La guerra dels bacteris
Mireia Labrador Isern, Doctora en Genètica i Jorge Pérez-Valle, Doctor en Biotecnologia
A l'estiu de l'any 1928 la casualitat va voler que el metge anglès Alexander Fleming fes un descobriment que revolucionaria el món de la medicina. Fleming treballava estudiant una soca de bacteris que era la principal causant de les infeccions als humans. Un bon dia, en tornar de les seves vacances, va trobar que una de les plaques de cultiu que havia fet servir per créixer els bacteris s'havia contaminat amb un fong. La seva curiositat va fer que en lloc de llançar la placa l'estudiés amb deteniment i observés que els bacteris no podien créixer al voltant de la contaminació. Investigant, va trobar que aquest fong, anomenat Penicil·lium, segregava un compost que impedia el creixement dels bacteris. Aquest compost es va batejar amb el nom de "penicil·lina" donant lloc així al primer antibiòtic per combatre les infeccions bacterianes. Actualment la penicil·lina és encara l'antibiòtic més utilitzat pel tractament de les infeccions d'origen bacterià i ha permès que, malalties que al començament del segle passat eren mortals, es puguin curar amb només uns dies de tractament.
Es considera que la duplicació de l'esperança de vida al llarg del segle XX (de 40 a 80 anys als països occidentals) va tindre tres causes: el sanejament de les aigües, els programes de vacunació i l'ús dels antibiòtics. No obstant això, l'època daurada dels antibiòtics ha resultat ser massa curta. Els hem fet servir tant en les últimes dècades que hem forçat als bacteris a evolucionar per tal de fer front a aquests tipus de medicaments. Només l'any passat van morir 700.000 pacients en tot el món per culpa de la resistència als antibiòtics i, si no canviem la tendència, s'estima que l'any 2050 aquesta xifra arribarà als 10 milions. Però, com és possible que els bacteris es facin resistents als antibiòtics? En primer lloc, els bacteris tenen una gran capacitat d'adaptació. A través de mutacions, que són canvis espontanis al material genètic, els bacteris poden modificar les dianes sobre les quals actua l'antibiòtic, o bé poden generar noves proteïnes que els destrueixin abans que puguin afectar-los. Per altra banda, l'ús massiu dels antibiòtics, tant en clínica humana com a les explotacions animals, està fent que d'alguna manera els bacteris s'habituïn al medicament. I què podem fer per tal d'evitar aquests problemes? Hem de començar per canviar urgentment la manera en què fem servir els antibiòtics. Només hem de prendre antibiòtics quan han estat prescrits per un professional sanitari certificat i sempre hem de seguir les seves instruccions: no s'ha d'abandonar mai un tractament abans de temps tot i que ens trobem bé. A més també hem de prevenir les infeccions rentant-nos les mans freqüentment, preparant el menjar en condicions higièniques, evitant el contacte amb persones malaltes, vetllant per la seguretat a les relacions sexuals i mantenint les vacunacions sempre al dia.
És digual rellevància invertir en recerca en aquest camp per tal de poder trobar noves eines per combatre les infeccions. Des de l'any 1987 no s'ha descobert cap classe nova d'antibiòtics i actualment no hi ha pràcticament cap antibiòtic en desenvolupament per part de les grans companyies farmacèutiques. Per altra banda, molts dels futurs antibiòtics segurament ja existeixin i només es tracta de trobar-los en la natura. Tots els éssers vius han après a defensar-se contra els bacteris patògens al llarg de milions d'anys de selecció natural. Per exemple, s'ha observat que un bacteri propi de la nostra flora nasal és capaç de segregar un compost que impedeix el creixement de bacteris patògens.
Està doncs al nostre abast millorar i mantenir l'eficàcia de les eines que tenim per fer front als bacteris patògens i evitar que, infeccions que actualment són menors i tractables, es converteixin en un futur cada cop més proper en mortals.
Es considera que la duplicació de l'esperança de vida al llarg del segle XX (de 40 a 80 anys als països occidentals) va tindre tres causes: el sanejament de les aigües, els programes de vacunació i l'ús dels antibiòtics. No obstant això, l'època daurada dels antibiòtics ha resultat ser massa curta. Els hem fet servir tant en les últimes dècades que hem forçat als bacteris a evolucionar per tal de fer front a aquests tipus de medicaments. Només l'any passat van morir 700.000 pacients en tot el món per culpa de la resistència als antibiòtics i, si no canviem la tendència, s'estima que l'any 2050 aquesta xifra arribarà als 10 milions. Però, com és possible que els bacteris es facin resistents als antibiòtics? En primer lloc, els bacteris tenen una gran capacitat d'adaptació. A través de mutacions, que són canvis espontanis al material genètic, els bacteris poden modificar les dianes sobre les quals actua l'antibiòtic, o bé poden generar noves proteïnes que els destrueixin abans que puguin afectar-los. Per altra banda, l'ús massiu dels antibiòtics, tant en clínica humana com a les explotacions animals, està fent que d'alguna manera els bacteris s'habituïn al medicament. I què podem fer per tal d'evitar aquests problemes? Hem de començar per canviar urgentment la manera en què fem servir els antibiòtics. Només hem de prendre antibiòtics quan han estat prescrits per un professional sanitari certificat i sempre hem de seguir les seves instruccions: no s'ha d'abandonar mai un tractament abans de temps tot i que ens trobem bé. A més també hem de prevenir les infeccions rentant-nos les mans freqüentment, preparant el menjar en condicions higièniques, evitant el contacte amb persones malaltes, vetllant per la seguretat a les relacions sexuals i mantenint les vacunacions sempre al dia.
És digual rellevància invertir en recerca en aquest camp per tal de poder trobar noves eines per combatre les infeccions. Des de l'any 1987 no s'ha descobert cap classe nova d'antibiòtics i actualment no hi ha pràcticament cap antibiòtic en desenvolupament per part de les grans companyies farmacèutiques. Per altra banda, molts dels futurs antibiòtics segurament ja existeixin i només es tracta de trobar-los en la natura. Tots els éssers vius han après a defensar-se contra els bacteris patògens al llarg de milions d'anys de selecció natural. Per exemple, s'ha observat que un bacteri propi de la nostra flora nasal és capaç de segregar un compost que impedeix el creixement de bacteris patògens.
Està doncs al nostre abast millorar i mantenir l'eficàcia de les eines que tenim per fer front als bacteris patògens i evitar que, infeccions que actualment són menors i tractables, es converteixin en un futur cada cop més proper en mortals.