Reportatge publicat a Revista Cambrils l'agost de 2019

Enguany es compleixen cinquanta anys de l’obertura de la primera oficina d’informació turística a Cambrils. Estava a càrrec del recent creat Centre d’Iniciatives i Turisme (CIT), una entitat privada formada per veïns del municipi que estaven interessats en la promoció de la localitat i el benestar dels visitants. El grau de decisions que prenia aquesta entitat i el pes que podia tenir en el municipi són característiques que fan que sigui un cas interessant d’estudi, ja que va actuar entre el l’etapa final del franquisme i els anys de la consolidació democràtica, un període de temps en què la gestió del turisme al nostre país va canviar de manera substancial.

1. El boom del turisme

És ben sabut que l’arribada massiva de visitants a Cambrils per passar les vacances d’estiu a partir de la segona meitat dels anys cinquanta del segle passat va trasbalsar profundament l’estructura econòmica i social d’aquest municipi que, aleshores, vivia sobretot de l’agricultura i la pesca. Els turistes venien de l’interior, de Lleida, l’Aragó, Navarra i el País Basc, però cada vegada més van guanyar pes els estrangers provinents de França, Bèlgica, Holanda i Alemanya, animats pels baixos preus i els actius de sol i platja que oferia la costa mediterrània. El turisme va transformar tant la societat com la fesomia del municipi i fou el principal factor econòmic que va propiciar el creixement demogràfic de la població. En el context d’una dictadura franquista que començava a mostrar signes d’obertura econòmica a l’exterior, el turisme es va desenvolupar massivament, amb un control i una planificació escasses, sense considerar els impactes ambientals i traient rèdit del consum de territori i els baixos salaris d’una mà d’obra barata provinent, sobretot, del sud peninsular.

La iniciativa privada va reaccionar aviat al que ja es percebia com una allau de visitants a les platges del municipi que necessitaven allotjament i restauració, de manera que va començar a sorgir un tímid sector turístic amb l’obertura de restaurants, hotels, apartaments i comerços, la gran majoria a partir de capitals familiars de caràcter local. El fenomen fou paral·lel a la urbanització de grans espais agrícoles i naturals propers al mar per tal de construir-hi habitatges d’ús turístic, uns projectes que requeriren capital forani per poder abordar-los. En aquest sentit, la construcció de la carretera que uneix Cambrils i Salou per la costa va obrir enormes expectatives de negoci urbanístic. Als anys seixanta, l’activitat turística ja era tot un sector econòmic emergent, en vies de consolidació, alhora que representava una àrea d’atenció preferent per les autoritats municipals i provincials, les quals pretenien promoure-la alhora que regular-la, tot i que els recursos amb què comptaven eren realment minsos.

A penes existien polítiques municipals específiques relacionades amb el turisme, com tampoc hi havia ajudes sistemàtiques des de les administracions de rang superior. La major part de l’atenció es focalitzava en el desenvolupament d’infraestructures turístiques, on la veu cantant era duta pel sector privat. En el cas de Cambrils, el Diario Español es feia ressò, el 23 de maig de 1969, del “atraso que pesa sobre la población en cuestiones turísticas”. Un òrgan que funcionava bé en algunes localitats espanyoles de l’època per a la promoció turística local era el Centre d’Iniciatives i Turisme, tot i que la llei que els va regular específicament no es va publicar fins a l’agost de 1974. Es tractava d’entitats privades, formades sobretot per comerciants i empresaris, que col·laboraven amb ajuntaments i diputacions amb la fi de promoure el desenvolupament turístic i aconseguir atraure un major nombre de visitants a la localitat. Diversos cambrilencs vinculats sobretot al sector van veure també la necessitat de crear una entitat d’aquesta mena, la qual es va mantenir activa durant una part dels anys setanta i vuitanta del segle passat, abans que els ajuntaments, les diputacions i el govern de la Generalitat, com a administracions públiques, adquirissin plenes competències en matèria turística.

