A lestiu, compte amb el que mengem! Intoxicacions alimentàries
Lestiu moltes vegades és sinònim dalgun tipus dintoxicació alimentària, que no deixa de ser una malaltia causada per la ingesta dun aliment. Quatre factors calen per produir-se una intoxicació. El primer és laliment, sobretot aquells aliments que no són cuinats, els que tenen més números són les elaboracions amb ous i derivats, també el peix i el marisc, els làctics i la carn. Aquests són aliments que tenen uns factors de risc de contaminació elevat, des del procés de sacrifici, al transport, la manipulació, la distribució, conservació o emmagatzematge.
En segon lloc necessitem uns gèrmens, uns petits i malparits microorganismes amb molta gana i ganes de gresca. Entre els més coneguts hi ha lEscherichia coli, la Salmonella (responsable de la salmonel·losi), Shigella, lestafilococ daurat, el Campylobacter jejuni, el Vibrio cholerae (que ocasiona el còlera), el Clostridium botulinum (que genera el botulisme), el Bacillus cereus i el Yersinia pestis (que origina la pesta bubònica).
La temperatura és una de les claus per a la seva reproducció, els microorganismes són éssers vius, la nostra temperatura corporal és la ideal per al seu òptim creixement. Quan apliquem calor per mitjà de la cocció de laliment, aconseguim eliminar una gran part de microorganisme s(pasteurització, uperització o esterilització). El fred no els mata, però frena la seva proliferació. Si controlem la temperatura podem tenir-los a ratlla.
En darrer lloc hi ha el temps, que, com sempre, no juga al nostre favor, contra més temps estigui un aliment en unes condicions òptimes per a la proliferació de microorganismes, més risc tindrem dintoxicar-nos; això implica que les transicions de temperatures han de ser ràpides.
LOMS dóna unes regles dor al respecte: seleccionar amb cura les matèries primeres, coure bé els aliments (evitar que quedi mig cru), conservar en condicions adients els aliments cuinats (refredar ràpidament), rescalfar bé els aliments cuinats (el calor ha darribar al centre del producte), evitar el contacte entre aliments crus i cuits, rentar-se sovint les mans i mantenir netes les superfícies on cuinem; si anem a països del tercer món, hem de anar amb compte i només prendre productes elaborats amb aigua potable i per beure només aigua embotellada.
Hem danar amb cura a lestiu amb les maioneses, cremes, tàrtars o carpaccios casolans, ja que el major nombre dintoxicacions és produeixen a casa.
Gabriel Bartra és professor de cuina de lIES Escola dHoteleria de Cambrils
www.gbgracia.blogspot.com
En segon lloc necessitem uns gèrmens, uns petits i malparits microorganismes amb molta gana i ganes de gresca. Entre els més coneguts hi ha lEscherichia coli, la Salmonella (responsable de la salmonel·losi), Shigella, lestafilococ daurat, el Campylobacter jejuni, el Vibrio cholerae (que ocasiona el còlera), el Clostridium botulinum (que genera el botulisme), el Bacillus cereus i el Yersinia pestis (que origina la pesta bubònica).
La temperatura és una de les claus per a la seva reproducció, els microorganismes són éssers vius, la nostra temperatura corporal és la ideal per al seu òptim creixement. Quan apliquem calor per mitjà de la cocció de laliment, aconseguim eliminar una gran part de microorganisme s(pasteurització, uperització o esterilització). El fred no els mata, però frena la seva proliferació. Si controlem la temperatura podem tenir-los a ratlla.
En darrer lloc hi ha el temps, que, com sempre, no juga al nostre favor, contra més temps estigui un aliment en unes condicions òptimes per a la proliferació de microorganismes, més risc tindrem dintoxicar-nos; això implica que les transicions de temperatures han de ser ràpides.
LOMS dóna unes regles dor al respecte: seleccionar amb cura les matèries primeres, coure bé els aliments (evitar que quedi mig cru), conservar en condicions adients els aliments cuinats (refredar ràpidament), rescalfar bé els aliments cuinats (el calor ha darribar al centre del producte), evitar el contacte entre aliments crus i cuits, rentar-se sovint les mans i mantenir netes les superfícies on cuinem; si anem a països del tercer món, hem de anar amb compte i només prendre productes elaborats amb aigua potable i per beure només aigua embotellada.
Hem danar amb cura a lestiu amb les maioneses, cremes, tàrtars o carpaccios casolans, ja que el major nombre dintoxicacions és produeixen a casa.
Gabriel Bartra és professor de cuina de lIES Escola dHoteleria de Cambrils
www.gbgracia.blogspot.com