Opinió

Cercant la vacuna del SIDA

Mireia Labrador i Jorge Pérez

Mireia Labrador Isern, Doctora en Genètica i Jorge Pérez-Valle, Doctor en Biotecnologia

Per la dècada dels 80 es va començar a parlar d'una perillosa malaltia que estava apareixent entre la gent jove. Es van trobar uns quants casos de gent que presentaven diferents tipus de pneumònies conjuntament amb un tipus estrany de càncer a la pell, anomenat "sarcoma de Kaposi". Aquestes dues malalties ja eren conegudes, però era estrany que començaren a aparèixer conjuntament en els mateixos pacients i que, a més a més, aquests pacients estigueren relacionats entre ells. Els casos de pacients que presentaven aquest tipus de malalties, en moltes ocasions conjuntament amb altres infeccions oportunistes es va multiplicar molt ràpidament, i una gran part d'ells acabaven morint de pneumònia o per les infeccions. Les proves sanguínies que es van fer a aquests malalts van mostrar que tots ells presentaven problemes al seu sistema immunitari, és a dir, presentaven alteracions en el principal sistema de defensa del nostre cos, que s'encarrega de fer front als microorganismes infecciosos. Els metges van anomenar aquesta malaltia "síndrome d'immunodeficiència adquirida" o SIDA, i avui en dia és probablement una de les malalties més conegudes a tot el Món.

Lamentablement, però, fins al dia d'avui no s'ha aconseguit cap vacuna que sigui capaç de contenir la propagació vírica del VIH

Actualment sabem que aquesta malaltia és causada per un retrovirus anomenat VIH o "virus d'immunodeficiència humana". Concretament, se sap que el VIH acata i destrueix els limfòcits CD4, que són un tipus de cèl·lules que formen part del nostre sistema immune i que s'encarreguen de la fabricació dels anticossos necessaris per a combatre les infeccions.

Els virus no poden reproduir-se per si mateixos i necessiten altres éssers vius per tal de poder multiplicar-se i sobreviure. Quan algú s'infecta amb el VIH, aquest es dirigeix als limfòcits CD4, es fixa a la seva paret i introdueix en ells el seu material genètic. Quan això passa, la cèl·lula infectada deixa de fer la seva funció per tal de dedicar-se a la reproducció del virus que, un cop multiplicat, surt a la sang i es propaga per tot el cos per tal d'infectar altres limfòcits sans. En aquest moment, l'organisme perd la seva capacitat defensiva augmentant així les probabilitats de contraure infeccions.

En els últims temps estan apareixent tractaments que fan servir combinacions de drogues que inhibeixen, almenys parcialment, la reproducció del virus. Aquests tractaments han aconseguit reduir el nombre de morts per SIDA i, a més han millorat la qualitat de vida de les persones infectades. Lamentablement, però, fins al dia d'avui no s'ha aconseguit cap vacuna que sigui capaç de contenir la propagació vírica. Hi ha moltes raons per tal d'explicar aquests resultats tan descoratjadors, però la raó principal és l'alta capacitat de mutació (o l’aparició de petits canvis en el genoma) del virus. Els científics han descobert que quan aquest virus infecta una cèl·lula, utilitza una proteïna (retrotranscriptasa) pròpia per tal de multiplicar el seu genoma, i que aquesta proteïna encarregada de copiar els gens del virus, és extremadament propensa a fer errors (un milió de cops més propensa a fer errors que les proteïnes encarregades d’expressar gens a les nostres cèl·lules). Consegüentment existeixen nombroses varietats del virus de la sida, fet que impossibilita el disseny d'anticossos específics per la creació d’una vacuna efectiva.

Malgrat això, no hem de perdre l'esperança. La investigació avança a passos de gegant i hi han milers d'investigadors treballant amb aquesta malaltia, fent que cada dia estem una mica més a prop de trobar la cura definitiva.