Com deia el mes passat, de cara al bon temps sempre ve més de gust sortir una estona a passejar, i el nostre barri és un lloc ideal per fer-ho.

Carrers, cases, places... Places com la del Setge, la més verda i més bonica que hi ha a tot Cambrils. Que permet de prendre el sol o d’estar-se a l’ombra. On es pot jugar a futbol sense fer nosa als vianants ni tenir por dels cotxes. Que sense necessitat de gaire cosa més que una tarima, ofereix un espai ideal per fer-hi espectacles.

Quan els xiquets atabalen massa i estan neguitosos de tantes hores d’estar tancats a casa, i no tinc ganes d’agafar el cotxe, sempre fem cap a la plaça, i mai no ha deixat de meravellar-me la seva senzillesa i al mateix temps la perfecció de la seva composició, això sense oblidar el que representa per a la memòria històrica del nostre poble i de Catalunya. El setge de l’any 1640. Setge que va acabar a bufetades i al final del qual es va penjar al defora de les muralles el batlle, el sergent i una colla de persones de la vila.

Una memòria que bé es mereixeria que, ara que han de marxar els bombers cap al polígon de Belianes, es recuperés la muralla, no pas pel seu valor artístic, sinó pel valor sentimental.