Un òrgan que funcionava bé en algunes localitats espanyoles de l’època per a la promoció turística local era el Centre d’Iniciatives i Turisme, tot i que la llei que els va regular específicament no es va publicar fins a l’agost de 1974

Cal tenir present que el 1972, a Cambrils, hi havia vint-i-sis restaurants, tretze hotels i deu càmpings (Revista Cambrils, 6 d’octubre de 1971). De fet, durant els anys a què ens referim, el municipi destacava per l’especialització en el sector del càmping, fins al punt que el 1978 se n’hi comptaven quinze, liderant el nombre de places a nivell estatal (Esporrín, 1987:87). El sector turístic ocupava directament unes dues mil persones l’any 1980 (Bertran, 2017:91), una xifra que mostra la magnitud del fenomen, alhora que la vulnerabilitat de l’estructura econòmica de Cambrils pel fet de dependre excessivament d’un únic sector, d’altra banda caracteritzat per la seva forta estacionalitat.

Marca gràfica del Centre d'Iniciatives i Turisme (CIT)

2. La creació del Centre d’Iniciatives i Turisme de Cambrils

Un grup d’empresaris locals relacionats especialment amb la restauració, l’hoteleria i el comerç van veure la necessitat d’obrir una oficina de turisme a Cambrils per donar informació als visitants i promocionar el turisme al municipi. Lluís Recasens explica la gènesi de l’entitat dedicada a la  promoció turística en el seu llibre de memòries, publicat el 2016. D’acord amb l’autor, el principal impulsor de la idea fou Francesc Canyelles, propietari d’un càmping situat prop del Sorral, a l’actual plaça Mossèn Batalla. El càmping Cambrils Port havia estat el primer establiment d’aquesta mena a la localitat, obert el 1957. Sembla que Canyelles tenia contactes amb persones del Centre d’Iniciatives i Turisme de Torredembarra, on aquesta entitat turística, constituïda l’abril de 1965, va esdevenir una institució molt activa per a la promoció d’aquest municipi (Gómez & Twose, 2003).

A més de les funcions de promoció i propaganda, el CIT també vetllava per la conservació dels espais turístics i feia propostes al govern municipal de cara a la millora de l’espai públic

Recasens explica que en les primeres reunions constituents de l’entitat sorgiren diferències sobre la composició de la junta directiva, ja que alguns opinaven que els hotelers i els restauradors –i, per tant, en Canyelles– s’havien de mantenir al marge per evitar biaixos a l’hora de recomanar els turistes. En el llibre d’actes de l’entitat, conservat a l’Arxiu Municipal de Cambrils, consta que, a la reunió constituent del 19 de juny de 1968, s’hi va produir “un laborioso cambio de impresiones y de acalorades discusiones” sobre aquesta qüestió. El debat va resultar en l’elecció del comerciant d’origen barceloní Josep Maria Mallol com a president del CIT, mentre que Canyelles n’ocuparia la vicepresidència. Aquella reunió, que va tenir lloc a la sala parroquial de l’església de Sant Pere amb una norantena d’assistents, es pot considerar com la fundacional del CIT de Cambrils. L’entitat es regia per un reglament intern, però no fou fins al desembre que se n’aprovaren els estatuts. Novament segons Recasens, aquest pas no fou immediat, ja que l’entitat era percebuda amb suspicàcia pels addictes al Movimiento. En efecte, no fou fins al febrer de 1969 que el Govern Civil de Tarragona reconegué oficialment la nova entitat cambrilenca.

El CIT va treballar per organitzar o col·laborar en diverses activitats festives d’animació turística com el concurs de Mestres Romescaires o el projecte d’una desfilada de tartanes

En aquell mateix moment, la junta del CIT va acordar de construir una seu social que acollís l’oficina d’informació turística. L’edifici fou erigit a la plaça de la Creu de la Missió en un temps rècord, ja que el van inaugurar el 17 de juny de 1969, amb la presència del governador civil José Antonio Montalbo. A l’agost, contractaren Neus Aramburu com a secretària i informadora turística.

Concurs de mestres romescaires, 1969 / AMCAM (FONS ORTONEDA VERNET). NÚM. REG. 9354-33- 01-011.

Desfilada de tartanes de Riudoms a Cambrils, 1974 / AMCAM (FONS JOSEP SALCEDA). NÚM. REG. 19-18-22.

