La cultura a Cambrils
A Cambrils partim duna situació privilegiada en molts aspectes. No cal dir que el sol fet destar al continent europeu, de ser part dun país mediterrani i de tenir nou quilòmetres de costa ens converteix en un indret desitjable.
A més, tenim un port, jaciments prehistòrics i romans, entre daltres; dues esglésies, construccions medievals, un museu dhistòria, una biblioteca, un casal davis, un festival de música, dos parcs prou grans i set o vuit de petits escampats pel municipi, un poliesportiu, pistes datletisme, un camp de tir, un cinema excepcional, camps de futbol, pista dskate, una sala a la cripta de lermita, milers darbres, arbustos, plantes i flors, jardineria, rieres i barrancs, fauna autòctona (alguna dhumana), una coral, unes quaranta mil persones, un ateneu juvenil amb equipaments musicals, una escola de música, restaurants amb reconeixement internacional, una cooperativa agrícola amb alguns productes de qualitat destacada, un teatre parroquial amb un grup de teatre, un mercat municipal, convents i cases de repòs, un mercat ambulant, un grup de teatre al casal davis, tres esglésies, una ermita, un castell, col·legis i instituts, escola dadults, la Universitat de la Gent Gran, el Servei Local de Català, una mostra de blues i jazz, dos locals amb programació sobretot musical més o menys estable, un arxiu municipal, una escola dhoteleria, una revista, un gratuït, tres sales dexposició estables municipals, una altra al cinema Rambla de lArt, una altra al Nàutic, a banda de les més o menys estables de locals comercials i daltres centres municipals, un premi de narrativa marítima, un de poesia, els Diumenges al teatre, una biennal dart, a banda dactes que poc a poc es consoliden com la Música als balcons, els Tallers oberts i, com no, tota la cultura popular en el context de les festes majors o fora de temporada. Sense oblidar tampoc, iniciatives que constantment apareixen (i algunes desapareixen) com premis de fotografia (Banc del Temps), premis literaris (Casal davis) programacions itinerants (Petits Luxes, La Bohèmia ), webs dopinió (El Setge); i desenes dassociacions culturals, esportives, lúdiques, solidàries i segur que em deixo molts actes, molta gent, molts esforços I moltes iniciatives que des duna perspectiva comercial tenen també un vessant cultural.
Sigui quina sigui ladministració que gestiona els actes, els equipaments i lentorn; sigui quina sigui la regidoria municipal que en té les competències, la cultura a Cambrils no és gens menyspreable. No necessitem massa coses més (hi ha dies que penso que potser en tenim massa, de coses), només cal gestionar-les amb la màxima eficiència i apostar per tot allò que ens pot fer originals i que pot fer que siguem un complement perfecte a loferta cultural que ja tenim en daltres poblacions.
Per exemple, tenir una sala de cinema pública amb una gestió privada professional, original i amb vocació de servei públic és una bona aposta. Es tracta duna aposta cultural de base, daquelles que no fan grans titulars però que ajuden a crear públic, a formar-lo. A banda, poc a poc, gota a gota, es converteix en un referent i en una oferta exclusiva més enllà de Cambrils. Així és com daquí deu, quinze anys, es podran fer coses realment excepcionals. Només cal avançar ara un pas ara un altre i saber escoltar i ajudar les persones que sentiran limpuls de fer coses. I no caure en la temptació dels camins fàcils, de les còpies barates del que funciona a daltres poblacions. No té gaire sentit fer quinze festivals de curtmetratges a quinze poblacions que estan a tocar i que no tenen ni tan sols una sala de cinema que sallunyi dels circuits comercials (i no faig referència al desencert que, a parer meu, va ser deixar-se perdre el FEC).
Per exemple, tenir sales dexposició i una biennal dart és un gran esforç econòmic i dorganització. A més, que la biennal dart estigui dedicada a la gastronomia és una bona aposta. És un tret distintiu que ens fa originals i que connecta amb els productes de qualitat que ens ofereix el territori més immediat i amb el prestigi de la nostra cuina. Racionalitzar els recursos seria apostar seriosament per una programació de les exposicions que especialitzés les sales públiques i privades i potenciar-les amb activitats formatives i lúdiques que ajudin a crear el públic del futur. No té gaire sentit tenir cinquanta sales dexposicions a cinquanta poblacions que estan a tocar i que programen si fa no fa el mateix.
