Casament a Pofalici
Un casament el dia de Sant Valentí? Què hi pot haver més ensucrat i més políticament correcte amor romànticament parlant? I què pot fer més mandra a alguns, molts, de nosaltres? Encara que reconec que un casament el dia de Sant Jordi el trobaria la mar de bonic, no
espera
també em faria una mandra considerable
I si aquest casament té més aire de pellícula dEmir Kusturica que de comèdia romàntica americana? Llavors la cosa sembla més interessant, almenys per a mi. 14 de febrer, Sant Valentí, al barri de Pofalici, Novo Sarajevo. Alguna cosa està passant al carrer del costat de casa en una caseta/cabana de totxo on viuen una mare i tres filles. La meva família bosniana mexplica que els veïns del barri van contribuir a poder-la pagar i construir.
Avui una de les filles es casa. Familiars dels nuvis esperen al carrer, un nen vesteix una camisa lila fort, els traus tiben tant en el seu cosset robust que no tinc molt clar en quin moment sortiran disparats els botons. El nen espera al costat dun home que vesteix igual que ell, corbata de quadres gris brillant també a joc. Sel veu radiant dorgull i alegria, no sé si explotaran abans els botons o la seva cara de satisfacció.
Un grup de veïnes es mira lescena des de dalt dun dels marges que separa els horts dels carrers. Deuen ser les 12.30 del migdia. Finalment surt la núvia i darrere seu una filera inacabable de gent que la segueixen pel caminet de terra que els porta des de la cabana, don la música surt a tot volum, al carrer on els veïns aplaudeixen i els cotxes, guarnits amb llaços grocs com de regal, fan sonar els clàxons. La filera de cotxes preparats per a la celebració ocupen tot el llarg daquest carrer/caminet/passatge de doble sentit, que ara mateix sembla una autopista.
Les dones grans que observen riuen amb les mans creuades sobre el ventre, una mica estil Maria Teresa Campos, i totes elles se sacsegen al ritme dels riures, cosa que fa que es vegin els pantalons de xandall que porten sota les llargues faldilles. Les més joves també xafardegen i assenyalen a les més petites la núvia. Jo, la turista, la freak que fa fotos amb el mòbil, sóc la més xafardera de totes. I al meu costat, a uns metres de distància, un grup dhomes també observen i comenten lesdeveniment del dia.
La Zada, la meva mare bosniana, ja en té prou; tornem a casa. Al vespre, davant de lestufa de gas, que calenta una cosa grossa, comenten la jugada i aprofiten les meves fotos per mostrar als que no hi eren com ha anat tot. Resulta que el futur marit té 18 anys més que ella, a la Zada li sembla perfecte, a la seva filla Nerka no massa, jo només intento pescar paraules i esperar que una ànima caritativa en forma de cosí Mirhad mig en anglès i mig en castellà em retransmeti la conversa.
Baixem a Stari Grad (Barri Antic) a deixar la neboda Jasna. Són les 12 de la nit i quan tornem a endinsar-nos en les pujades de Pofalici ens trobem dos cotxes que batallen per agafar una corba sense menjar-se lhort del veí. Un home baixa, camina tort cap a la pujada de casa seva, murmura content alguna cosa (si entengués bosnià crec que tampoc sabria què ha dit). Abric obert, flor groga a lamericana, camisa mig per fora El conductor ens saluda, nas vermell, ulls brillants, cotxe amb llaços grocs sembla que ha estat una bona celebració.
I si aquest casament té més aire de pellícula dEmir Kusturica que de comèdia romàntica americana? Llavors la cosa sembla més interessant, almenys per a mi. 14 de febrer, Sant Valentí, al barri de Pofalici, Novo Sarajevo. Alguna cosa està passant al carrer del costat de casa en una caseta/cabana de totxo on viuen una mare i tres filles. La meva família bosniana mexplica que els veïns del barri van contribuir a poder-la pagar i construir.
Avui una de les filles es casa. Familiars dels nuvis esperen al carrer, un nen vesteix una camisa lila fort, els traus tiben tant en el seu cosset robust que no tinc molt clar en quin moment sortiran disparats els botons. El nen espera al costat dun home que vesteix igual que ell, corbata de quadres gris brillant també a joc. Sel veu radiant dorgull i alegria, no sé si explotaran abans els botons o la seva cara de satisfacció.
Un grup de veïnes es mira lescena des de dalt dun dels marges que separa els horts dels carrers. Deuen ser les 12.30 del migdia. Finalment surt la núvia i darrere seu una filera inacabable de gent que la segueixen pel caminet de terra que els porta des de la cabana, don la música surt a tot volum, al carrer on els veïns aplaudeixen i els cotxes, guarnits amb llaços grocs com de regal, fan sonar els clàxons. La filera de cotxes preparats per a la celebració ocupen tot el llarg daquest carrer/caminet/passatge de doble sentit, que ara mateix sembla una autopista.
Les dones grans que observen riuen amb les mans creuades sobre el ventre, una mica estil Maria Teresa Campos, i totes elles se sacsegen al ritme dels riures, cosa que fa que es vegin els pantalons de xandall que porten sota les llargues faldilles. Les més joves també xafardegen i assenyalen a les més petites la núvia. Jo, la turista, la freak que fa fotos amb el mòbil, sóc la més xafardera de totes. I al meu costat, a uns metres de distància, un grup dhomes també observen i comenten lesdeveniment del dia.
La Zada, la meva mare bosniana, ja en té prou; tornem a casa. Al vespre, davant de lestufa de gas, que calenta una cosa grossa, comenten la jugada i aprofiten les meves fotos per mostrar als que no hi eren com ha anat tot. Resulta que el futur marit té 18 anys més que ella, a la Zada li sembla perfecte, a la seva filla Nerka no massa, jo només intento pescar paraules i esperar que una ànima caritativa en forma de cosí Mirhad mig en anglès i mig en castellà em retransmeti la conversa.
Baixem a Stari Grad (Barri Antic) a deixar la neboda Jasna. Són les 12 de la nit i quan tornem a endinsar-nos en les pujades de Pofalici ens trobem dos cotxes que batallen per agafar una corba sense menjar-se lhort del veí. Un home baixa, camina tort cap a la pujada de casa seva, murmura content alguna cosa (si entengués bosnià crec que tampoc sabria què ha dit). Abric obert, flor groga a lamericana, camisa mig per fora El conductor ens saluda, nas vermell, ulls brillants, cotxe amb llaços grocs sembla que ha estat una bona celebració.