3. La missió del Centre d’Iniciatives i Turisme de Cambrils

El capital fundacional del CIT de Cambrils fou 20.400 pessetes, reunit a partir de les quotes abonades pels socis fundadors. Els recursos financers amb què comptava l’entitat eren les quotes dels associats, les subvencions oficials i els beneficis obtinguts de les activitats que poguessin organitzar, com ara festivals. D’acord amb els estatuts, un dels objectius principals del CIT havia de ser: “la atracción de forasteros, procurando a estos las facilidades posibles para que su estancia les sea grata”. Per a la funció de promoció, l’entitat confeccionava propaganda, donava informació turística a qui la sol·licités i organitzava activitats de promoció i animació, com concerts, exposicions i esports. De fet, una de les primeres decisions preses per la junta directiva fou l’elecció d’un lema de promoció turística per a la localitat. El març de 1969 s’aprovà: “Cambrils: Sol, Marinada i Romesco”.

D’acord amb els estatuts, un dels objectius principals del CIT havia de ser: “la atracción de forasteros, procurando a estos las facilidades posibles para que su estancia les sea grata”

El CIT també s’ocupava d’aspectes com l’edició de fulletons turístics promocionals, l’elaboració d’un plànol comercial o les relacions amb mitjans de comunicació forasters que contactaven amb l’entitat per tal de preparar reportatges sobre la localitat. També el mateix any 1969, van acordar posar un estand a la Fira de Cambrils, en el qual convidarien “a todos los vendedores de urbanizaciones”. El turisme s’associava, doncs, al desenvolupament urbanístic i el negoci edilici.

A més de les funcions de promoció i propaganda, el CIT també vetllava per la conservació dels espais turístics i feia propostes al govern municipal de cara a la millora de l’espai públic, sempre en vistes del benestar dels visitants. Així ho recollien, també, els estatuts: “proponer las mejoras necesarias o convenientes en servicios públicos de general interés, velando por su eficaz funcionamiento”. En aquest sentit, el primer tema que van debatre en reunió de junta fou la necessitat de noves bústies de correus, així com senyalització informativa. Aquests primers anys, també es va parlar del mercat ambulant, els horaris dels comerços, la regulació del trànsit, l’estat del clavegueram, la neteja de solars, l’oferta d’aparcaments o l’impacte de noves indústries que s’anunciaven sobre el territori (com la refineria de REPSOL o la central tèrmica de Cubelles). Els acords de la junta acostumaven a ser comunicats a l’Ajuntament com a propostes que feia l’entitat per a la millora dels serveis i l’estat del municipi. Per tal d’agilitar el tractament dels diferents temes que abastava el CIT, el gener de 1972, van crear diverses comissions de treball: Festes populars, Publicitat i Relacions Públiques, Foment, Hisenda i Comptabilitat, i Cultura i Esports. En cada una, un o dos membres s’ocupaven dels aspectes encomanats.

Des del primer moment, el CIT va treballar per organitzar o col·laborar en diverses activitats festives d’animació turística. Així, el 6 de juliol de 1969, el municipi acollia el cinquè concurs de Mestres Romescaires, a proposta del Sindicat de Turisme de Tarragona, una cita que es repetiria en alguna altra ocasió posteriorment. Aquell mateix any, un grup de veïns de Riudoms van contactar amb el CIT de Cambrils per proposar el projecte d’una desfilada de tartanes que, sortint des de la localitat veïna, havia d’arribar a la platja cambrilenca, emulant les antigues i tradicionals anades a la platja. Aquesta activitat, que ja s’havia assajat amb èxit l’any anterior, es va repetir en diferents ocasions amb la denominació Riudoms Reviu la Tartana. Una altra activitat cultural que va adquirir molta anomenada fou el Certamen Nacional de Cinema Amateur. Fou una proposta que féu el fotògraf Lluís Rovira Llurba, associat al CIT, la qual es va començar a celebrar la tardor de 1972 posant èmfasi en la temàtica del turisme. El projecte va comptar aviat amb la col·laboració de la CUFA (Cineastas Unidos Fotógrafos Aficionados), una entitat local que nasqué com una secció de la Coral Verge del Camí amb la finalitat de promocionar el cinema i la fotografia amateur.

