No va poder ser, l'equip de govern atropella els treballadors de l'Ajuntament
Aquest dimarts, en el ple municipal de l'Ajuntament de Cambrils, celebrat l'últim dimarts de cada mes, no va poder ser. Una vegada més, l'equip de govern amb la seva màquina abassegadora, va tancar els ulls davant un nodrit grup de treballadors i treballadores municipals, vestits de negre i amb representatives icones mostrant la cara trista, desil·lusionada, desesperançada i dolorosa. Amb la impotència que se sent quan et falten eines per poder defensar el que, per dret, saps que et pertany.
Es van repetir infinitat de vegades les lloances als treballadors de l'ajuntament pel seu bon fer en les tasques que exerceixen, per la il·lusió que mostren, per la professionalitat i la lleialtat que tenen sempre amb els representants municipals. Dese la bancada de l'oposició vam repetir, alt i clar, que es retirés el punt negre de l'ordre del dia, el punt sis, en el qual es feia referència a un increment salarial únicament a set persones. Quins criteris ha tingut l'equip de govern per fer aquest greuge, en detriment de la resta de treballadors? I la resta de la plantilla de l'ajuntament, què. No és just que quan és a punt d'aprovar-se la promesa i esperada RLT, el govern tripartit encapçalat per Esquerra Republicana prengui aquesta decisió tan poc democràtica, tan intolerant i el que és pitjor, tan injusta.
El senyor Gila va titubejar solament quan va haver de respondre a l'oposició, no tenia arguments per sostenir la proposta d'una part del govern, perquè les cares de cadascun d'ells parlaven per si soles. Vam ser molts els regidors que també ens vam vestir de negre, inclosos membres del govern, no dic més. Érem conscients que calia lluitar fins a l'últim minut, però no va poder ser. Repetim , les veus incansables de l'oposició, aplaudides pel públic, repetint que es retirés la proposta no van aconseguir arrencar l'aplaudiment final que tots els assistents haguessin desitjat. L'aplaudiment a l'equip de govern si hagués tingut la valentia de reconèixer que no era ni el moment, ni la millor forma de reconèixer a uns pocs treballadors i donar-los l'esquena a la resta. Estic segura que a més d'un membre del govern, li va tremolar el braç quan l'alcaldessa va sotmetre a votació el punt negre. A partir d'aquí, les icones que portaven els treballadors van caure a terra, eren les seves cares les que reflectien la sorpresa i la impotència davant l'actitud del govern.
Es van repetir infinitat de vegades les lloances als treballadors de l'ajuntament pel seu bon fer en les tasques que exerceixen, per la il·lusió que mostren, per la professionalitat i la lleialtat que tenen sempre amb els representants municipals. Dese la bancada de l'oposició vam repetir, alt i clar, que es retirés el punt negre de l'ordre del dia, el punt sis, en el qual es feia referència a un increment salarial únicament a set persones. Quins criteris ha tingut l'equip de govern per fer aquest greuge, en detriment de la resta de treballadors? I la resta de la plantilla de l'ajuntament, què. No és just que quan és a punt d'aprovar-se la promesa i esperada RLT, el govern tripartit encapçalat per Esquerra Republicana prengui aquesta decisió tan poc democràtica, tan intolerant i el que és pitjor, tan injusta.
El senyor Gila va titubejar solament quan va haver de respondre a l'oposició, no tenia arguments per sostenir la proposta d'una part del govern, perquè les cares de cadascun d'ells parlaven per si soles. Vam ser molts els regidors que també ens vam vestir de negre, inclosos membres del govern, no dic més. Érem conscients que calia lluitar fins a l'últim minut, però no va poder ser. Repetim , les veus incansables de l'oposició, aplaudides pel públic, repetint que es retirés la proposta no van aconseguir arrencar l'aplaudiment final que tots els assistents haguessin desitjat. L'aplaudiment a l'equip de govern si hagués tingut la valentia de reconèixer que no era ni el moment, ni la millor forma de reconèixer a uns pocs treballadors i donar-los l'esquena a la resta. Estic segura que a més d'un membre del govern, li va tremolar el braç quan l'alcaldessa va sotmetre a votació el punt negre. A partir d'aquí, les icones que portaven els treballadors van caure a terra, eren les seves cares les que reflectien la sorpresa i la impotència davant l'actitud del govern.