Opinió

No és ella sola

Com en molts altres, en l'àmbit sanitari els nostres drets lingüístics sovint estan menystinguts

Em refereixo a aquesta noieta poca-solta i curta de gambals que fa d'infermera a la Vall d'Hebron. Com en molts altres, en l'àmbit sanitari els nostres drets lingüístics sovint estan menystinguts; el nostre sistema sanitari és fantàstic, amb uns professionals dignes de tots els reconeixements, però també hi ha molta gent vinguda de molts llocs, especialment de l'estat español a la que no li dona la gana d'expressar-se ni tan sols entendre el català, i això en l'àmbit sanitari és molt greu.

Cas real succeït al CAP de Cambrils: El dia quatre de Novembre del 2019 una amiga meva, septuagenària, va haver d'anar a urgències per una afecció que li provocava molt dolor. Encabat d'unes quantes hores estesa a una llitera amb un goteig posat, se li va adreçar un doctor per preguntar-li, en castellà, com es trobava i ella li va respondre en català; el metge va continuar en castellà fins que en veure que ella no canviava li va dir que com que ell era de Saragossa, se sentia més còmode parlant en castellà i que també ho fes ella. La meva amiga, tot i l'esgotament i el dolor li va dir que ell parlés com li anés millor però que ella parlava en català, que era la seva llengua. Ella li anava explicant què li passava i ell, ara una paraula, ara una altra li deia que no les entenia, i per a més INRI, li va demanar que s'esforcés a dir-li-ho tot en español perquè així practicaria (ella), això és ser cínic, barrut, mal metge i mala persona!.

Finalment ella, que no s'arronsa pas fàcilment, tot i el seu estat, va posar una queixa per escrit a la que va rebre resposta de la Coordinadora del Servei d'Urgències del Centre dues setmanes després... en castellà, i en un to que en el darrer paràgraf, que transcric literalment, reflecteix el tarannà de l'autora: "Respecto a su escrito, informarle que tenemos la suerte de vivir en una Comunidad Autónoma bilingüe, con toda la riqueza cultural que ello comporta y podemos expresarnos tanto en español como en catalán. Lamentablemente no todo el mundo lo hace en ambas lenguas con la misma fluidez", que, a més de burlar-se'n descaradament, ve a ser un: "català-parlant, posa-t'hi fulles", i així va quedar el tema.

Tot el que explico està documentat sobre papers amb segell de l'ICS i amb noms i cognoms de la pacient, del suposat metge i de la tal Coordinadora.

Si això no és discriminació i mala praxi, ja em direu què és.

I mentrestant les nostres autoritats mirant cap a l'altra costat. Ara veurem què faran amb la ximple de la Vall d'Hebron. Com amb el metge aquest, o sigui res?.

Com en tantes altres coses, se'ns pixen al damunt i ens diuen que plou.