La gent de la postguerra (sóc del 48), ens podem considerar una generació afortunada. Vam créixer durant els 50's, amb unes mancances i unes penúries que la gent d'avui en dia, quan els les expliquem, gairebé no s'ho creuen.

Vam passar l'adolescència, la joventut i la primera maduresa entre els feliços 60's i els 90's. Van proliferar les ràdios (quan vam néixer no en tenia gairebé ningú), vam veure aparèixer la TV, es va estendre el telèfon -un veritable luxe-, vam admirar els fantàstics cotxes d'aquells anys que portaven els  "veranejants" que venien a fer el mec però, i sobretot, els turistes que va ser un espècimen que també vam veure néixer.

L'home va arribar a la Lluna, vam començar a treballar i a les oficines més modernes teníem "multicopistes"; al poc temps van aparèixer les fotocopiadores, els ordinadors que ens deixaven amb la boca oberta! (algú recorda els caríssims "monstres" dels 70's?), internet i  altres meravelles com aquests petits aparells que tots portem amb tota naturalitat a la mà i que cadascun té més tecnologia incorporada que mig món dels 70's!.

Hem vist aparèixer el fax i l'hem vist desaparèixer, com el cine i la fotografia analògics; va arribar el vídeo... i va desaparèixer, com els cassets, els CD's i els DVD's, i qui sap si veurem desaparèixer els cotxes!.

Ens vam dir moltes vegades que havíem tingut la sort de no haver vist cap guerra, i que no en veuríem cap.

Com a contrapunt ens va tocar una duríssima crisi econòmica a principis d'aquest segle i ara ens toca viure aquesta "plaga bíblica" del maleït virus. Mirem-nos-ho positivament, en tindrem una més per a explicar, cuidem-nos!!!.