Per exemple, la Música al balcons és una bona aposta. És un acte original que dóna visibilitat al nostre patrimoni urbà, que potencia un barri que no rep excessiva atenció. Connecta la tasca formativa de lEscola de Música amb la programació cultural, demana la complicitat dels veïns, etc. Potenciar aquest tipus doferta és una aposta amb visió de futur i, a més, podria complementar-se amb oferta ja existent, com la mostra de jazz i blues, etc. No té gaire sentit fer centenars de concerts a centenars de poblacions que estan a tocar i programar els mateixos grups.
És important que racionalitzem els recursos, que aprofitem les coses que ja tenim i que les acompanyem diniciatives complementàries que les facin úniques, valentes i necessàries. I que no dubtem a acabar amb el cafè per a tothom que reparteix les subvencions com si fossin almoines. És important també que pensem la cultura des de la base i no des del titular. I sobretot que ladministració no pensi exclusivament la cultura des del seu vessant de promotors o programadors, sinó des de la vocació de servei públic i dacompanyament del ciutadà.
I acabo amb un altre exemple. Si un municipi com Cambrils volgués tenir una òpera, amb largument que com a ciutadans catalans tenim el mateix dret que els ciutadans de Barcelona de tenir una òpera finançada també amb diners públics i bla, bla, bla; una mala iniciativa seria demanar una subvenció a la Unió Europea per construir una teatre de lòpera que deixés en ridícul el Liceu; una bona iniciativa seria crear una associació damics de lòpera. Una mala iniciativa seria donar una subvenció anual a lassociació; una bona iniciativa seria que un cop al mes, sortís una furgoneta, un minibús o un autobús sencer cap a Sabadell, Barcelona o Reus perquè els ciutadans de Cambrils que volen anar a lòpera, puguin fer-ho còmodament i amb transport gratuït. Una altra bona iniciativa seria dotar duna partida pressupostària lescola de música per introduir un programa de coneixement de lòpera a les escoles. Una altra bona iniciativa seria programar òpera dintèrprets emergents als carrers, o a les sales dexposició, o als balcons, o qui sap on, etc, etc És a dir, tot un seguit diniciatives que optimitzin els recursos, que els complementin, i que treballin sobretot la base, el públic I en tot cas, si al cap de vint-i-cinc anys surten cada setmana deu autocars de cambrilencs cap al Liceu, i sacullen congressos internacionals de tenors, es fa un festival destiu de sopranos i es concedeix una beca a la investigació històrica de lòpera, potser ens podrem plantejar de construir un teatre de lòpera que deixi en ridícul lOpera House de Sydney.
A més, tenim un port, jaciments prehistòrics i romans, entre daltres; dues esglésies, construccions medievals, un museu dhistòria, una biblioteca, un casal davis, un festival de música, dos parcs prou grans i set o vuit de petits escampats pel municipi, un poliesportiu, pistes datletisme, un camp de tir, un cinema excepcional, camps de futbol, pista dskate, una sala a la cripta de lermita, milers darbres, arbustos, plantes i flors, jardineria, rieres i barrancs, fauna autòctona (alguna dhumana), una coral, unes quaranta mil persones, un ateneu juvenil amb equipaments musicals, una escola de música, restaurants amb reconeixement internacional, una cooperativa agrícola amb alguns productes de qualitat destacada, un teatre parroquial amb un grup de teatre, un mercat municipal, convents i cases de repòs, un mercat ambulant, un grup de teatre al casal davis, tres esglésies, una ermita, un castell, col·legis i instituts, escola dadults, la Universitat de la Gent Gran, el Servei Local de Català, una mostra de blues i jazz, dos locals amb programació sobretot musical més o menys estable, un arxiu municipal, una escola dhoteleria, una revista, un gratuït, tres sales dexposició estables municipals, una altra al cinema Rambla de lArt, una altra al Nàutic, a banda de les més o menys estables de locals comercials i daltres centres municipals, un premi de narrativa marítima, un de poesia, els Diumenges al teatre, una biennal dart, a banda dactes que poc a poc es consoliden com la Música als balcons, els Tallers oberts i, com no, tota la cultura popular en el context de les festes majors o fora de temporada. Sense oblidar tampoc, iniciatives que constantment apareixen (i algunes desapareixen) com premis de fotografia (Banc del Temps), premis literaris (Casal davis) programacions itinerants (Petits Luxes, La Bohèmia ), webs dopinió (El Setge); i desenes dassociacions culturals, esportives, lúdiques, solidàries i segur que em deixo molts actes, molta gent, molts esforços I moltes iniciatives que des duna perspectiva comercial tenen també un vessant cultural.
