubs.

Cafè
Totes les activitats que van sorgir del Porvenir van ser possibles gràcies al fet que hi havia un lloc de reunió. Aquest era un cafè amb una gran barra i sala. D’aquí és d’on ve el nom popular de la societat (“La Cadira”), ja que cadascú que anés a prendre un cafè o a xerrar al Porvenir s’havia de portar la seva cadira de casa. Aquestes cadires sovint ja estaven marcades i cadascuna tenia el nom del seu amo, majoritàriament les dels socis fundadors tenien un distintiu més vistós.

Incidència social
“La Cadira” sempre es va caracteritzar per aglutinar en termes generals algun membre de cada casa o família. Aquest fet provocava que entre les parets del Porvenir s’hi congreguessin gent de dretes i d’esquerres, sense cap mena de problema, i va esdevenir un punt de referència per a poblacions veïnes.

Desaparició
L’època d’esplendor i expansió de “La Cadira” es va produir a causa de l’entrada d’un grup de jovent a la junta que regia la societat encapçalats per Anton Cros, de renom “Enredo”. Aquesta junta va organitzar grans esdeveniments i va encapçalar importants accions a “La Cadira”, com el canvi de la màquina de cinema, però tot això va suposar unes fortes despeses que no van poder ser saldades amb les quotes dels socis, fins que es va arribar a una situació límit en què es va canviar de president i “La Cadira” va passar a ser encapçalada per Jaume Montserrat (“Soques”), que va haver de convocar una assemblea extraordinària de socis per tal de decidir dissoldre la societat i poder sanejar el gran deute que també hi havia al seu voltant. Llavors es va vendre la societat a Rafel Roig Ortenbach.

---

Societat de Treballadors de la Terra i Oficis Varis - “El Polvorín”

Origen
Enmig d’un context econòmic advers, el 14 d’abril de 1931 s’instaura la Segona República, fet que va afavorir l’aparició de centres socials d’esquerres. Cambrils no va ser una excepció i també es va veure impregnada de la marea republicana, en aquest cas amb l’aparició d’Unió Republicana. A Cambrils van establir la seva seu social a l’actual número 22 del carrer de Sant Plàcid.

Activitats
D’aquí és d’on ve el nom popular de la societat (“El Polvorín”) ja que els més habituals a l’hora d’anar a prendre un cafè o a xerrar al “Polvorín” es caracteritzaven pel consum de tabac, fet que provocava que el local sempre estès ple d’una notable fumarada visible des del carrer i fins i tot de més lluny, com apunten els testimonis. Aquest fet provocava que tant de fum desprengués una pols que impregnava una mica l’ambient, d’aquí amb un toc d’humor ve el renom de “Polvorín”. Cal apuntar que aquest fet es remunta a quan “El Polvorín” encara es trobava a la plaça de la República, actual plaça d’Espanya.

Societat de socors mutus
Les societats de l’època també van considerar oportú crear una secció amb una societat de socors mutus. Aquesta es basava en una contribució setmanal inclosa en la quota de la societat, que l’encarregat de cobrar la passava a recollir casa per casa o bé es cobrava a la seu social. Quan algun contribuent es lesionava o patia alguna malaltia, amb aquest fons la societat li brindava una part o el jornal sencer, depenent de les circumstàncies.

Desaparició
Tot va acabar amb el cop militar del juliol de 1936 i la consegüent Guerra Civil, que va comportar una radicalització de les autoritats republicanes i una persecució i repressió d’elements suposadament de dretes. La societat va ser expropiada, a l’igual que d’altres societats de la població. Després “El Polvorín” va ser bombardejat l’estiu de 1938 per l’aviació feixista i va quedar destruït.

Centre Catòlic d’Obrers - Unió Agrària Autonomista

Origen
El Centre Catòlic d’Obrers es va crear el 1903 adherit a la Lliga Regionalista amb la finalitat d’exercir “l’instrucció religiosa y’l recreo honest”, amb la intenció inicial de crear una biblioteca i realitzar classes nocturnes gratuïtes. El local de l’entitat sempre va estar arrendat a la família Balcells i va quedar establert, almenys des de 1910, al número 20 del carrer de Sant Plàcid. En aquests anys l’Església estava fortament arrelada a la societat cambrilenca, situació que es va acabar trencant amb l’adveniment de la República el 1931. En aquest moment, davant el laïcisme oficial de les noves autoritats i l’increment de l’ambient anticlerical del país, el Centre Catòlic va optar per canviar-se el nom pel d’Unió Agrària Autonomista, imitant el que havia fet el partit de la Lliga Regionalista, per evitar mostres d’una religiositat extrema i ser víctimes d’una situació alterada.

