Opinió

Nutrigenètica: gens i dieta personalitzada

Mireia Labrador i Jorge Pérez

Mireia Labrador Isern, Doctora en Genètica i Jorge Pérez-Valle, Doctor en Biotecnologia

Us heu preguntat mai per què hi ha gent que pot beure llet i gent que no en pot beure? Com és possible que un mateix aliment tingui diferents efectes segons la persona que el consumeix? La resposta és ben clara i senzilla: totes les persones som úniques. La informació genètica de cada individu, codificada al seu ADN, fa que no hi hagi dues persones iguals. Avui en dia se sap amb certesa que aquestes diferències al nostre genoma són la causa perquè responguem de forma diferent davant dels mateixos nutrients.
Des que l’any 2001 es va aconseguir seqüenciar completament el genoma de l’ésser humà, la ciència ha desenvolupat diferents disciplines com ara la nutrigenètica, que bàsicament estudia l’efecte de les variacions genètiques en la interacció entre dieta i malaltia. El seu objectiu principal és la prevenció o la pal•liació de les malalties mitjançant l’alimentació.
Ja es coneixen uns quants casos d’aplicacions de dietes personalitzades, depenent del genoma del pacient, per al tractament de malalties. Per exemple, els àcids greixos poliinsaturats (AGP) són uns greixos essencials que es troben principalment al peix blau i en alguns fruits secs. S’ha demostrat que l’efecte dels AGP sobre el pes corporal és diferent per a cada persona depenent del seu ADN. En alguns individus els AGP poden ajudar a controlar el pes mentre que en altres persones l’incrementen. Igualment, es va comprovar que una beguda de soja que es volia comercialitzar com a substitut de la llet per ajudar en la reducció dels nivells de colesterol només funcionava en alguns individus, mentre que en altres, que eren portadors d’una mutació al receptor de la vitamina D, tenia efectes contraproduents. És a dir, allò que a una persona li va bé per perdre pes o per reduir el colesterol, en una altra persona, no és només que no funcioni, és que fins i tot pot arribar a ser-li perjudicial. Per altra banda, el fet que una persona sàpiga que és portadora de la mutació pot servir perquè es conscienciï més de la importància de vigilar la seva alimentació. Està demostrat que les persones que tenen una mutació determinada al seu genoma (més concretament al gen TCF712) presenten un risc elevat de patir ictus, i que aquest risc es pot equiparar amb el de la resta de població si es segueix una alimentació sana i equilibrada.
El futur de la nutrició personalitzada en funció del perfil genètic de cada individu és molt prometedor. En poc temps tindrem al nostre abast eines que ens permetran fer anàlisis genètiques precises i, depenent dels resultats obtinguts, recomanar dietes personalitzades per tal de prevenir o tractar malalties. S’ha de tindre en compte, però, que fins que les evidències de la relació entre nutrició i genètica no estiguin més clares, cal ser molt prudent amb el tractament de malalties mitjançant la dieta. Una nutrició adequada pot ajudar en la prevenció o complementar el tractament d’una determinada malaltia, però sempre s’ha d’acompanyar d’un tractament mèdic adequat i supervisat per un metge especialitzat.
No hem d’oblidar mai que una alimentació correcta és la medicina més senzilla de què disposem per tal de cuidar el nostre cos i assegurar-nos el nostre benestar futur. Som el que mengem i una bona alimentació és la base de la nostra salut.