No ens agrada menjar! Ens agrada cuinar?
En una època en què la cuina sha convertit en cultura de masses, resulta incongruent que estudis realitzats sobre hàbits de consum dels aliments congelats realitzat per la Unió de Consumidors dEspanya mostri que al 40% despanyols no els agrada cuinar i que el 50% dedica, entre setmana, menys duna hora diària a fer-se el menjar.
Per un costat està el negoci de la cuina, amb una sobreexplotació en tots els formats audiovisuals: revistes, programes de televisió i llibres (uns 750 el darrer any), fets com a xurros, amb receptes sense cap coherència i moltes vegades impossibles delaborar. Contra més cuiners mediàtics, més blocs i més ganivets de cuina regalen els diaris, i menys temps real es dedica a cuinar a les llars. Alguna cosa passa?
Resulta que tothom mira la seva dieta i es preocupa per la seva salut, però si visitem un supermercat o mirem la cistella de la compra, cada cop més es consumeixen productes precuinats, congelats o dun minut al microones i llest. La cultura americana ens devora i el menjar ràpid és a tot arreu, uns establiments que en veritat són menys ràpids del que es presumeix i menys saludables del que venen les milionàries campanyes publicitàries. El sobrepès al nostre país augmenta any rere any, el 16% dels espanyols dentre 25 i 60 anys són obesos, i si parlem de lobesitat infantil, el govern sha vist obligat a donar la veu dalarma.
Què passa, doncs, a la nostra dieta diària? Mengem malament perquè no en sabem, perquè no podem o volem, o és que no ens agrada menjar? Estudis elaborats pel Ministeri ens indiquen que els membres de la família ja no seuen junts a una taula; a més, la majoria dels productes que tenim a casa són industrials.
De què serveix que mediàticament la dieta mediterrània sigui la senyera de la salut, si nosaltres, els hereus, perdem les nostres arrels, els nostres referents tradicionals i la nostra identitat!
La realitat és que ens venem el patrimoni per cuines sofisticades, modificades o galàctiques, enlluernats per tendències, modes, estrelles i publicitat. A casa, la comoditat, lestrès, la desídia, la mala organització i gestió del temps, el no permetres cuidar-se, fan que consumim arròs cuit al microones, gaspatxo en bric, verdura saltada congelada o amanides amb la seva vinagreta.
Som el que cuinem i la nostra cultura culinària ens identifica, el nostre llegat desapareix, una romescada de peix o una escudella i carn dolla ja no es cuinen als nostres fogons.
Gabriel Bartra és professor de cuina de lIES Escola dHoteleria de Cambrils
www.gbgracia.blogspot.com
Per un costat està el negoci de la cuina, amb una sobreexplotació en tots els formats audiovisuals: revistes, programes de televisió i llibres (uns 750 el darrer any), fets com a xurros, amb receptes sense cap coherència i moltes vegades impossibles delaborar. Contra més cuiners mediàtics, més blocs i més ganivets de cuina regalen els diaris, i menys temps real es dedica a cuinar a les llars. Alguna cosa passa?
Resulta que tothom mira la seva dieta i es preocupa per la seva salut, però si visitem un supermercat o mirem la cistella de la compra, cada cop més es consumeixen productes precuinats, congelats o dun minut al microones i llest. La cultura americana ens devora i el menjar ràpid és a tot arreu, uns establiments que en veritat són menys ràpids del que es presumeix i menys saludables del que venen les milionàries campanyes publicitàries. El sobrepès al nostre país augmenta any rere any, el 16% dels espanyols dentre 25 i 60 anys són obesos, i si parlem de lobesitat infantil, el govern sha vist obligat a donar la veu dalarma.
Què passa, doncs, a la nostra dieta diària? Mengem malament perquè no en sabem, perquè no podem o volem, o és que no ens agrada menjar? Estudis elaborats pel Ministeri ens indiquen que els membres de la família ja no seuen junts a una taula; a més, la majoria dels productes que tenim a casa són industrials.
De què serveix que mediàticament la dieta mediterrània sigui la senyera de la salut, si nosaltres, els hereus, perdem les nostres arrels, els nostres referents tradicionals i la nostra identitat!
La realitat és que ens venem el patrimoni per cuines sofisticades, modificades o galàctiques, enlluernats per tendències, modes, estrelles i publicitat. A casa, la comoditat, lestrès, la desídia, la mala organització i gestió del temps, el no permetres cuidar-se, fan que consumim arròs cuit al microones, gaspatxo en bric, verdura saltada congelada o amanides amb la seva vinagreta.
Som el que cuinem i la nostra cultura culinària ens identifica, el nostre llegat desapareix, una romescada de peix o una escudella i carn dolla ja no es cuinen als nostres fogons.
Gabriel Bartra és professor de cuina de lIES Escola dHoteleria de Cambrils
www.gbgracia.blogspot.com