La realitat socioeconòmica andalusa i l’elevada abstenció provocada pel descontentament amb el clientelisme, han fet aparèixer el zombi del feixisme. Que un partit d’ultradreta com Vox, amb postulats masclistes, racistes, xenòfobs, homòfobs, catalanòfobs i contraris als valors democràtics més bàsics, hagin aconseguit representació electoral ens hauria de preocupar i fer-nos reaccionar. A més hem comprovat com a diferència del que passa a molts països europeus, PP i Cs no han esperat ni un minut a pactar amb l’ultradreta, i ens avisen que és un precedent. El periodista Toni Cruanyes al seu llibre Un antídot contra l’extrema dreta fa una excel·lent i detallada diagnosi del que està passant al vell continent. Europa es mira al mirall i no es reconeix, la globalització ha creat societats multiculturals, i ha dibuixat unes expectatives a la classe mitjana molt diferents del que succeïa a mitjans segle XX, mentre tenim un model que concentra els beneficis en les elits del monopoli planetari. Cruanyes afirma que el proletariat europeu està “desclassat”, cada dia es qüestiona els drets laborals aconseguits durant el segle XX, perquè rivalitza amb un proletariat xinès o un pagès hondureny, on no existeixen drets bàsics, però sí grans guanys d’intermediaris amb paradisos fiscals. La política institucional és observada amb recel per la ciutadania, que la percep com un modus vivendi d’uns privilegiats. El concepte de “seguretat” del món desenvolupat es va posar en dubte per primer cop l’11-S de 2001, quan vam adonar-nos de l’existència global d’un islam antioccidental finançat pels petrodòlars. Tots aquests factors generen el combo ideal pel discurs de la por, del populisme i el missatge xenòfob. Trump, Bolsonaro, Putin, Salvini, Orban... Lamentablement la llista es va ampliant a tot el món.

Toni Cruanyes assegura que l’ascens de l’extrema dreta és el gran repte de les democràcies europees, i recomana tractar sense por la realitat actual i intentar donar resposta als tabús que no tracta la política tradicional. S’ha deixat a l’extrema dreta una sèrie de temes que els partits només hi passen de puntetes, cal afrontar els reptes amb més democràcia i apel·lar els principis europeus d’igualtat i llibertat. Sense idealitzar el multiculturalisme, i afrontant amb valentia totes les noves realitats que se’n deriven. Per exemple l’agost de 2017, Cambrils va ser escenari dels efectes d’aquesta nova realitat europea. Enguany l’antropòleg Jordi Moreras, va venir a recordar-nos que cal qüestionar i posar en dubte models que creiem d’èxit, sense caure en el parany de l’odi al diferent. Els moviments migratoris actuals són inherents d’un procés imparable de globalització, i cobreixen l’envelliment de la piràmide demogràfica europea. Cruanyes afirma que, aquesta afirmació no pot tapar els problemes d’aquesta nova realitat més complexa. El periodista sentencia: “La nostra societat se sent envellida, culturalment afeblida i amb una crisi aguda del model de producció” i el millor antídot és el de “parlar clar” no amagar aquesta realitat, “abandonar el mutisme còmplice de les nostres elits polítiques”. I afegeix: l’extrema dreta només ofereix el fals antídot de tancar els ulls i idealitzar un passat que ja no tornarà.