Opinió

Qüestió de gustos

La canalla pot anar sola al col·legi. Els que tenim edat de treballar, normalment tenim el cotxe aparcat fora del barri i tornem a casa passejant.

Quan et trobes amb algun veí, aprofites per fer-la petar, i no deixa de sorprendre’m la diversitat d’opinions que pot suscitar qualsevol tema.

Parlant dels carrers que s’estan arreglant, a uns els hauria agradat que les voreres fossin més altes que el pas dels cotxes, a d’altres, els agrada més tal com ha quedat, tot el carrer al mateix pla. A mi, com a carrer de vianants, també m’agrada tot al mateix nivell.

Ara, ja han posat els bancs a la plaça de l’Església, i segons tinc entès, es folrarà el pedestal de l’estàtua del Cardenal.

Tot són gustos. Barrejar l’estil antic amb el modern a vegades dóna resultats xocants i bonics.

A mi, aquesta manera de posar cadirots fent rotllana, en lloc dels bancs clàssics, aquí a la plaça de l’Església, ja m’està bé. En canvi, deixar l’estàtua del Cardenal dalt del pedestal ho trobo carrincló. M’agrada més l’estil de les estàtues de davant del Sindicat, Els pagesos veremant. Arran de terra, ho trobo més bonic.

En aquest cas de l’estàtua, a més dels gustos, s’hi han afegit altres condicionants. Tot plegat, que l’estàtua es quedi on és no té més importància, però com que cadascú pot tenir el seu gust a mi m’hauria agradat més arran de terra i no dalt del pedestal.