Can-brils
President de l'Associació Cultural Revista Cambrils
Portem els gossos inscrits en pedra a la nostra història. Un gos apareix al centre de lescut, com a senyal que els gossos i Cambrils tenen una estreta relació. Aquest lligam amb els gossos sembla que es fa evident més enllà de relacions simbòliques heràldiques i ens hem erigit en pioners del reconeixement dels cans en temps contemporanis. Cambrils ha destinat una cèntrica platja per al bany dels nostres fidels amics quadrúpedes. Sincerament, pensava que primer tindríem una platja per als no-tèxtils que per als no-humans.
Tornant als cans, hi ha coses que em neguitegen i una que em provoca personalment estranyesa és aquesta humanització dels gossos. Veure un gos amb gavardina un dia de pluja o amb vestidets com si fossin nens i sobretot petonejant-se els morros respectius amb els amos, em descolloca. També em sorprenen les escenes en què algú parla a un gos com si fos una criatura i li demana amb un to infantiloide una resposta. Arribats a aquest punt no sé si he de fer teràpia per por a patir algun inici de trastorn fòbic o simplement tinc un excés de racionalitat. He conviscut amb gossos, al tros, tota la colla de cosins vam conèixer els instints bàsics de gossos mestissos i a casa hem conviscut alguna època amb un gos petaner.
De la platja per a gossos, em preocupen dues coses: si es respectaran els límits marcats i la permissivitat dels amos dels gossos amb els seus impulsos irrefrenables. Ja sé que hi ha humans que al carrer es comporten com a animals i que hi ha gossos i amos molt més cívics que personatges que entenen el carrer com un espai que es pot embrutar i utilitzar quan i com es vulgui perquè creuen que no pertany a ningú. Però per poca racionalitat que ens quedi, com a mínim els humans podem reprimir alguns instints. El dia que un gos aprengui que no sha de pixar al carrer de manera compulsiva podré pensar diferent. Mentrestant, estic pensant fer una collecta perquè lAjuntament compri una Karcher i canvií els bufadors per les mànegues amb aigua a pressió i detergent, a fi de poder eliminar les capes dorina de gos que es van sedimentant als pals dels senyals de trànsit, als peus dels fanals o a les cantonades de tots els portals del meu carrer.
Que tinguem sort amb la platja dels gossos, mhi fixaré quan mhi acosti, no a la platja, sinó a prendre alguna cosa al frankfurt mòbil del Miquel del Gat, just al costat.
Tornant als cans, hi ha coses que em neguitegen i una que em provoca personalment estranyesa és aquesta humanització dels gossos. Veure un gos amb gavardina un dia de pluja o amb vestidets com si fossin nens i sobretot petonejant-se els morros respectius amb els amos, em descolloca. També em sorprenen les escenes en què algú parla a un gos com si fos una criatura i li demana amb un to infantiloide una resposta. Arribats a aquest punt no sé si he de fer teràpia per por a patir algun inici de trastorn fòbic o simplement tinc un excés de racionalitat. He conviscut amb gossos, al tros, tota la colla de cosins vam conèixer els instints bàsics de gossos mestissos i a casa hem conviscut alguna època amb un gos petaner.
De la platja per a gossos, em preocupen dues coses: si es respectaran els límits marcats i la permissivitat dels amos dels gossos amb els seus impulsos irrefrenables. Ja sé que hi ha humans que al carrer es comporten com a animals i que hi ha gossos i amos molt més cívics que personatges que entenen el carrer com un espai que es pot embrutar i utilitzar quan i com es vulgui perquè creuen que no pertany a ningú. Però per poca racionalitat que ens quedi, com a mínim els humans podem reprimir alguns instints. El dia que un gos aprengui que no sha de pixar al carrer de manera compulsiva podré pensar diferent. Mentrestant, estic pensant fer una collecta perquè lAjuntament compri una Karcher i canvií els bufadors per les mànegues amb aigua a pressió i detergent, a fi de poder eliminar les capes dorina de gos que es van sedimentant als pals dels senyals de trànsit, als peus dels fanals o a les cantonades de tots els portals del meu carrer.
Que tinguem sort amb la platja dels gossos, mhi fixaré quan mhi acosti, no a la platja, sinó a prendre alguna cosa al frankfurt mòbil del Miquel del Gat, just al costat.