Són dos quarts de vuit del matí. És l’hora que vaig a comprar el pa. Com de costum, baixo pel carrer Major i enfilo pel carrer del Cardenal Vidal i Barraquer. En sortir del forn, normalment saludo el nou escombriaire del barri, el Conrad Muntaner.

Ja fa dies que noto que els carrers estan més nets. És curiós, però es nota que el nou escombriaire està per la feina, i es nota molt. Parlant amb els veïns, tothom diu el mateix, que des que hi ha el Conrad la neteja dels carrers sembla una altra cosa, fins al punt que ara que se li acabava el contracte la veïna Rose Mary de Bruyn s’ha encarregat de recollir firmes per demanar que li renovin.

Això demostra una cosa tan evident com que tothom ho veu si la feina està ben feta o no, i sovint la diferència només és qüestió de voluntat. Aquesta voluntat també l’haurien de demostrar els veïns, no embrutant innecessàriament.

Avui, que escric aquestes línies, el Conrad ja m’ha dit que li han renovat el contracte. Ell està content, i la gent del Barri Antic també.