De fa dies que al barri no parlem d’una altra cosa. Veureu. L’actual consistori ha programat arranjar els carrers que encara no estan fets.

El primer tram sembla que serà el carrer de les Creus, plaça de l’Església, carrers de Sant Pau i de Rovira. Voreres amples i llambordes com les que hi ha davant dels bombers. Tot al mateix nivell, amb els desguassos d’aigua al mig del carrer. En aquest projecte, i després d’unes poques modificacions, tots hi estem d’acord.

Un segon tram seria: carrer Major, del Cardenal Vidal i Barraquer, també els carrers de Gràcia, de les Cavallerisses, del Castlà, de les Parres, del Soldat i del Trinquet.

Com ja sabeu, en un primer intent d’arranjar els carrers del nostre barri, es va començar pels carrers del Forn, de Lloberas i de Fàbregas, i com també sabeu, gràcies al regidor de torn d’aquell moment, el senyor Francesc Garriga, no es va col·locar el terra que la gent del barri havíem triat. Ell, per l’article 33, va fer posar el que li va donar la gana, i ara tota l’obra que s’està preparant ha quedat condicionada al paviment ja existent.

S’han convocat un parell de reunions perquè tothom pogués opinar, i semblava que s’havia arribat a un acord. La sorpresa ha estat que, quan ja es tenia el projecte enllestit i els plànols fets, un veí nou del barri va passar casa per casa i va aconseguir que pràcticament tots els veïns dels carrers del Castlà, de les Parres, del Soldat i del Trinquet firmessin una reclamació contra el projecte.

La primera reacció de la junta del barri ha estat d’emprenyada general. Per què? Doncs perquè, amic Maties, tot aquest enrenou que has fotut l’havies d’haver muntat tres mesos enrere, quan es va començar a debatre el projecte. Sí, ja sé que el període per presentar reclamacions encara no està tancat, però carall, tampoc no calia esperar-se a l’últim moment.

Quin és el problema? Doncs que el projecte inicial, aprovat per la majoria de gent que va venir a les convocatòries, deixava ben clar que s’havia d’intentar que el barri no semblés un expositor de mosaics i, per això, es va decidir que el carrer Major fes de columna vertebral amb les llambordes que s’havien triat en un primer moment ara fa dos anys enrere, i els carrers perpendiculars –o sigui, el carrer del Castlà, de les Parres, del Soldat i del Trinquet– es folrarien amb la mateixa rajola de granet que els carrers que ja estan enllestits.

L’amic Maties, amb una mostra d’interès pel nostre barri que el fa mereixedor d’un lloc a la junta, al·lega que si tots reconeixem que l’enrajolat que ens van posar no el volia ningú, per què repetir l’error? I davant de tanta insistència, els de la junta del barri hem tornat a començar el torn de preguntes.

Home, a cop calent i després de les hores que hi hem dedicat, n’hi hauria per engegar-ho tot a rodar i que l’Ajuntament faci el que cregui més convenient, però he de reconèixer, mal que em pesi, ja que el carrer on visc és dels que ja estan fets, que la proposta de les llambordes sembla més bonica.

El que em toca els dallonses és que els veïns que ara han firmat la reclamació abans ja havien donat el vistiplau, i que si al final es decideix de posar el terra de llambordes, que, repeteixo, és el que tots volíem de bon començament, els carrers que ja estan fets quedaran com l’empastre del barri per sempre més.