Aquests dies hem estrenat el nou servei de recollida d’escombraries.

La gent més gran del barri encara recorden quan es passava casa per casa i cada veí, quan era l’hora, treia la bossa de les escombraries al carrer i la deixava a terra, al costat de la porta, o la penjava d’un ganxo de la paret.

Mesos enrere, el regidor Juan Pablo Casquero ens va demanar a la junta del barri que estudiéssim diferents opcions per al tema de la brossa. En les reunions posteriors, vam remenar unes quantes possibilitats, totes prou extravagants i enginyoses.

A mi no se’m va ocórrer res més que tornar al sistema porta per porta i que cadascú aguantés la seva porqueria, però els vells del barri a qui vaig preguntar em van dir que de cap manera, que aquest sistema, en el seu dia, ja havia portat problemes, problemes com passar per davant la casa del veí i deixar-hi la teva brossa. La Pepita Suàrez em va explicar que cal Dolça, com que era l’únic bloc de pisos del carrer Major, feia de contenidor municipal, ja que ningú sabia a qui corresponien les bosses que hi feien cap cada dia.

Coses com aquesta demostren que els mals de la humanitat vénen d’antic i que tenen mala solució.

Aquest nou sistema que ha posat en marxa l’Ajuntament té, al primer cop d’ull, molts avantatges. Per mi el més important és el fet que com que els contenidors estan soterrats el sol no els escalfa tant i això permet de llançar-hi la brossa a qualsevol hora del dia. Després, en el mateix punt hi pots abocar, per separat, vidres, papers, residus orgànics, no orgànics i fins i tot les "ditxoses" piles. Així doncs, hi pots anar en qualsevol moment i portar-hi, pràcticament, tota la merda que es fa a casa. I en fem, ja ho crec que en fem.

El temps ens dirà si el sistema és prou encertat i si la gent serà prou responsable per fer-ne un bon ús.