Sopar de comiat de l’expresident del CIT, Josep Maria Mallol, 1973 / AMCAM (FONS OLEASTRUM). NÚM. REG. 12309-99-SN-005

Primeres juntes directives del CIT de Cambrils (sense els vocals)

19/06/1968
President: Josep Maria Mallol
Vicepresident: Francesc Canyelles
Secretari: Lluís Recasens Colom
Vicesecretari: Joan Pedrell Font
Tresorer: Jaume Nin Alegret
Comptador: Salvador Vidal Costa

19/03/1971
President: Josep Maria Mallol
Vicepresident: Josep Maria Besora
Secretari: Josep Sangenís Margalef
Vicesecretari: Joan Pedrell Font
Tresorer: Jaume Nin Alegret
Comptador: Salvador Vidal Costa

22/02/1973
President: Enric Ustrell
Vicepresident: Lluís Rovira Llurba
Secretari: Josep Sangenís Margalef
Vicesecretari: Francesc Canyelles
Tresorer: Rafael Prades Martín
Comptador: Francesc Rovira Recasens

14/03/1975
President: Enric Ustrell
Vicepresident: Josep M. Vallès
Secretari: Santiago Nin Alegret
Vicesecretari: Francesc Canyelles
Tresorer: Rafael Prades Martín
Comptador: Càrrec eliminat

4. La nova Junta Directiva de 1973

Quan a l’inici del 1973 tocava renovar la junta directiva del CIT, d’acord amb els estatuts, es va produir una entrada massiva de socis a l’entitat. Recasens explica que aquesta circumstància responia a la pressió que exercia una candidatura nova relacionada amb el sector immobiliari, en contraposició amb l’anterior junta, que estaria més aviat associada als hotelers, els restauradors i els comerciants. En l’assemblea general de socis del 22 de febrer, els primers van obtenir els vots unànimement i Enric Ustrell Xarpell va passar a ocupar la presidència de l’entitat. L’any següent, s’esdevenia la renovació dels tres terços dels regidors de l’Ajuntament i, d’acord amb Recasens, sembla que la nova candidatura buscava posicionar-se per obtenir algun seient al consistori. De fet, l’últim ajuntament franquista es va constituir el 3 de febrer de 1974, amb Lluís Recasens Colom com alcalde, presentat com un candidat neutre entre dos bàndols polítics que s’havien format a Cambrils. Com a regidor del sector de les entitats, per part del CIT va entrar Francesc Rovira Recasens ocupant el càrrec de primer tinent d’alcalde.

Durant els anys de la transició democràtica i la crisi econòmica mundial, de mica en mica, l’activitat de CIT de Cambrils va anar esllanguint-se. En l’assemblea general del 14 de març de 1975, es van presentar uns comptes negatius, un fet que va generar debat entre els assistents

Ustrell fou molt insistent en la necessitat d’incrementar el nombre de socis de l’entitat fins al punt d’imposar-ho com una missió fonamental a cadascun dels membres de la junta. A més, va promoure un canvi en els estatuts, aprovat en assemblea, de manera que el CIT pogués admetre persones jurídiques, cosa que obria la porta a l’ingrés a empreses com agències immobiliàries o constructores.

Durant els anys de la transició democràtica i la crisi econòmica mundial, de mica en mica, l’activitat de CIT de Cambrils va anar esllanguint-se. En l’assemblea general del 14 de març de 1975, es van presentar uns comptes negatius, un fet que va generar debat entre els assistents. L’alcalde Lluís Recasens Colom, que hi era present, va cloure la reunió dient que: “si bien las circunstancias actuales, por la marcha de la economía, está produciendo un Bum, que quizás invite a hacer un alta en el camino y examinar todo lo que se ha hecho y meditar muy en firme para el futuro”.

Un mes després d’aquestes declaracions, el 24 d’abril, l’entitat celebrava la seva última reunió ordinària. La conseqüència més visible fou el tancament sine die de l’oficina d’informació turística l’estiu d’aquell any.

