Opinió

Cuina per a bebès

L’experiència de portar un nen al món diuen que t’ensenya molt, que et canvia la vida! Un creu modestament que podrà educar la seva filla, res més lluny de la realitat perquè de sobte tothom t’alliçona i et diu què és millor per al nouvingut, sobretot aquells espècimens tan contradictoris i desconcertants anomenats pediatres, que sumat al remenat de paraules tècniques i conceptes nous de la dura tasca de fer de pare, poden arribar a estressar una mica. Que si primer introduïm les farinetes de cereals; no, el puré de fruita, però només tal i tal fruita; no li donis això, dóna-li allò… Tot es converteix en gran dilema, marcat per uns pecats i uns manaments, l’incompliment dels quals et porten de dret a l’infern del mal pare.

Descobrim incongruències del decàleg en referència al menjar, a l’hora de donar a provar la fruita al nadó, ens diuen que la darrera sigui el préssec o albercoc (a l’any); en canvi, els potets de fruita que es venen, recomanats a partir dels cinc mesos, tots porten albercoc. Donar a un nadó durant l’any mel és pecat, la majoria dels cereals amb gluten tenen mel.

Pel que fa a la verdura, el pediatre em va donar unes directrius, calia fer servir patata, pastanaga i bajoca. Aquí sí que vaig trencar totes les normes i em vaig deixar guiar pel sentit comú, com podia donar a la meva filla bajoca, portada dels hivernacles africans quan els seus pares gaudien de verdures ecològiques de temporada. Sense cap penediment he fet servir les verdures d’hivern que amb cura ens portava el Jacint: col, bledes, espinacs, bròquil o coliflor.

Com a pares hem de saber el que donem als nostres fills perquè creixin sans, hem de variar la seva alimentació, hem de jugar amb els sabors, les textures i no ser avorrits.

És interessant no perdre les nostres arrels, els sabors que caracteritzen la nostra cultura o els nostres records, les nostres receptes o les nostres combinacions preferides.

Potenciem la fruita i la verdura en l’alimentació dels petits, consumim els productes de temporada, és un meravellós recurs per trencar la monotonia a taula, tindrem rotació i diversitat. Ho agrairà la butxaca, aconseguirem una dieta equilibrada, amb sabors singulars i fragàncies diverses, un món diferent per descobrir a cada plat pels nostres petits.

Gabriel Bartra és professor de cuina de l’IES Escola d’Hoteleria de Cambrils
www.gbgracia.blogspot.com