Ofensiva nuclear
En els darrers mesos, hem viscut uns episodis que tornen a fer-nos adonar que un capítol de Polònia encara es queda lluny de la còmica realitat democràtica d'aquest pais. No voldria confondre debats, per això no tenia intenció de qüestionar l'ús de l'energia nuclear, sinó tractar com s'està portant el suposat procés de selecció de l'anomenat Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) que ha d'aglutinar els residus generats per les centrals nuclears de l'Estat espanyol. Per començar, el Govern espanyol ha pres com a model el cementiri d'Holanda, on el debat de la seva ubicació va durar quinze anys. Aquí tot han estat presses i les mocions en contra per part dels consells comarcals de la demarcació i del mateix Parlament de Catalunya no han afectat l'autonomia del ple municipal d'Ascó perquè el 26 de gener passat decidís presentar-se com a candidat a albergar aquesta instal·lació. La setmana anterior a la votació, el govern català feia rectificar l'alcalde de Vic per extralimitar-se en les seves competències d'empadronament, però sorprenentment set regidors d'Ascó eren suficientment sobirans per decidir que el seu municipi fos candidat a un magatzem nuclear. El president de la Generalitat va sortir del seu mutisme habitual i només el dia abans de la votació del plenari d'Ascó se'l va sentir posicionar-se públicament en contra que el cementiri s'instal·lés a Catalunya. L'endemà de la votació, en una entrevista a Catalunya Ràdio, l'alcalde d'Ascó feia perdre tota credibilitat a Montilla (per cert, anterior ministre d'Indústria) quan anunciava que tant ell com Artur Mas eren coneixedors des de feia temps de la voluntat del consistori de presentar-se al projecte. A diferència d'ara, cap dels dos s'hi va oposar.
Per la seva banda les entitats empresarials barcelonines feien brandar aquest pragmatisme del cap i casal que ja estem tips de sentir, tot assegurant, del dret i del revés, la necessitat que el cementiri s'instal·li a casa nostra. Curiosa la coincidència d'aquests empresaris amb escolanets com el secretari general d'UGTa Catalunya. Quina insolidaritat la d'aquesta gent de les Terres de l'Ebre! Mai estan contents! Ja se sap que si acomiaden un treballador de la SEAT de Martorell, tot són subvencions, tractes de favor i medalles de Sant Jordi per als directius d'aquesta empresa. Si s'acomiada una plantilla sencera que té la mala sort d'estar situada a Roquetes, el que val és la llei electoral, i els números canten. I amb això dels números sí que tenen raó: les comarques tarragonines produeixen més del 60% de l'energia que es genera a Catalunya, mentre que només en consumeix al voltant del 10%. Per contra, les comarques barcelonines en consumeixen un 74% i en generen un 26%. Podem debatre el model energètic del país, però les xifres ens diuen que més de la meitat de la potència generada per parcs eòlics a Catalunya es produeix a les comarques tarragonines. Amb unes dades com aquestes, com es pot justificar que el magatzem nuclear d'àmbit estatal s'ubiqui a la demarcació de Tarragona? A vegades escoltes comentaristes radiofònics que sembla que no han sortit mai de la Diagonal, que apel·len a la responsabilitat davant del que ells anomenen "la cultura del no". El que ells anomenen "equilibri territorial" és molt més que destinar alguns calerons per inaugurar alguna escola o un casal d'avis. Concebre les nostres comarques únicament com a destí per instal·lar-hi la indústria perillosa, extreure aigua de l'Ebre o convertir el paisatge en masses de parcs eòlics hipoteca el nostre futur per molts anys. Fomentar enfrontaments de campanar com el de la capitalitat de la vegueria del Camp de Tarragona sembla que és una altra de les estratagemes d'un model de país pensat per i des de la plaça de Sant Jaume.
El culebrot nuclear encara no ha arribat al seu últim capítol, en el qual la comissió interministerial decidirà la ubicació final d'aquest magatzem temporal. El govern català impugnarà la decisió? Tenim molts números que ens toqui la rifa a nosaltres, segur que aleshores sortiran les reencarnacions de Don Pelayo disfressats de periodistes criticant l'egoisme dels catalans, que sempre ens ho quedem tot.
Per la seva banda les entitats empresarials barcelonines feien brandar aquest pragmatisme del cap i casal que ja estem tips de sentir, tot assegurant, del dret i del revés, la necessitat que el cementiri s'instal·li a casa nostra. Curiosa la coincidència d'aquests empresaris amb escolanets com el secretari general d'UGTa Catalunya. Quina insolidaritat la d'aquesta gent de les Terres de l'Ebre! Mai estan contents! Ja se sap que si acomiaden un treballador de la SEAT de Martorell, tot són subvencions, tractes de favor i medalles de Sant Jordi per als directius d'aquesta empresa. Si s'acomiada una plantilla sencera que té la mala sort d'estar situada a Roquetes, el que val és la llei electoral, i els números canten. I amb això dels números sí que tenen raó: les comarques tarragonines produeixen més del 60% de l'energia que es genera a Catalunya, mentre que només en consumeix al voltant del 10%. Per contra, les comarques barcelonines en consumeixen un 74% i en generen un 26%. Podem debatre el model energètic del país, però les xifres ens diuen que més de la meitat de la potència generada per parcs eòlics a Catalunya es produeix a les comarques tarragonines. Amb unes dades com aquestes, com es pot justificar que el magatzem nuclear d'àmbit estatal s'ubiqui a la demarcació de Tarragona? A vegades escoltes comentaristes radiofònics que sembla que no han sortit mai de la Diagonal, que apel·len a la responsabilitat davant del que ells anomenen "la cultura del no". El que ells anomenen "equilibri territorial" és molt més que destinar alguns calerons per inaugurar alguna escola o un casal d'avis. Concebre les nostres comarques únicament com a destí per instal·lar-hi la indústria perillosa, extreure aigua de l'Ebre o convertir el paisatge en masses de parcs eòlics hipoteca el nostre futur per molts anys. Fomentar enfrontaments de campanar com el de la capitalitat de la vegueria del Camp de Tarragona sembla que és una altra de les estratagemes d'un model de país pensat per i des de la plaça de Sant Jaume.
El culebrot nuclear encara no ha arribat al seu últim capítol, en el qual la comissió interministerial decidirà la ubicació final d'aquest magatzem temporal. El govern català impugnarà la decisió? Tenim molts números que ens toqui la rifa a nosaltres, segur que aleshores sortiran les reencarnacions de Don Pelayo disfressats de periodistes criticant l'egoisme dels catalans, que sempre ens ho quedem tot.