Estand del CIT de Cambrils a la fira Rodatur de Barcelona, 1982 / AMCAM (FONS AJUNTAMENT DE CAMBRILS). NÚM. REG. 4283-1-01

5. La promoció turística en democràcia

Una nova etapa amb molta empenta es va encetar el 1979, quan Lluís Dalmau Mendoza fou elegit nou president del CIT i va renovar totalment la junta directiva. La primera acció fou la reobertura de l’oficina de turisme amb la contractació de Joaquim Llorens per a l’atenció al públic, alhora que van editar noves guies i plànols del municipi. Dalmau tenia clar que calia consolidar aliances amb altres entitats del sector, així com amb l’Ajuntament de Cambrils. Aleshores, van decidir que un regidor del consistori, preferentment el de Turisme, entrés a formar part de la junta directiva del CIT al nivell de la vicepresidència per tal d’estretir la col·laboració amb l’administració pública municipal. En aquesta nova etapa, el CIT va reunir uns dos-cents socis i va col·laborar en diferents activitats de promoció turística, entre les quals la participació al Ral·li de Cotxes Antics Cambrils-Costa Daurada i l’elecció de Miss Turista.

La creació dels patronats de turisme municipal i provincial va acabar situant les funcions de promoció turística quasi exclusivament en mans de les administracions públiques, cosa que va comportar la desaparició del CIT de Cambrils

En aquest nou període, el CIT de Cambrils va començar a fer-se present en fires professionals del sector turístic, com la de Berlín el 1980. Dalmau va enfortir les relacions amb altres entitats i organismes del territori, fins al punt que va arribar a presidir la Comunitat Turística de la Costa Daurada. Aquesta entitat d’abast supramunicipal es va crear el març de 1978 per un grup d’empresaris tarragonins vinculats al sector turístic amb l’objectiu de promocionar la Costa Daurada en els mercats nacionals i internacionals. Des d’aquest moment, el món del turisme prengué consciència que calia treballar els mercats, assistint a fires professionals i buscant sinèrgies entre els empresaris locals i els interessats en origen de manera que es desenvolupessin nous productes turístics més específics, diferents al model de sol i platja que tant havia predominat. En la Comunitat Turística de la Costa Daurada, hi van tenir un paper destacat alguns cambrilencs, com Lluís Dalmau, Joan Pedrell o Josep Pelfort (Alcalá, 2016).

Tornant a Cambrils, definitivament el nou CIT va començar a deixar a banda les qüestions relacionades amb l’estat dels serveis i les infraestructures del municipi, les quals quedaven sota la responsabilitat d’un Ajuntament democràtic amb atribucions més àmplies que el franquista. Tot i així, cal destacar que, el juliol de 1979, el CIT va confeccionar una llista de les necessitats considerades com a més urgents que tenia aleshores el municipi: infestació de rates, males olors a les platges de Ponent per manca d’emissaris de les aigües, brutícia als carrers de Cambrils Badia, falta de pressió d’aigua als blocs de Cambrils Badia, velocitat excessiva del tràfic a la Rambla Jaume I i poca presència de la guàrdia urbana. Seria l’últim intent de tractar aquesta mena de temes per passar a centrar-se exclusivament en la promoció turística del municipi.

Participants en l’elecció de Miss Turisme, 1974 / AMCAM (FONS OLEASTRUM). NÚM. REG. 12309-02-06-004.

Juntes directives de la segona etapa del CIT de Cambrils (sense els vocals)

11 de juny de 1979
President: Lluís Dalmau
Vicepresident: Josep Salceda
Secretari: Jaume Badia
Vicesecretari: Joan Serra
Tresorer: J. A. Campos

3 de juny de 1981
President: Lluís Dalmau
Vicepresident: Francesc Domingo
Secretari: Agustí Vilella
Vicesecretari: Joan Serra
Tresorer: J. A. Campos

Al mateix temps, amb la instauració de la democràcia a Espanya, es definiren més clarament les diferents polítiques en matèria turística en tots els àmbits de l’administració pública, alhora que la legislació s’especialitzava també en aquestes matèries. Es van reestructurar els organismes governamentals de promoció turística, així com la reinstaurada Generalitat de Catalunya va crear els seus propis organismes de turisme, com el Consorci de Promoció Turística de Catalunya des del 1986. Durant aquest procés, a Cambrils, cada vegada era més difícil reunir tots els membres de la junta directiva del CIT, de manera que el nombre de reunions va anar decreixent. L’última acta de reunió de la junta correspon al 22 de febrer de 1984, en la qual, precisament, es va parlar de reunir-se amb l’Ajuntament de Cambrils per assajar una entesa entre el CIT i el recent creat Patronat Municipal de Turisme.

