Opinió

La lacra de la violència masclista

Després de la jornada de vaga del passat 8-M res és igual respecte a la conscienciació que s’ha activitat al país a favor dels drets de les dones

Quan es va publicar el cas de “la Manada” dels Sanfermines de 2016 va colpir a tothom, vam quedar sorpresos en constatar quin podia ser el grau d’agressió i perversió masclista. La sorpresa va ser més gran en saber que entre els cinc homes hi ha un membre de la Guàrdia Civil i un de l’Exèrcit. Després de la jornada de vaga del passat 8-M res és igual respecte a la conscienciació que s’ha activitat al país a favor dels drets de les dones.

La vergonyosa sentència del passat mes d’abril va tornar a deixar palesa quin és el model judicial espanyol. El redactat de la sentència resultava totalment increïble, negava la violació minimitzada a una simple agressió sexual i, fins i tot s’aprovava un consentiment de la víctima. Totalment aberrant, fastigós i insultant. Aquell dia ràpides concentracions a tot l’Estat, com a Cambrils, demostraven que estem en una etapa nova de mobilització contra la violència masclista. Malauradament aquest mes de juny es declarava la llibertat provisional dels membres de “la Manada” previ pagament d’una ridícula fiança de 6.000 €. Completament demencial. Mentre els presos polítics catalans, rapers, els joves d’Altsasu.... s’han d’enfrontar a penes molt superiors a la d’aquests violadors, que es riuen a la cara de tota la societat.

La víctima fa pocs dies publicava una carta on animava a denunciar els casos d’abusos i a no callar. Recordava que està molt bé mobilitzar-se un dia, però que la tasca de canvi de mentalitat és de tots i durant tot l’any. Valent el seu testimoni, tot i sabent que ha estat objecte de l’escarni i l’estigmatització més cruel. I aquí hi ha el paper “d’estrassa” de molts mitjans de “desinformació”. La recerca de la morbositat al preu que sigui, possiblement es conduirà a la presència dels violadors de la manada als platós de televisió. Seria una burla a la víctima, al codi professional i als sentiments humans més bàsics. Algun organisme prendrà mesures al respecte? O és més urgent vigilar si en “prime time” apareix algun llaç groc o una bandera republicana? La responsabilitat dels mitjans en un cas d’alarma social així, és enorme. En les darreres setmanes s’han repetit altres casos de violacions col·lectives i agressions sexuals, com si ho estiguéssim normalitzant. Cal aïllar i extirpar la violència masclista, no volem més casos que ens avergonyeixen com a societat.