Són dos quarts de vuit del matí. Me’n vaig a comprar el pa. Baixo pel carrer Major com cada dia i, en arribar a l’alçada del carrer del Forn i del Trinquet, com cada dia, en el reclau que queda, hi veig aparcades dues o tres motocicletes.

Hi ha llocs que conviden a seure, n’hi ha que conviden a passejar. Aquest racó del carrer Major convida a aparcar, igual com passa una mica més amunt a l’alçada del carrer de les Parres, on sempre hi havia algun cotxe i, ara, com que hi van posar un banc, els cotxes ja no hi caben, però les motos sí. Això també passa a la placeta nova que va quedar al carrer de Gràcia, darrere la bodega Prim, sempre hi ha dues o tres bicicletes lligades als pilons, i de fa tant de temps que les rodes ja no tenen aire.

És evident que els carrers són de tots i precisament per això tots hauríem de tenir una mica més de civisme. Sovint només és qüestió de caminar unes passes més enllà, que a més a més va bé per fer cames.

Normalment aquests vehicles aparcats de qualsevol manera fan nosa per passar a la gent gran, als que porten carretons amb criatures, als que vénen carregats amb bosses, als que van en cadira de rodes i en el cas de la cantonada del carrer Major amb el del Trinquet, ja és la pera, ja que els propietaris de la casa hi ha dies que no han pogut sortir de casa.

De solucions n’hi ha moltes. És qüestió de voler-les aplicar.