La creació dels patronats de turisme municipal i provincial, que comptaven amb importants recursos econòmics propis, va acabar situant les funcions de promoció turística quasi exclusivament en mans de les administracions públiques, cosa que va comportar la desaparició del CIT de Cambrils i la Comunitat Turística de la Costa Daurada. Aquest procés fa de mal seguir amb la documentació que hem consultat. Seria necessari furgar en altres fons documentals i, sobretot, parlar amb els seus testimonis i protagonistes. En tot cas, en aquest article ens ha interessat, més aviat, destacar la feina realitzada pel Centre d’Iniciatives i Turisme de Cambrils durant la quinzena d’anys de funcionament.

Bibliografia
Alcalá, Iván. “Pioners donant a conèixer la Costa Daurada”. La Vila: EDICOSTA, Salou, 15 de juliol de 2016.
Bertran, Josep. La Transició democràtica a Cambrils (1975-1983). Reus: Centre de Lectura de Reus, 2017.
Esporrín, Montserrat. Evolució sòcio-econòmica de Cambrils: 1930-1981. Cambrils: Ajuntament, 1988.
Gómez, Núria; Twose, Antoni. El turisme a Torredembarra. Centre d’Iniciatives i Turisme (CIT). Tarragona: Arola, 2003.
Recasens, Lluís. Cambrils a la segona meitat del segle XX. Memòria col·lectiva. Tarragona: Silva, 2016.

Consulta més reportatges publicats a Revista Cambrils

L’Apunt

La promoció turística, la funció principal del CIT
Salvador Vidal, Lluís Dalmau i Josep Pedrell, tres components de les juntes del CIT, expliquen la tasca que portava a terme aquest organisme

Tant Salvador Vidal com Lluís Dalmau com Josep Pedrell coneixen de ben a prop el paper que va tenir el CIT pel turisme cambrilenc. Tots tres són nascuts a Cambrils, tenien (o segueixen tenint) negocis relacionats amb el turisme i van formar part de les juntes directives d’aquesta entitat. Malgrat ser membres del CIT en etapes diferents, i per tant en una situació del sector turístic i un moment de l’entitat també diferents, coincideixen en la funció que aquesta tenia: la promoció turística cambrilenca.

Per Salvador Vidal, que va ser-hi present al moment de fundació, i per tant quan els primers “forasters” començaven a visitar aquesta població costanera, el Centre d’Iniciatives i Turisme va servir inicialment “per guiar-los i informar-los”, ja que “començaven a venir turistes i no hi havia cap informació que els pogués guiar una mica ni informar de les atraccions del poble”. I la decisió de constituir el CIT va ser “perquè no es trobessin tan desesperats, sempre en benefici dels turistes”. Lluís Dalmau va entrar com a president de l’entitat quan aquest sector ja estava força desenvolupat i arrelat a Cambrils, encara que llavors el CIT no tenia activitat, i comenta que “hi vam entrar per donar-li una empenta i reactivar-la perquè estava morta”. En aquell moment, l’objectiu de l’entitat era “donar a conèixer Cambrils, la Costa Daurada i que vinguessin turistes”. D’altra banda, els membres de la junta i els socis que l’entitat tenia sempre van ser persones del sector, ja que l’existència del CIT també era beneficiós per ells “perquè així la gent es trobava més segura a Cambrils”.

El funcionament de l’entitat va ser gairebé sempre el mateix: hi havia una oficina, construïda per l’arquitecte municipal, per reunir-se i atendre els visitants; els socis hi participaven pagant una quota per tal de cobrir les despeses i s’organitzaven activitats per tal d’atraure l’atenció dels turistes. Tot i això, com és evident, el que va canviar va ser l’escala dels actes i activitats organitzades. Als inicis, es feien activitats com la desfilada de tartanes de Riudoms, perquè així els visitants veiessin els carros; mentre més cap al final de l’existència de l’entitat es feien campanyes de publicitat importants i es va començar a participar a activitats que es feien a nivell de la Costa Daurada.  