Activitats
Societat mutual
Van crear una secció d’assegurances d’animals i van mostrar una especial dedicació en el tema de les propietats agrícoles. Els seus socis també podien constituir una mutualitat als efectes de la llei d’accidents aplicada a la indústria i a l’agricultura.

Carnestoltes
La societat participava en les activitats que es realitzaven al poble amb motiu del Carnaval, com la rua amb carrosses i gent a peu disfressada tirant “caramels, confeti, nines, pilotes...”.

Sant Antoni
La festa de Sant Antoni se celebrava el dia que tocava, el 17 de gener, i aquest era considerat, per la majoria de pagesos, un dia de festa. Alguns testimonis recorden haver participat en la construcció i desfilada de carrosses per Sant Antoni, festa sorgida de les idees de les societats.

Cinema
No és fins a principis de la dècada del 1920 i després d’un acord amb la Congregació Mariana vinculada al col·legi La Salle i els germans d’aquest convent que s’habilita la sala per fer-hi projeccions de cinema mut els diumenges a la tarda. Aquesta era l’única sala de cinema a la qual podien assistir els alumnes de La Salle perquè es considerava que la resta de locals eren excessivament pecaminosos.
L’activitat cinematogràfica no es va aturar i es projectaven pel·lícules com Y el mundo marcha, Hombres de hierro, Amantes, El remolque o Más allá de la sierra.

Desaparició
Tot va acabar amb el cop militar del juliol de 1936 i la consegüent Guerra Civil, que va comportar una radicalització de les autoritats republicanes: un centre dretà i conservador, partidari d’un partit com la Lliga Autonomista, que col·laborava amb els colpistes, tenia les hores comptades i la societat es va dissoldre.
Aquesta situació va durar fins a l’estiu de 1938, quan, en un dels bombardejos de l’aviació feixista que va patir la població, el local de l’Agrària i “El Polvorín” van quedar destruïts. Desapareixen, així, dos dels centres socials més actius i emblemàtics d’un període tan fructífer en el moviment associatiu com va ser el primer terç del segle XX.

Pòsit de Pescadors

Origen
En la Confraria de Pescadors, arrelada des de feia temps a la població, trobem els inicis de l’edifici del Pòsit de Pescadors, situat al barri de la Platja, entre el carrer de les Barques i el carrer dels Pescadors. Els seus inicis són paral·lels als orígens del seu propietari, la Societat de Pescadors. Tot això succeïa als inicis de l’any 1924 quan es va acabar l’edifici. Cal destacar que la inauguració d’aquest es va realitzar l’any 1925 durant la Festa Major de Sant Pere i va esdevenir un dels primers actes i amb més rellevància que va fer la societat.

Incidència social
En aquests anys, la Societat de Pescadors tenia dos vessants força diferenciats; per una banda hi havia la part econòmica (la venda del peix) i per l’altra existia un vessant molt més cultural i social. Així mateix, el Pòsit organitzava la subhasta del peix a la plaça; era escola per als nens dels barri, i fins i tot hi havia botiga de queviures. El cas del Pòsit va ser excepcional, ja que l’activitat recreativa es va allargar durant tot el segle XX.

Activitats
Durant dècades tots els diumenges i festius els veïns acudien a la sala principal de l’edifici per fer-hi balls populars. A les activitats realitzades a l’interior de l’edifici cal afegir-hi totes les que es realitzaven, especialment a l’estiu, a la plaça exterior i en altres dependències de l’edifici, on hi trobem funcions socials, culturals i educatives.
En l’últim quart de segle XX, amb el trasllat de l’activitat de la Confraria de Pescadors a les actuals instal·lacions del braç de ponent del port, el Pòsit va passar a utilitzar-se per salvar la mancança habitual d’espais culturals que patia Cambrils. Per exemple s’hi va instal·lar Ràdio Cambrils (1985 a 1991), l’Escola Municipal de Música, l’Escola de Puntaires, l’Associació Dones Amunt i la Colla Gegantera Tota l’Endenga, entre d’altres.

Desaparició
El mes de setembre del 2004 l’edifici del Pòsit es va declarar en ruïna i un cop superats tota una sèrie d’entrebancs posteriors, el 2 de juny del 2005 s’iniciava l’enderroc final. El 10 de juny de l’any 2005 l’edifici del Pòsit va passar a la història. Una setmana després, el 23 de juny, la plaça ja estava asfaltada i a punt per reconvertir-se en un pàrquing.

Les programacions de les diferents entitats denoten la intensa activitat que hi va haver a Cambrils el primer terç del segle XX

Consulta més reportatges publicats a Revista Cambrils