La crisis al fogons
És inevitable tocar aquest mes el tema de la crisi, que afecta de manera preocupant el sector de la restauració. És temps que tothom ajusti els seus preus i ofereixi diverses estratègies de cara a la clientela.
Els restaurants amb solera i estrelles shan vist obligats a abaixar els seus preus. Segons el mateix Diego Campos, això ha estat possible gràcies al descens dels preus dels productes.
Altres establiments amb menys sort han hagut dutilitzar tot el seu enginy i proposar ofertes diàries, com el dos per un o rebaixes del 50%. Lextrem el trobem en diversos establiments que ofereixen entre setmana plats a 1 euro, una iniciativa fruit de la desesperació.
Els restauradors estan preocupats i no els falta raó. A la nostra vila ha passat una mica com al totxo, hem vist en els darrers anys un boom pel que fa la proliferació destabliments dedicats a lhoteleria i al turisme en general. A molts ens costava de creure que amb lobertura de la Unió Europea a tants països de lEst aquest ritme creixent doferta pogués ser absorbida per un turisme diversificat. La crisi ha accelerat aquest problema, així com la manca dun política plausible per atreure un turisme de qualitat i obrir altres mercats.
Potser ara molts lamenten no haver invertit en el negoci, a nivell dinfraestructura del local, aplicació de noves tecnologies, reciclatge de sistemes de treball, qualitat en el servei o estratègies de fidelització dels clients.
Però no és moment de ser dramàtics, hem daprendre, mirar endavant i treuren profit. I saber que a tots els ha agafat amb els pixats al ventre. Un article de La Vanguardia destacava que tots els xefs noten la crisi, amb un descens mínim de les seves reserves dun 15%, noms com Subijana, Arzak o el mateix Adrià, eren destacats. Els mateixos xefs comentaven que el seu tipus de restauració no era rendible en temps de crisi. Així ho fa palès el tancament de diversos restaurants estrellats, com és el cas del cuiner Koldo Royo o Toñi Vicente.
Diverses notícies giren, en lactualitat, al voltant de laigua, bé fonamental de la vida.
La notícia de caràcter més gremial és el sorprenent èxit de laigua de luxe en el nostre país. Una moda que està creixent en forma de cartes daigua en restaurants de renom i en la possibilitat que ofereixen les tendes gourmet dadquirir ampolles daigua exclusives amb uns preus que superen fàcilment els 20 euros el litre. Es converteix, doncs, en sinònim de glamour oferir als comensals ampolles amb dissenys avantguardistes, amb un líquid ple de matisos que provenen de la seva composició i del seu lloc dorigen. Cal remarcar que per a molts mortals encara continua sent aigua, incolora, inodora i insípida, bé, amb uns matisos que depenen més del clor o de la quantitat de calç concentrada en aquesta.
La creu és la necessitat de portar aigua per mar a la ciutat de Barcelona, a causa de la greu sequera que patim, notícia que passa distreta per a un ciutadà acostumat a la protesta a cop de cassola.
La darrera notícia i més pomposa és la de lExpo de Saragossa, parc temàtic que esperem que tingui una mica més de suc que la faula il·lusionista del Fòrum de les Cultures. Exposició que es proclama en defensa duna cosa tan important, a dia davui, com és laigua.
La denúncia que es vol fer està lligada a la gran crisi que en lactualitat sestà gestant. Les primeres línies del discurs apunten que el problema no es concentra només en lescassetat i la manca doferta, sinó que saccentua una crisi que afecta la governabilitat que exigirà plans de desenvolupament, estratègies i actuacions per a una gestió sostenible de laigua, més intel·ligent, equitativa, eficient i solidària. El fantasma de la guerra planeja en moltes regions del sud, on unes gotes daigua és un bé molt preuat.
Pel que fa als objectius i claus temàtiques, es posa especial èmfasi en tractar aquesta crisi de laigua com a un repte intel·ligent que es presenta a la humanitat de manera global. Repte que ha dacceptar des del compromís ètic de la sostenibilitat, el vehicle per afrontar-ho se centra en la innovació. Un nou valor, segons els organitzadors, vinculat tant amb la innovació cientificotècnica, com amb els nous sistemes de reciclatges o reaprofitaments i de renovades fórmules de gestió i concertació social que, com no es cansen de repetir, portessin a la sostenibilitat dels recursos hídrics.
Només podem dir una cosa, laigua és notícia i sestà convertint en un article realment de luxe!