La Comunitat Turística de la Costa Daurada

Aquest va ser un altre fet rellevant i molt vinculat al CIT: la constitució de la Comunitat Turística de la Costa Daurada, de la qual en formaven part diversos municipis. Lluís Dalmau també comenta la dificultat que van tenir per aconseguir “el nom delimitat de Costa Daurada, perquè abans era molt més ampli i naltros la vam delimitar a la província de Tarragona”. D’aquesta manera, es va emprendre la promoció turística cap a l’exterior, sota el nom de Comunitat Turística de Costa Daurada, on Cambrils hi va participar molt activament, tot i que també va ser molt destacat en aquell moment la formació del Consorci de Promoció Turística de la Generalitat de Catalunya. Van començar llavors a anar a fires de turisme a nivell estatal i europeu, de les quals Dalmau recorda especialment la promoció feta a Milan, on es van portar productes típics cambrilencs per “fer cuina nostra mentre érem a la fira”.

Entre les activitats que es van dur a terme al llarg de l’existència del Centre d’Iniciatives i Turisme de Cambrils, els testimonis recorden l’elecció de Miss Turista, que acabava amb una desfilada a l’antiga piscina de Cambrils Badia; el Ral·li de Cotxes Antics, que va ser molt exitós; una campanya de neteja de Cambrils anomenada “Per un Cambrils més net”, on s’hi va afegir molta gent; o la creació del primer eslògan “Cambrils: Sol, Marinada i Romesco”, que va ser present durant tot el temps d’existència del CIT i resumia el millor que tenia Cambrils.

El CIT i l'Ajuntament

Els tres entrevistats també fan referència a la curiosa convivència entre una entitat com era el Centre d’Iniciatives i Turisme i l’Ajuntament de Cambrils. En un primer moment, encara a l’època franquista, Vidal explica que el consistori “no era gaire col·laboratiu, perquè semblava que el CIT els estigués prenent competències i posava en evidència que el turisme no estava prou ben informat amb l’Ajuntament”. Josep Pedrell recorda com, en el moment de fundació de l’entitat, des del Govern Civil de Tarragona, els van posar molts impediments, possiblement ordenats per l’alcalde franquista cambrilenc, que preferia un Cambrils més tradicional i veia la creació del CIT com una amenaça pel seu càrrec. Anecdòticament, explica que van decidir anar a Tarragona amb una màquina d’escriure al cotxe i, amb qualsevol fragment dels estatuts que no acceptaven, que cal dir que eren gairebé copiats dels del CIT de Torredembarra, baixaven ràpidament per canviar-ho i tornar-ho a presentar, fins que finalment van ser aprovats.

Més endavant, si bé és cert que quan se’n va reemprendre l’activitat, l’alcalde vigent, Lluís Recasens, va ajudar i recolzar als membres d’aquesta, el CIT va passar a tenir tanta importància com a institució que “molts polítics van començar a voler protagonisme”. Així va ser com va desaparèixer per donar pas al Patronat Municipal de Turisme, que és el substitut del CIT encara actualment, i està gestionat des de l’Ajuntament del municipi. Dalmau explica que la primera junta del Patronat va ser mixta, i comptava tant amb polítics com amb gent del sector. Ell creu que la manera de fer aquest canvi “potser no va ser la millor perquè es va fer de sobte, però en tot cas hi vam participar”.

En definitiva, la fundació i el funcionament del Centre d’Iniciatives i Turisme va ser possible gràcies a l’entusiasme d’alguns pioners que els sobraven ganes d’organitzar activitats, de “modernitzar” i donar a conèixer el municipi arreu i de transformar la població, que ja despuntava, en un indret turístic. Per això, l’entitat ha sigut fonamental per constituir el Cambrils d’avui en dia, on el turisme n’és una part essencial.


Salvador Vidal, Lluís Dalmau i Josep Pedrell, tres components de les juntes del CIT