El últims dies s’han registrat bastants rebrots en el territori nacional i en altres països europeus i de més lluny, que ha fet que s'hagi trencat la imatge que es tenia de que “el pitjor ja havia passat”. Malauradament no es així. El fet que els rebrots de que parlem estiguin mes o menys geogràficament localitzats fa pensar que se’ls pugui manegar mes fàcilment evitant que s’escampin, no obstant, no ens podem refiar doncs podrien ser l’anunci d’una segona onada de la epidèmia.

Encara que els números de nous infectats vagi a la baixa, hem de pensar que encara queden portadors del virus ja sigui perquè venen d’altres llocs o bé perquè son asimptomàtics i passen desapercebuts. El virus fora del cos humà no es pot reproduir, el que vol dir que si impedim el contagi es podrà, en bona mesura, frenar al virus en la seva dinàmica. El que es contagia rep virus de fora però els que l’emeten amb les seves gotetes de saliva i de moc, son virus nous, son frescos , acabats de fer i tenen per tant renovada capacitat infecciosa.

En contra del coronavirus (2019-nCoV) podem fer molt i molt, si complim amb les mesures higièniques que se’ns recomana respectar. La idea de que “a mi el virus no em farà res perquè sóc jove” es errònia, doncs si bé un no pateixi la malaltia de manera greu d’altra banda pot ser una font de virus i contagiar a altres persones que sí que poden patir una forma greu de la infecció.  És per tant, una gran irresponsabilitat no seguir la mesures higièniques, pel contrari contribuirem a que el virus s’escampi ràpidament.

Pandèmies i epidèmies passades son una font de experiència per a tots, tant personal sanitari, administracions com ciutadans de a peu.  Considerem breument la mal nomenada grip espanyola de 1918. El causant va ser el Virus Influença (A) i va esclatar a la primavera d’aquell any 1918, en plena 1ª Guerra Mundial. On es va iniciar la epidèmia es motiu de disputa, però cert és que els primers casos foren documentats als Estats Units. Després es va escampar per tot el món, arribant a produir mes de 50 milions de morts. El primer país que va fer pública l'existència de casos va ser Espanya, que al no estar involucrada en la guerra era lliure de fer-ho, mentre que els països bel·ligerants estaven sotmesos a la disciplina de l'estratègia bèl·lica i  no es va dir res de la malaltia per no desmoralitzar als soldats. Vet aquí perquè la epidèmia es coneguda com la “grip espanyola”.

Hi va haver una primera onada a la primavera, una segona a la tardor de 1918 i una tercera a principis de 1919. La tercera onada va ser la mes desastrosa de totes. Mal pesi tot no es van decretar quarantenes ni confinaments com ara, òbviament amb la situació que hi havia a Europa era impensable parlar de tals mesures. Però sí que es varen dictar normes d’higiene per els ciutadans i també per als hospitals.
Si mirem el full informatiu que va emetre l’alcalde de Sabadell el 8 d’octubre de 1918 (segona onada) veurem que el que se’ns diu i se'ns recomana fermament avui dia es ben semblant al de llavors.

Però és que aquestes normes es van dictar tant aquí com a tot arreu del mon. Per exemple, a Nova Zelanda, un país a l’altra punta del món. Per contra, no es van dictar quarantenes ni confinaments com els que hem viscut ara amb el Covid-19.
La pregunta de perquè es produïren les onades de la grip està estretament relacionada amb el compliment de les normes higièniques apuntades i naturalment també a la manca d’aïllaments efectius. No sabem exactament amb quina disciplina i rigor la població, especialment l'europea, va respectar les normes, cuidant de portar mascaretes, etc., però les tres onades i l’elevat nombre de morts de la epidèmia de 1918  fan suposar que no es van respectar, com calia, les mesures decretades.

De les mesures que s’han recomanat en la present pandèmia (comparar amb la llista de 1918) cal remarcar sis que es pot dir son fonamentals:

1.- El distanciament social, es a dir, estar prou lluny l’un de l’altre, de manera que les gotetes de saliva i moc que formen l’aerosol (es com un núvol invisible al tombant nostre) no ens arribin.

2.- L’ús de mascaretes altament recomanable. Hi ha diferents tipus segons el grau de filtració que tenen, arribant el models FFP a fer una barrera del 95%.

3.- Rentar-se les mans ben sovint (al menys uns 20 a 30 segons) amb sabó o similar. Probablement si no es la més important es una mesura bàsica.
4.- Tapar-se boca i nas quan es tus o esternuda, ja sigui posant el braç o be un mocador prou gran al davant de nas i boca. El mocador s'ha d'eliminar després de l'ús.  

5.- Reduir a zero els contactes personals (donar-se la m`, petons, carícies,....) fora de l'ambient familiar on es conviu.

6.- No posar les mans a la cara (nas, boca, ulls, orelles,..) doncs amb elles poden transferir els virus a aquest obertures del nostre cos. Tinguem en compte que, segons estudis epidemiològics recents, ens portem les mans a la cara de l’ordre de 2000 a 3000 vegades al dia! No ens n'adonem.

S’ha dit que el virus afecta més greument a persones grans que als joves o criatures petites. La evolució de la pandèmia demostra que s’ha d’anar amb molta cura amb aquesta afirmació. D’altra banda és injustificable que una persona que es consideri amb menys risc no tingui en compte a aquelles altres persones que segurament i segons el seu propi comportament es poden veure afectades amb greus conseqüències per a la seva vida. Es d’una gran irresponsabilitat el que molts ciutadans es comportin com si la pandèmia ja hagués passat i oblidin o no vulguin tindre en compte que el virus segueix entre nosaltres – hi ho farà segurament encara per molt temps – com ho demostren els rebrots al nostre país i en altres veïns nostres.

Altres mesures globals a nivell de població no les tractarem aquí, però sí que direm que s’ha vist ben clar que aquells països que no han fet res o ho han començat a fer amb molt de retard han tingut més malalts i morts de coronavirus que aquells que des d’un principi s’hi van dedicar amb més intensitat i sense prendre-ho a broma com alguns han fet. No obstant, a tot arreu, si la conducta dels ciutadans es relaxa venen recaigudes o rebrots.
La quarantena s’acaba, però el virus no desapareix ni tampoc sembla que es debiliti. Sí, ja podem gaudir de certa mobilitat, però siguem conscients i responsables a nivell individual protegint-nos del contagi i frenant en tot el possible contagiar als altres, doncs no oblidem que podem ser portadors del virus encara que no tinguem símptomes de la malaltia.