Sigui quina sigui ladministració que gestiona els actes, els equipaments i lentorn; sigui quina sigui la regidoria municipal que en té les competències, la cultura a Cambrils no és gens menyspreable. No necessitem massa coses més (hi ha dies que penso que potser en tenim massa, de coses), només cal gestionar-les amb la màxima eficiència i apostar per tot allò que ens pot fer originals i que pot fer que siguem un complement perfecte a loferta cultural que ja tenim en daltres poblacions.
Per exemple, tenir una sala de cinema pública amb una gestió privada professional, original i amb vocació de servei públic és una bona aposta. Es tracta duna aposta cultural de base, daquelles que no fan grans titulars però que ajuden a crear públic, a formar-lo. A banda, poc a poc, gota a gota, es converteix en un referent i en una oferta exclusiva més enllà de Cambrils. Així és com daquí deu, quinze anys, es podran fer coses realment excepcionals. Només cal avançar ara un pas ara un altre i saber escoltar i ajudar les persones que sentiran limpuls de fer coses. I no caure en la temptació dels camins fàcils, de les còpies barates del que funciona a daltres poblacions. No té gaire sentit fer quinze festivals de curtmetratges a quinze poblacions que estan a tocar i que no tenen ni tan sols una sala de cinema que sallunyi dels circuits comercials (i no faig referència al desencert que, a parer meu, va ser deixar-se perdre el FEC).
Per exemple, tenir sales dexposició i una biennal dart és un gran esforç econòmic i dorganització. A més, que la biennal dart estigui dedicada a la gastronomia és una bona aposta. És un tret distintiu que ens fa originals i que connecta amb els productes de qualitat que ens ofereix el territori més immediat i amb el prestigi de la nostra cuina. Racionalitzar els recursos seria apostar seriosament per una programació de les exposicions que especialitzés les sales públiques i privades i potenciar-les amb activitats formatives i lúdiques que ajudin a crear el públic del futur. No té gaire sentit tenir cinquanta sales dexposicions a cinquanta poblacions que estan a tocar i que programen si fa no fa el mateix.
Per exemple, la Música al balcons és una bona aposta. És un acte original que dóna visibilitat al nostre patrimoni urbà, que potencia un barri que no rep excessiva atenció. Connecta la tasca formativa de lEscola de Música amb la programació cultural, demana la complicitat dels veïns, etc. Potenciar aquest tipus doferta és una aposta amb visió de futur i, a més, podria complementar-se amb oferta ja existent, com la mostra de jazz i blues, etc. No té gaire sentit fer centenars de concerts a centenars de poblacions que estan a tocar i programar els mateixos grups.
És important que racionalitzem els recursos, que aprofitem les coses que ja tenim i que les acompanyem diniciatives complementàries que les facin úniques, valentes i necessàries. I que no dubtem a acabar amb el cafè per a tothom que reparteix les subvencions com si fossin almoines. És important també que pensem la cultura des de la base i no des del titular. I sobretot que ladministració no pensi exclusivament la cultura des del seu vessant de promotors o programadors, sinó des de la vocació de servei públic i dacompanyament del ciutadà.
I acabo amb un altre exemple. Si un municipi com Cambrils volgués tenir una òpera, amb largument que com a ciutadans catalans tenim el mateix dret que els ciutadans de Barcelona de tenir una òpera finançada també amb diners públics i bla, bla, bla; una mala iniciativa seria demanar una subvenció a la Unió Europea per construir una teatre de lòpera que deixés en ridícul el Liceu; una bona iniciativa seria crear una associació damics de lòpera. Una mala iniciativa seria donar una subvenció anual a lassociació; una bona iniciativa seria que un cop al mes, sortís una furgoneta, un minibús o un autobús sencer cap a Sabadell, Barcelona o Reus perquè els ciutadans de Cambrils que volen anar a lòpera, puguin fer-ho còmodament i amb transport gratuït. Una altra bona iniciativa seria dotar duna partida pressupostària lescola de música per introduir un programa de coneixement de lòpera a les escoles. Una altra bona iniciativa seria programar òpera dintèrprets emergents als carrers, o a les sales dexposició, o als balcons, o qui sap on, etc, etc És a dir, tot un seguit diniciatives que optimitzin els recursos, que els complementin, i que treballin sobretot la base, el públic I en tot cas, si al cap de vint-i-cinc anys surten cada setmana deu autocars de cambrilencs cap al Liceu, i sacullen congressos internacionals de tenors, es fa un festival destiu de sopranos i es concedeix una beca a la investigació històrica de lòpera, potser ens podrem plantejar de construir un teatre de lòpera que deixi en ridícul lOpera House de Sydney.