Ja ha passat la Nit de Reis, dels de debò, dels que fa molts anys que passen per les cases i fan feliços als petits deixant-los regals.
Fa molts anys, al meu poble natal, vaig fer de Rei una colla de vegades. Ho organitzàvem els joves, els escolans més grans, els del futbol, ens recolzaven els mestres, l'Ajuntament, el rector, etc. Com a poble petit, ens podíem permetre al final de la cavalcada entregar en mà els regals a cada criatura un per un. No oblidaré mai aquells ulls que se m'acostaven plens d'una barreja de por, curiositat, il·lusió, esperança,...
Sempre vaig fer de rei negre, i em pintaven la cara, i em posaven guants negres, no hi havia cap voluntat racista: de negres només n'havíem vist al cine, per tant, si hi havia d'haver un rei negre se'l pintava i punt. I els patges eren tots negres, també pintats, bàsicament per fer-los irreconeixibles per a la canalla. No hi havia cap intenció perversa, discriminatòria, ni racista, envers ningú, al contrari, era un orgull fer-ho, com ara.
Si la inefable consellera Verge hagués viscut en aquella època, o es prengués la molèstia de parlar amb els que ho fan ara, no diria rucades del calibre de: "És l'hora de fer-ho també (deixar enrere) amb les tradicions que són racistes, com la d'emprar un color de pell de disfressa". Reivindicarà els drets dels barbuts autèntics davant les barbes postisses dels reis blanc i ros?. No té altres temes dels que ocupar-se?. I si es creu que els que ho fan és per racisme o per riure's d'algú potser que s'ho faci mirar.