Va per Jaume Pujol arquebisbe de Tarragona, que ha tingut la barra de dir referint-se als abusos a menors de diferents capellans de la diòcesi, que havien tingut "un mal moment". Senyor Pujol, aquests capellans, pel que es veu no van tenir "un mal moment", si no que van tenir molts "mals moments" dels que vostè com a superior i responsable, en va estar al corrent i no els va expulsar del seu ministeri, només els va canviar de lloc, i així van fer el mateix a altres parròquies. S'ha acabat de lluir no desestimant que puguin tornar a exercir. Em sembla un inconscient irresponsable o directament una mala persona a qui se li en refot el mal que aquests capellans hagin fet i puguin continuar fent a criatures.

Una criatura és el més sagrat que hi pugui haver damunt d'aquest malaguanyat món!, més sagrat que qualsevol cosa que representi vostè!. Fer mal a una criatura no hauria de tenir cap mena de perdó. Si no canvien de manera radical, en quatre dies es carregaran una institució que té vint segles. Senyor Pujol, li parlo com a creient i (relativament) practicant que té molt clar que una cosa són vostès, i l'altra el que representen, i que mai, mai, m'hauria imaginat haver d'arribar a escriure coses així envers el meu bisbe. Ah!, i he de dir que durant la meva vida he trobat molts capellans als que considero entre les millors persones que hagi conegut.