Els ranxers
El ranxo és aquell àpat que menjaven de la mateixa cassola o plàtera els mariners a bordo, arrecerat al pont.
El ranxer era el pescador que cuinava, sens dubte un càrrec que responia més a la passió per cuinar que a una altra motivació, ja que la majoria de vegades mentre els altres mariners jeien abans de xorrar aquest preparava el ranxo.
Sha idealitzat i escrit molt sobre el menjar a la mar; Jaume Fàbrega esmentava que el ranxo era un plat senzill però dexecució sofisticada que acompleix a la perfecció els requisits de facilitat i valors nutritius - ús de lallioli i de les patates.
Ja de petit he sentit sempre parlar del ranxo, quan anava al moll, mariners com el Patrici, el Carranyo o el pare sempre parlaven de làpat del dia, un havia fet polla o aranyes amb patata i allioli, i un rossejat amb el caldo. Un altre es feia el fatxenda de com de bo lhi havia sortit lall cremat o un tercer que explicava que els dabordo es barallaven per escurar la cassola del romesquet que havia fet.
El ranxo sempre ha estat una cosa important. De fet, moltes vegades només arribar a port, mentre uns venien el peix a la subhasta, el ranxer preparava el peix per a lesmorzar de lendemà.
La millor cuina és sempre la més senzilla Josep Pla.
Amb un bon producte és difícil cuinar malament i si una cosa tenen els mariners és un producte de primera. La cuina dels pescadors es caracteritza per lús dingredients humils i una execució senzilla, destinada a acomplir una funció bàsica, la datipar la tripulació, que és una clientela exigent. Sort del porró de vi, deia lavi Cèsar mentre enrossia uns fideus a la cassola de ferro negra.
Però si pensem en lorigen daquesta ranxo, hem de situar-nos en el context, imaginem com era cuinar amb llaguts o barquetes aparellades a vela o rems. Fent foc en aquella orla de fusta, amb quatre canyes, pèssimes condicions, cansats i bruts, amb cops de mar i fortes barandades, que feien que es vessés el caldo. Aquells ranxers cuinaven a grapats peixos torrats a la bruta i amb aigua de mar. Un origen groller i poc polit.
Aquesta cuina senzilla i humil sha convertit en la icona duna identitat gastronòmica, que plena de sentit els restaurants que es concentren al litoral de casa nostra. Avui els ranxers porten jaqueta blanca, hi han refinat els processos de la cuina marinera, millorant en gran mesura el que aquells mariners feien, conservant lessència.
De fet, només aquells que han guardat aquesta essència, que han polit les durícies dun context més groller, són els que avui segueixen fent uns ranxos autèntics, amb ànima dabordo.
Tots volem tornar als orígens i als nostres fonaments, i a la cuina passa el mateix, sinó feu una ullada als restaurants que avui revifen o aquells que tenen més anomenada, és una tendència inevitable i si no em creieu mireu quin ha estat un dels restaurants que més ha pujat en la llista dels 50 millors, doncs un que fa peix a la brasa!
El ranxer era el pescador que cuinava, sens dubte un càrrec que responia més a la passió per cuinar que a una altra motivació, ja que la majoria de vegades mentre els altres mariners jeien abans de xorrar aquest preparava el ranxo.
Sha idealitzat i escrit molt sobre el menjar a la mar; Jaume Fàbrega esmentava que el ranxo era un plat senzill però dexecució sofisticada que acompleix a la perfecció els requisits de facilitat i valors nutritius - ús de lallioli i de les patates.
Ja de petit he sentit sempre parlar del ranxo, quan anava al moll, mariners com el Patrici, el Carranyo o el pare sempre parlaven de làpat del dia, un havia fet polla o aranyes amb patata i allioli, i un rossejat amb el caldo. Un altre es feia el fatxenda de com de bo lhi havia sortit lall cremat o un tercer que explicava que els dabordo es barallaven per escurar la cassola del romesquet que havia fet.
El ranxo sempre ha estat una cosa important. De fet, moltes vegades només arribar a port, mentre uns venien el peix a la subhasta, el ranxer preparava el peix per a lesmorzar de lendemà.
La millor cuina és sempre la més senzilla Josep Pla.
Amb un bon producte és difícil cuinar malament i si una cosa tenen els mariners és un producte de primera. La cuina dels pescadors es caracteritza per lús dingredients humils i una execució senzilla, destinada a acomplir una funció bàsica, la datipar la tripulació, que és una clientela exigent. Sort del porró de vi, deia lavi Cèsar mentre enrossia uns fideus a la cassola de ferro negra.
Però si pensem en lorigen daquesta ranxo, hem de situar-nos en el context, imaginem com era cuinar amb llaguts o barquetes aparellades a vela o rems. Fent foc en aquella orla de fusta, amb quatre canyes, pèssimes condicions, cansats i bruts, amb cops de mar i fortes barandades, que feien que es vessés el caldo. Aquells ranxers cuinaven a grapats peixos torrats a la bruta i amb aigua de mar. Un origen groller i poc polit.
Aquesta cuina senzilla i humil sha convertit en la icona duna identitat gastronòmica, que plena de sentit els restaurants que es concentren al litoral de casa nostra. Avui els ranxers porten jaqueta blanca, hi han refinat els processos de la cuina marinera, millorant en gran mesura el que aquells mariners feien, conservant lessència.
De fet, només aquells que han guardat aquesta essència, que han polit les durícies dun context més groller, són els que avui segueixen fent uns ranxos autèntics, amb ànima dabordo.
Tots volem tornar als orígens i als nostres fonaments, i a la cuina passa el mateix, sinó feu una ullada als restaurants que avui revifen o aquells que tenen més anomenada, és una tendència inevitable i si no em creieu mireu quin ha estat un dels restaurants que més ha pujat en la llista dels 50 millors, doncs un que fa peix a la brasa!