Les multinacionals que ens desitgen el millor
De la dioxina a lOGM, així es presenta el llibre El mundo según Monsanto. La periodista francesa Marie Monique Robin fa un recull dentrevistes i investigacions de tot el món, amb la finalitat de qüestionar el desenvolupament i els efectes dels aliments transgènics.
Monsanto és lempresa biotecnològica més gran del món, controla el 90% del mercat mundial de llavors transgèniques, present a quasi 50 països. Lempresa treballa sota la premissa de desitjar el benestar de la humanitat, però els resultats apunten en una altra direcció: glisofat i lhormona de creixement boví.
La soja transgènica té incorporat un gen perquè resisteixi totes els verins, en el seu conreu sutilitza el glisofat, un verí que mata tot el que esta al sòl, danys col·laterals: desforestació dels boscos i el sembrat proper, contaminació del bestiar i de les aigües subterrànies, desertització del terreny per la impermeabilització del sòl, impedint labsorció de laigua de pluja.
Els transgènics no esborren la fam al món, les llavors transgèniques porten una dependència perquè són estèrils, els pobres estan lligats a comprar llavors a la companyia cada any, cercle viciat, un cop sha plantat transgènics, el sòl queda tocat per poder sembrar cultiu biològic. La majoria de la producció dels cereals transgènics són destinats a pinso per al bestiar europeu i xinès.
Les veus dalarma comencen a saltar, una investigació de la Universitat de Viena apunta que els aliments transgènics poden provocar infertilitat. Encara no es pot saber labast dels transgènics a llarg termini. Comencen a sorgir casos de malformacions i malalties en zones productores com lArgentina, provocades pel contacte indirecte amb els tractaments aplicats a la seva sembra. LOMS considera que lús de transgènics pot causar riscos potencials per a la salut i el desenvolupament humà. Només cinc països permeten el cultiu de transgènics a gran escala: els Estats Units, la Xina, Canadà, el Brasil i lArgentina.
Sha demostrat que el moresc transgènic MON810 provoca efectes tòxics a diversos insectes que en teoria no havien de patir, així com cultius propers. França va formalitzar la prohibició del seu cultiu. El març denguany, Espanya en va autoritzar la seva producció. Unes 75.000 hectàrees és troben al sud del nostre país.
Podeu veure un vídeo sobre la soja transgènica a http://es.youtube.com/watch?v=HfLjbmRJlSI i un altre sobre El món segons Monsanto a http://es.youtube.com/watch?v=CMleWZXhi6s&feature=related.
Gabriel Bartra és professor de cuina de lIES Escola dHoteleria de Cambrils
www.gbgracia.blogspot.com
Monsanto és lempresa biotecnològica més gran del món, controla el 90% del mercat mundial de llavors transgèniques, present a quasi 50 països. Lempresa treballa sota la premissa de desitjar el benestar de la humanitat, però els resultats apunten en una altra direcció: glisofat i lhormona de creixement boví.
La soja transgènica té incorporat un gen perquè resisteixi totes els verins, en el seu conreu sutilitza el glisofat, un verí que mata tot el que esta al sòl, danys col·laterals: desforestació dels boscos i el sembrat proper, contaminació del bestiar i de les aigües subterrànies, desertització del terreny per la impermeabilització del sòl, impedint labsorció de laigua de pluja.
Els transgènics no esborren la fam al món, les llavors transgèniques porten una dependència perquè són estèrils, els pobres estan lligats a comprar llavors a la companyia cada any, cercle viciat, un cop sha plantat transgènics, el sòl queda tocat per poder sembrar cultiu biològic. La majoria de la producció dels cereals transgènics són destinats a pinso per al bestiar europeu i xinès.
Les veus dalarma comencen a saltar, una investigació de la Universitat de Viena apunta que els aliments transgènics poden provocar infertilitat. Encara no es pot saber labast dels transgènics a llarg termini. Comencen a sorgir casos de malformacions i malalties en zones productores com lArgentina, provocades pel contacte indirecte amb els tractaments aplicats a la seva sembra. LOMS considera que lús de transgènics pot causar riscos potencials per a la salut i el desenvolupament humà. Només cinc països permeten el cultiu de transgènics a gran escala: els Estats Units, la Xina, Canadà, el Brasil i lArgentina.
Sha demostrat que el moresc transgènic MON810 provoca efectes tòxics a diversos insectes que en teoria no havien de patir, així com cultius propers. França va formalitzar la prohibició del seu cultiu. El març denguany, Espanya en va autoritzar la seva producció. Unes 75.000 hectàrees és troben al sud del nostre país.
Podeu veure un vídeo sobre la soja transgènica a http://es.youtube.com/watch?v=HfLjbmRJlSI i un altre sobre El món segons Monsanto a http://es.youtube.com/watch?v=CMleWZXhi6s&feature=related.
Gabriel Bartra és professor de cuina de lIES Escola dHoteleria de Cambrils
www.gbgracia.blogspot.com