Opinió

Lliure

El pensament és el reducte en el que, mal que els pesi a governs, religions, gurus i altres, realment no hi poden manar; hi poden influir, però sempre amb el dubte de si l'han dominat o no. Ens poden engrillonar, empresonar, fer jurar banderes o fes, també poden fer-nos-en abjurar, però en el fons només cadascú és amo del seu pensament; per tant aquest, per definició, és lliure.
Si faig aquesta dissertació és per explicar que aquestes darreres setmanes, a la vista de tot el que ha esdevingut, el meu pensament se n'ha anat per verals molt inquietants. Hem vist uns atemptats bàrbars; actituds, si més no, estranyes; reaccions inexplicablement tardanes; culpabilització de qui no tocava; "informes" apòcrifs utilitzats per atacar la policia i les institucions catalanes; inaccions davant informes i evidències, aquests ben reals, com eren els antecedents penals de l'imam de Ripoll; voluntat gens dissimulada i al més alt nivell d'aplicar mesures que haurien comportat  desplegament militar; els atemptats van ser fets a la desesperada perquè barrinaven quelcom de molt més gros i brutal amb els explosius d'Alcanar, i llavors és quan torna a accelerar-se el pensament: si no els hagués explotat tot fora de temps i lloc i haguessin assolit el que volien fer, quines conseqüències se n'haurien derivat?; algú, vés a saber qui, esperava que realment ho haguessin fet?; l'explosió va desmanegar només els plans d'aquells assassins o també els d'algú més?; com deia al principi, el pensament és lliure.