Gabriel Bartra és professor de cuina de lIES Escola dHoteleria de Cambrils
www.gbgracia.blogspot.com
Els restaurants amb solera i estrelles shan vist obligats a abaixar els seus preus. Segons el mateix Diego Campos, això ha estat possible gràcies al descens dels preus dels productes.
Altres establiments amb menys sort han hagut dutilitzar tot el seu enginy i proposar ofertes diàries, com el dos per un o rebaixes del 50%. Lextrem el trobem en diversos establiments que ofereixen entre setmana plats a 1 euro, una iniciativa fruit de la desesperació.
Els restauradors estan preocupats i no els falta raó. A la nostra vila ha passat una mica com al totxo, hem vist en els darrers anys un boom pel que fa la proliferació destabliments dedicats a lhoteleria i al turisme en general. A molts ens costava de creure que amb lobertura de la Unió Europea a tants països de lEst aquest ritme creixent doferta pogués ser absorbida per un turisme diversificat. La crisi ha accelerat aquest problema, així com la manca dun política plausible per atreure un turisme de qualitat i obrir altres mercats.
Potser ara molts lamenten no haver invertit en el negoci, a nivell dinfraestructura del local, aplicació de noves tecnologies, reciclatge de sistemes de treball, qualitat en el servei o estratègies de fidelització dels clients.
Però no és moment de ser dramàtics, hem daprendre, mirar endavant i treuren profit. I saber que a tots els ha agafat amb els pixats al ventre. Un article de La Vanguardia destacava que tots els xefs noten la crisi, amb un descens mínim de les seves reserves dun 15%, noms com Subijana, Arzak o el mateix Adrià, eren destacats. Els mateixos xefs comentaven que el seu tipus de restauració no era rendible en temps de crisi. Així ho fa palès el tancament de diversos restaurants estrellats, com és el cas del cuiner Koldo Royo o Toñi Vicente.
Diverses notícies giren, en lactualitat, al voltant de laigua, bé fonamental de la vida.
La notícia de caràcter més gremial és el sorprenent èxit de laigua de luxe en el nostre país. Una moda que està creixent en forma de cartes daigua en restaurants de renom i en la possibilitat que ofereixen les tendes gourmet dadquirir ampolles daigua exclusives amb uns preus que superen fàcilment els 20 euros el litre. Es converteix, doncs, en sinònim de glamour oferir als comensals ampolles amb dissenys avantguardistes, amb un líquid ple de matisos que provenen de la seva composició i del seu lloc dorigen. Cal remarcar que per a molts mortals encara continua sent aigua, incolora, inodora i insípida, bé, amb uns matisos que depenen més del clor o de la quantitat de calç concentrada en aquesta.
La creu és la necessitat de portar aigua per mar a la ciutat de Barcelona, a causa de la greu sequera que patim, notícia que passa distreta per a un ciutadà acostumat a la protesta a cop de cassola.
La darrera notícia i més pomposa és la de lExpo de Saragossa, parc temàtic que esperem que tingui una mica més de suc que la faula il·lusionista del Fòrum de les Cultures. Exposició que es proclama en defensa duna cosa tan important, a dia davui, com és laigua.
La denúncia que es vol fer està lligada a la gran crisi que en lactualitat sestà gestant. Les primeres línies del discurs apunten que el problema no es concentra només en lescassetat i la manca doferta, sinó que saccentua una crisi que afecta la governabilitat que exigirà plans de desenvolupament, estratègies i actuacions per a una gestió sostenible de laigua, més intel·ligent, equitativa, eficient i solidària. El fantasma de la guerra planeja en moltes regions del sud, on unes gotes daigua és un bé molt preuat.
Pel que fa als objectius i claus temàtiques, es posa especial èmfasi en tractar aquesta crisi de laigua com a un repte intel·ligent que es presenta a la humanitat de manera global. Repte que ha dacceptar des del compromís ètic de la sostenibilitat, el vehicle per afrontar-ho se centra en la innovació. Un nou valor, segons els organitzadors, vinculat tant amb la innovació cientificotècnica, com amb els nous sistemes de reciclatges o reaprofitaments i de renovades fórmules de gestió i concertació social que, com no es cansen de repetir, portessin a la sostenibilitat dels recursos hídrics.
Només podem dir una cosa, laigua és notícia i sestà convertint en un article realment de luxe!
Gabriel Bartra és professor de cuina de lIES Escola dHoteleria de Cambrils
www.gbgracia.blogspot.com